Usdefruit i nua propietat són dos conceptes que solen aparèixer junts, especialment en operacions procedents d’herències o transmissions familiars. Tot i que tots dos drets recauen sobre el mateix immoble, no signifiquen el mateix i conèixer-ne les diferències resulta fonamental abans de plantejar una venda.
La nua propietat correspon a qui és titular de l’immoble, però no en pot gaudir plenament mentre hi hagi un usdefruit. L’usufructuari, per part seva, té dret a utilitzar l’habitatge i obtenir els seus fruits durant el temps establert.
Un exemple habitual es produeix quan una persona transmet la propietat d’un habitatge als fills, però se’n reserva l’usdefruit. Els fills passen a ser nus propietaris i la persona que conserva l’usdefruit manté el dret d’ús en els termes acordats.
Aquesta distinció té conseqüències directes quan es vol vendre. El nu propietari pot transmetre el dret, però el comprador haurà de respectar l’usdefruit que continua vigent. Per això qui adquireix la nua propietat no obté automàticament el dret a ocupar l’habitatge.
També hi ha la possibilitat de transmetre conjuntament la nua propietat i l’usdefruit. Si totes les persones titulars de drets hi estan d’acord, el comprador pot adquirir el domini ple i disposar de l’immoble sense que romangui l’usdefruit anterior.
El preu també canvia en funció de què es vengui. La nua propietat té un valor inferior al ple domini perquè el comprador no gaudeix immediatament de totes les facultats associades a la propietat. Per determinar-ne la valoració entren en joc diferents factors, entre ells la durada de l’usdefruit i, en els casos vitalicis, l’edat de l’usufructuari.
A més, abans de tancar una operació convé revisar qui ha d’assumir determinades despeses i obligacions relacionades amb l’habitatge, ja que la distribució pot dependre de la normativa i del que estableix el títol constitutiu de l’usdefruit.
A Marenmar creiem que explicar aquestes diferències des del principi és essencial perquè totes les parts sàpiguen exactament què estan transmetent o adquirint. Un habitatge amb usdefruit no s’ha de comercialitzar com una propietat convencional sense aclarir prèviament les condicions.
Comprendre la diferència entre usdefruit i nua propietat permet valorar correctament l’immoble, identificar el comprador adequat i evitar conflictes durant la compravenda.