En acabar un contracte de lloguer, sorgeix una pregunta habitual: quines despeses corresponen a l’inquilí i quines ha d’assumir el propietari? Saber diferenciar entre desgast normal i danys imputables és clau per evitar conflictes i reclamacions innecessàries.
L’ús diari d’un pis produeix senyals de desgast inevitables. Parets lleugerament marcades, pintura que perd intensitat amb el temps, petites taques a terra o juntes del bany una mica deteriorades són situacions considerades normals. Aquestes intervencions formen part del manteniment general i, llevat de pacte exprés, són responsabilitat del propietari. L’inquilí no està obligat a tornar l’habitatge com si fos nou, sinó en condicions coherents amb el temps d’ocupació i l’ús habitual.
Per part seva, l’arrendatari sí que ha d’assumir els danys derivats d’un ús inadequat o negligent. Això pot incloure trencaments visibles, taques profundes, mobiliari deteriorat o cops a parets i terres. Perquè aquestes despeses es puguin reclamar, el propietari ha de poder demostrar-ne l’origen i que no formen part del desgast natural de l’immoble.
La llei estableix que l’arrendador té l’obligació de conservar l’habitatge en condicions habitables. Això vol dir que la pintura, la neteja professional i les reparacions derivades de l’ús normal corresponen al propietari. Només quan hi ha un acord escrit que atribueixi expressament aquestes despeses a l’inquilí, se’n podrà exigir el compliment.
Per evitar malentesos, és recomanable documentar l’estat de l’habitatge en entrar i sortir mitjançant fotografies, vídeos o un inventari detallat. Aquesta prova permet diferenciar clarament entre deteriorament normal i dany imputable, evitant disputes posteriors. A més, convé fer una neteja raonable abans del lliurament, sense assumir treballs que no estiguin expressament pactats.
Des de Marenmar aconsellem que tant propietaris com llogaters comptin amb contractes clars, detallats i equilibrats. Definir per escrit quines despeses ha d’assumir cada part aporta seguretat jurídica i en redueix la possibilitat de conflictes. Un arrendament ben estructurat assegura que el lliurament del pis es faci de manera ordenada i sense sorpreses, protegint els drets de les dues parts i clarificant les obligacions en finalitzar el lloguer.