blog marenmar

La regulació catalana sobre la publicitat immobiliària ha experimentat una modificació rellevant el 2026. La Generalitat ha rectificat l’obligació que s’havia establert per publicar determinades dades de la cèdula d’habitabilitat als anuncis d’habitatges.

La conseqüència més directa per a propietaris i professionals immobiliaris és que ja no cal publicar a l’anunci les dades identificatives de la cèdula en els termes que havia previst la regulació anterior. La modificació cerca simplificar la informació exigida a la fase publicitària.

Tot i això, hi ha una qüestió fonamental que no s’ha de confondre: eliminar l’obligació de publicar aquestes dades no equival a eliminar la cèdula d’habitabilitat.

Quan un habitatge està subjecte a l’obligació de disposar d’aquest document, el propietari ha de continuar comptant-hi i mantenir la documentació corresponent. La cèdula acredita que l‟immoble reuneix les condicions d‟habitabilitat exigides i pot resultar necessària per a determinades operacions i tràmits.

Per tant, per a qui vol vendre, el canvi afecta principalment la manera de preparar l’anunci, però no elimina la conveniència de revisar l’expedient documental abans de començar la comercialització.

A més, la cèdula no és l’únic document que cal revisar. Depenent de les característiques de l’operació, cal comprovar també la titularitat registral, les càrregues existents, la informació cadastral i el certificat d’eficiència energètica.

La rectificació també és rellevant per als compradors. Encara que determinades dades ja no apareguin a la publicitat, això no significa que hagin de renunciar a comprovar la documentació de l’immoble abans de signar. Una revisió prèvia permet conèixer possibles incidències i evitar problemes posteriors.

Per als propietaris, el principal avantatge és una publicitat una mica més senzilla i amb menys informació administrativa obligatòria. Per als professionals suposa adaptar els processos interns i els models d’anuncis a la regulació vigent.

A Marenmar considerem que aquesta modificació demostra la importància de mantenir-se actualitzat en un mercat immobiliari on les obligacions poden canviar en poc temps.

La recomanació per a qualsevol propietari que hagi de vendre és clara: encara que determinades dades de la cèdula hagin deixat d’aparèixer obligatòriament a l’anunci, convé revisar la seva situació abans de publicar l’habitatge. Tenir la documentació preparada continua sent una de les millors maneres d’agilitzar una compravenda i transmetre confiança al comprador.

La rectificació modifica la publicitat de la cèdula, no la importància dintre de la documentació de l’habitatge.

Un dels dubtes més freqüents en signar un contracte de lloguer és conèixer quines despeses corresponen al propietari i quines ha d’assumir l’inquilí. Tenir clares aquestes responsabilitats des del principi ajuda a evitar malentesos i facilita una convivència més tranquil·la durant tota la durada de l’arrendament.

 

Com a norma general, el propietari està obligat a mantenir l’habitatge en condicions adequades d’habitabilitat. Això significa que s’han de fer càrrec d’aquelles reparacions necessàries per conservar l’immoble en bon estat i garantir que es pugui utilitzar d’acord amb la finalitat. Per exemple, avaries estructurals, problemes en instal·lacions bàsiques o desperfectes derivats del desgast natural solen recaure sobre l’arrendador.

 

Per part seva, l’inquilí ha d’assumir les despeses derivades de l’ús quotidià de l’habitatge. Entre ells hi ha habitualment els subministraments com electricitat, aigua, gas o internet, sempre que així figuri al contracte. També li sol correspondre el cost de petites reparacions ocasionades per l’ús ordinari de l’habitatge, com el canvi de bombetes, arranjaments menors d’aixetes o el manteniment bàsic de determinats elements.

 

Pel que fa a les despeses de comunitat, la legislació permet que siguin assumides per l’inquilí sempre que hi hagi un acord exprés reflectit al contracte de lloguer i que s’indiqui l’import anual corresponent. En cas contrari, aquestes despeses han de ser abonades pel propietari.

 

Un altre aspecte important són els impostos vinculats a la propietat. L’impost sobre béns immobles (IBI), les derrames extraordinàries aprovades per la comunitat o les taxes relacionades amb la titularitat de l’immoble corresponen normalment al propietari. Aquests costos formen part de les obligacions derivades de ser amo de l’habitatge i no solen traslladar-se a l’arrendatari excepte en els casos expressament permesos per la normativa.

 

També és recomanable revisar detingudament les clàusules relatives al manteniment d’electrodomèstics, calderes o sistemes de climatització. Tot i que alguns contractes estableixen obligacions específiques, la responsabilitat dependrà en gran mesura de l’origen de l’avaria i de si aquesta és deguda al desgast natural o a un ús inadequat.

 

A Marenmar recomanem que totes les condicions relacionades amb despeses i responsabilitats quedin clarament reflectides per escrit abans de signar el contracte.

 

Una informació transparent beneficia tant el propietari com l’inquilí i contribueix a mantenir una relació més estable, evitant conflictes que puguin sorgir per interpretacions diferents de les obligacions de cada part.

Viure en un pis petit no vol dir renunciar a la comoditat ni a una sensació d’amplitud. Amb una bona organització i algunes estratègies pràctiques, és possible aprofitar cada metre quadrat i crear espais més funcionals, ordenats i agradables per al dia a dia.

Un dels errors més comuns és acumular objectes que amb prou feines s’utilitzen. Abans de reorganitzar qualsevol estada, convé fer una selecció de pertinences i separar allò que realment té utilitat del que fa mesos o fins i tot anys sense fer-se servir. Reduir l’excés d’objectes és el primer pas per guanyar espai i millorar la sensació visual d´ordre.

Una altra tècnica molt eficaç és aprofitar l’alçada de les parets. Les prestatgeries verticals permeten emmagatzemar llibres, elements decoratius o caixes organitzadores sense ocupar superfície útil a terra. De la mateixa manera, instal·lar mobles suspesos pot ajudar a alliberar espai i facilitar-ne la neteja.

Els mobles multifuncionals han esdevingut grans aliats dels habitatges amb pocs metres quadrats. Llits amb emmagatzematge integrat, taules extensibles, sofàs amb compartiments interiors o bancs amb espai d’emmagatzematge permeten complir diverses funcions sense necessitat d’incorporar més mobiliari del necessari.

L’organització per categories també ofereix excel·lents resultats. Agrupar objectes similars a caixes, cistelles o compartiments específics facilita trobar-los ràpidament i evita que es dispersin per diferents zones de l’habitatge. A més, etiquetar aquests espais ajuda a mantenir l’ordre a llarg termini.

A cuines i banys petits resulta especialment útil aprofitar l’interior de portes i armaris. Organitzadors penjants, separadors i accessoris específics permeten utilitzar zones que normalment quedarien desaprofitades. Petits canvis d’aquest tipus poden generar una capacitat d’emmagatzematge sorprenent.

La decoració també influeix en la percepció de l’espai. Els colors clars, l‟entrada de llum natural i l’ús moderat d’elements decoratius contribueixen a crear ambients visualment més amplis. Mantenir superfícies clares i evitar la saturació de mobles ajuda a reforçar aquesta sensació.

Una altra recomanació interessant és aplicar revisions periòdiques del contingut d’armaris, calaixos i trasters. Revisar el que es conserva cada cert temps evita que es tornin a acumular objectes innecessaris i permet mantenir l’habitatge organitzat de manera constant.

A Marenmar sabem que una bona distribució pot transformar completament un pis petit. Amb planificació, solucions intel·ligents d’emmagatzematge i hàbits d’organització adequats, qualsevol habitatge pot guanyar funcionalitat, confort i més sensació d’espai sense necessitat de fer grans reformes.

La instal·lació de càmeres de videovigilància a comunitats de propietaris és una mesura cada cop més habitual per millorar la seguretat d’edificis, urbanitzacions i zones comunes. Tot i això, la col·locació d’aquests dispositius ha de complir determinats requisits legals per garantir el dret a la privadesa dels veïns i evitar possibles sancions.

La normativa permet instal·lar càmeres en una comunitat de propietaris sempre que hi hagi una finalitat legítima relacionada amb la seguretat de persones o béns. Això no obstant, la decisió no pot ser adoptada de manera unilateral per un veí o pel president de la comunitat, sinó que s’ha d’aprovar en una junta de propietaris d’acord amb els requisits establerts per la legislació vigent.

Generalment, la videovigilància s’utilitza per controlar accessos, portals, garatges, trasters, ascensors o zones comunes on es puguin produir actes vandàlics, robatoris o danys materials. La finalitat de les cambres ha d’estar clarament justificada i relacionada amb la protecció de l’immoble i dels residents.

Un dels aspectes més importants és que les càmeres només poden captar imatges de les zones comunes necessàries per complir la seva funció. No es permet gravar l’interior d’habitatges, terrasses privades, finestres o espais que puguin afectar la intimitat dels propietaris. De la mateixa manera, tampoc no han d’enfocar de manera permanent la via pública excepte en aquells casos en què resulti inevitable de manera accessòria i limitada.

La comunitat també té l’obligació d’informar sobre l’existència del sistema de videovigilància. Per això s’han de col·locar els corresponents cartells informatius en llocs visibles, indicant que la zona està sent gravada i facilitant la informació exigida per la normativa de protecció de dades.

Un altre punt rellevant és la conservació de les imatges. Amb caràcter general, els enregistraments no es poden emmagatzemar indefinidament i solen conservar-se durant un termini limitat, llevat que sigui necessari mantenir-los per l’existència d’una investigació o una incidència concreta.

A més, l’accés a les imatges s’ha de restringir a les autoritzades. La gestió de les gravacions s’ha de fer seguint les obligacions establertes per la legislació sobre protecció de dades personals, garantint que no es produeixin usos indeguts de la informació obtinguda.

Des de Marenmar recomanem que qualsevol comunitat que estigui valorant instal·lar càmeres sol·liciti assessorament professional abans d’iniciar el procediment. Complir correctament els requisits legals permet millorar la seguretat de l’edifici sense vulnerar els drets dels propietaris i evitar conflictes que podrien derivar en reclamacions o sancions administratives.

Abans de comprar un habitatge és fonamental comprovar que la seva situació urbanística és correcta. Entre els aspectes que cal revisar destaca la possible condició de “fora d’ordenació”, una circumstància que pot afectar l’ús de l’immoble, les obres que es poden fer i fins i tot el seu valor de mercat. Conèixer aquesta informació amb antelació permet prendre decisions més segures i evitar problemes futurs.

Una construcció fora d’ordenació és aquella que, encara que pugui haver estat legal en el moment de la seva edificació o hagi quedat consolidada amb el pas del temps, no s’ajusta a la normativa urbanística vigent. Aquesta situació sol produir-se quan el planejament urbanístic canvia i l’edificació passa a incomplir determinats paràmetres, com ara alineacions, alçades, ocupació de parcel·la o usos permesos.

Per comprovar si un habitatge es troba en aquesta situació, un dels primers passos és sol·licitar informació urbanística a l’ajuntament corresponent. Els serveis tècnics municipals poden indicar la classificació del sòl, la normativa aplicable i si hi ha alguna limitació específica que afecti l’immoble.

Així mateix, és aconsellable comprovar tota la documentació vinculada a l’immoble. L’escriptura, la referència cadastral i les llicències urbanístiques poden aportar informació rellevant sobre la legalitat de la construcció i les possibles actuacions autoritzades al passat. En operacions de compravenda, comptar amb assessorament professional és especialment útil per interpretar correctament tota aquesta documentació.

Una de les conseqüències principals d’estar fora d’ordenació és la limitació per fer determinades obres. En molts casos es permeten actuacions de conservació, manteniment o seguretat, però hi poden haver restriccions importants per ampliar l’habitatge, modificar-ne l’estructura o executar reformes de gran abast. Aquestes limitacions varien segons la normativa urbanística de cada municipi.

A més, aquesta situació pot influir en el finançament. Algunes entitats financeres analitzen amb especial atenció les característiques urbanístiques dels immobles abans de concedir una hipoteca, especialment quan hi ha dubtes sobre futures actuacions o sobre la situació legal de la construcció.

Un altre aspecte que cal valorar és l’impacte sobre una futura venda. Encara que un habitatge fora d’ordenació es pot comprar i vendre legalment, alguns compradors poden percebre’l com una operació més complexa, cosa que podria reduir el nombre d’interessats o afectar el preu de negociació.

Des de Marenmar recomanem fer una revisió urbanística completa abans d’adquirir qualsevol immoble. Verificar la situació legal de l’habitatge, consultar la informació municipal i resoldre qualsevol dubte amb professionals especialitzats són passos essencials per evitar riscos i garantir una compra amb més tranquil·litat i seguretat jurídica.

Quan les condicions d’una hipoteca deixen de ser competitives, molts propietaris es comencen a plantejar la possibilitat de traslladar el préstec a una altra entitat. Abans d’iniciar una subrogació hipotecària, però, convé intentar negociar amb el banc actual. En molts casos, l’entitat està disposada a millorar les condicions per evitar perdre el client.

El primer pas consisteix a analitzar detalladament la situació de la hipoteca. És important conèixer el tipus d’interès aplicat, les comissions existents i el capital pendent d’amortitzar. També és recomanable comparar aquestes condicions amb les ofertes que ofereixen altres entitats financeres, ja que disposar d’informació actualitzada proporciona una posició més sòlida durant la negociació.

Una de les qüestions que més interessa als propietaris és la possibilitat de reduir el tipus d’interès. Si el préstec es va signar en un context de tipus elevats, hi pot haver marge per obtenir una rebaixa o fins i tot per canviar una hipoteca variable a una fixa, o viceversa, segons les necessitats del titular. Presentar ofertes reals d’altres bancs pot ser un argument eficaç per demostrar que hi ha alternatives més avantatjoses.

A més a més de l’interès, també és possible negociar altres aspectes del préstec. Algunes entitats poden eliminar determinades comissions, ampliar el termini d’amortització per reduir la quota mensual o modificar productes vinculats que incrementen el cost total del finançament. Analitzar el conjunt de condicions és fonamental per valorar correctament qualsevol proposta.

Un altre factor que pot afavorir la negociació és tenir un bon historial financer. Els clients que han pagat puntualment les seves quotes, mantenen estabilitat laboral i presenten un nivell d’endeutament raonable solen tenir més possibilitats d’obtenir millores. Per això, és convenient preparar documentació actualitzada sobre ingressos i situació econòmica abans de reunir-se amb el banc.

Si l’entitat no ofereix condicions satisfactòries, la subrogació es pot convertir en una alternativa interessant. Aquest procés permet traslladar la hipoteca a un altre banc que ofereixi millors condicions econòmiques, tot i que sempre és recomanable calcular prèviament totes les despeses associades i l’estalvi potencial a llarg termini.

A Marenmar observem que molts propietaris desconeixen el marge de negociació que tenen amb la seva entitat financera. Dedicar temps a estudiar les opcions disponibles es pot traduir en un estalvi important durant la vida del préstec i ajudar a prendre una decisió més encertada per a l’economia familiar.

Comprar una segona residència és una decisió important que pot oferir nombrosos avantatges, ja sigui per gaudir de vacances, establir un futur habitatge de retir o fer una inversió patrimonial. Tot i això, un dels errors més habituals consisteix a centrar el pressupost únicament en el preu de compra, oblidant altres despeses que influeixen de manera significativa en el cost final de l’operació.

El primer pas és determinar quant de capital es pot destinar a la compra sense comprometre l’estabilitat financera. A més de l’estalvi disponible per a l’entrada, convé analitzar els ingressos, les despeses habituals i la capacitat d’assumir quotes hipotecàries futures en cas de necessitar finançament.

Un cop definit el preu aproximat de l’habitatge, cal tenir en compte els impostos associats a la compravenda. En el cas d’un habitatge de segona mà, el comprador haurà d’abonar l’impost sobre transmissions patrimonials (ITP), el percentatge del qual varia segons la comunitat autònoma. Si es tracta d’un habitatge d‟obra nova, s’aplicaran altres tributs com l’IVA i l’impost sobre actes jurídics documentats.

A aquests imports cal sumar-hi les despeses de notaria, registre de la propietat i, en determinats casos, els costos derivats de la formalització de la hipoteca. Tot i que moltes d’aquestes quantitats representen un percentatge relativament reduït respecte al valor de l’immoble, les juntes poden incrementar notablement el desemborsament inicial.

També és recomanable contemplar les despeses posteriors a la compra. Les quotes de comunitat, l’impost sobre béns immobles (IBI), les assegurances, el manteniment de l’habitatge i els subministraments formen part dels costos recurrents que cal assumir cada any. Quan la segona residència es troba en zones costaneres o urbanitzacions amb serveis comuns, aquestes despeses poden ser especialment rellevants.

Si l’habitatge necessita reformes o millores, cal sol·licitar diversos pressupostos abans de tancar l’operació. Incloure aquestes actuacions en el càlcul inicial permetrà conèixer amb més precisió la inversió total necessària i evitar sorpreses un cop feta la compra.

A més, els qui adquireixin una segona residència amb fins de lloguer han de valorar possibles períodes sense ocupació, despeses de gestió i obligacions fiscals relacionades amb els ingressos obtinguts.

A Marenmar recomanem elaborar un pressupost detallat que inclogui tant els costos d’adquisició com les despeses futures de manteniment. Analitzar tots aquests factors abans de prendre una decisió permet comprar amb més seguretat, evitar imprevistos econòmics i gaudir plenament de la inversió realitzada.

 

La preferència pel lloguer davant de la compra varia significativament entre països europeus, reflectint diferències culturals, econòmiques i estructurals. Mentre que en alguns països el lloguer és la norma, a Espanya la propietat continua sent el model dominant, encara que aquesta tendència està canviant progressivament.

A països com Alemanya o Àustria, el lloguer és una opció consolidada i socialment acceptada. A Viena, per exemple, una gran part de la població viu de lloguer en sistemes altament regulats i amb forta presència d’habitatge públic o cooperatiu, cosa que permet estabilitat i preus relativament accessibles.

En canvi, a Espanya s’ha associat històricament l’habitatge en propietat amb estabilitat financera i seguretat a llarg termini. Tot i això, l’augment de preus, la dificultat d’accés al finançament i la manca d’oferta estan impulsant un canvi de mentalitat, especialment entre els més joves.

El mercat del lloguer a Espanya presenta a més una característica diferencial: una presència menor de grans operadors institucionals en comparació amb Europa central. Encara que aquesta situació està evolucionant, encara hi ha una forta dependència del propietari particular.

Un altre aspecte rellevant és la mobilitat laboral. A països amb més flexibilitat laboral i urbana, el lloguer facilita l’adaptació a canvis professionals i personals. A Espanya, aquest factor està guanyant pes a grans ciutats i zones costaneres amb alta rotació de població.

També hi influeix la pressió de preus. L’increment sostingut del cost del lloguer a moltes ciutats espanyoles ha generat un debat sobre l’accessibilitat i la regulació del mercat, apropant parcialment el model espanyol al d’altres països europeus on el lloguer té més pes estructural.

A Marenmar observem que el mercat espanyol es troba en un punt de transició. La preferència pel lloguer està creixent, però encara conviu amb una forta aspiració a la propietat. Aquesta dualitat crea oportunitats tant per a inversors com per a llogaters a la recerca de solucions flexibles i adaptades a un entorn canviant.

Llogar un habitatge pot ser una excel·lent solució tant per als que busquen flexibilitat com per als que encara no volen fer el pas cap a la compra. Tot i això, una decisió presa amb presses o sense la informació adequada pot derivar en conflictes, despeses inesperades o fins i tot problemes legals. Conèixer els errors més freqüents permet evitar-los i gaudir d’una experiència de lloguer molt més segura.

Un dels errors més habituals és no revisar detingudament el contracte d’arrendament. Moltes persones se centren únicament en la renda mensual i passen per alt aspectes fonamentals com ara la durada del contracte, les condicions de renovació, la distribució de despeses o les clàusules relatives a possibles reparacions. Abans de signar, és imprescindible comprendre cada punt i resoldre qualsevol dubte.

Un altre error freqüent és no verificar l’estat real de l’habitatge. Una visita superficial pot amagar desperfectes, problemes d’humitat, deficiències a les instal·lacions o avaries que acabaran generant inconvenients al cap de poc temps d’entrar a viure. El que és recomanable és fer una inspecció detallada i deixar constància per escrit de qualsevol incidència existent.

També és important evitar la manca de planificació financera. Encara que un habitatge sembli encaixar en el pressupost, cal tenir en compte despeses addicionals com ara subministraments, internet, assegurances o possibles actualitzacions de renda. Un càlcul incomplet pot provocar tensions econòmiques inesperades.

La ubicació és un altre aspecte que sovint se subestima. Alguns llogaters prioritzen el preu sense valorar factors com els serveis propers, les connexions de transport, la seguretat de l’entorn o els temps de desplaçament diaris. Un habitatge econòmic es pot convertir en una mala elecció si no s’adapta a les necessitats reals de qui l’ocupa.

A més, és fonamental conservar tota la documentació relacionada amb el lloguer. Contracte, rebuts, inventaris i comunicacions poden resultar essencials per resoldre possibles desacords entre les parts.

A Marenmar observem que la majoria dels problemes als lloguers podrien evitar-se mitjançant una adequada informació prèvia i un assessorament professional. Tant propietaris com llogaters es beneficien de processos transparents i ben documentats.

Llogar un habitatge implica molt més que trobar un immoble atractiu. Analitzar les condicions, conèixer els drets i les obligacions de cada part i actuar amb previsió són les millors eines per evitar problemes i gaudir d’una experiència satisfactòria.

La manera d’entendre l’habitatge ha canviat profundament els darrers anys. Les llars ja no es conceben únicament com a llocs de descans, sinó com a espais multifuncionals capaços d’adaptar-se a necessitats cada cop més diverses. Aquesta transformació ha impulsat una demanda creixent d’habitatges amb dissenys flexibles i versàtils.

L’auge del treball híbrid i del teletreball ha estat un dels principals motors d’aquest canvi. Moltes persones necessiten ara disposar de zones que puguin funcionar com a despatx durant el dia i recuperar-ne l’ús habitual quan acaba la jornada laboral. Com a resultat, la distribució flexible ha esdevingut una característica molt valorada per compradors i llogaters.

Els espais oberts continuen guanyant protagonisme. Salons connectats amb cuines, estades diàfanes i divisions lleugeres permeten aprofitar millor la superfície disponible i faciliten l’adaptació de l’habitatge a diferents moments vitals. Aquesta versatilitat resulta especialment atractiva a llars urbanes on cada metre quadrat adquireix una gran importància.

Un altre element cada cop més demandat són les habitacions polivalents. Un mateix espai pot funcionar com a dormitori de convidats, zona d’estudi, gimnàs domèstic o sala d’oci segons les necessitats del moment. Aquesta capacitat de transformació aporta un valor afegit que influeix directament a l’atractiu de l’habitatge.

La tecnologia també hi juga un paper rellevant. Els sistemes domòtics permeten gestionar il·luminació, climatització o seguretat de forma personalitzada, contribuint a crear entorns més còmodes i eficients. Alhora, les solucions de mobiliari modular faciliten la reorganització ràpida dels espais sense necessitat de realitzar reformes complexes.

Les zones exteriors han cobrat igualment una importància destacada. Terrasses, patis i balcons es perceben avui com a extensions naturals de l’habitatge, capaços d’ampliar les possibilitats d’ús i millorar-ne la qualitat de vida diària.

Aquesta evolució respon a canvis socials profunds. Les llars actuals han d’adaptar-se a noves estructures familiars, estils de vida més dinàmics i necessitats canviants al llarg del temps. Per això, la flexibilitat s’ha convertit en un dels principals criteris de cerca al mercat residencial.

A Marenmar comprovem que els habitatges capaços d’oferir aquesta versatilitat generen un interès creixent entre els compradors. No es tracta únicament de disposar de més espai, sinó de comptar amb una llar preparada per evolucionar al costat dels qui l’habiten.

En un mercat cada cop més orientat a la funcionalitat, els espais flexibles representen una resposta eficaç a una nova manera de viure, treballar i gaudir de la llar.