Durant el mes de setembre molts ciutadans es canvien d’habitatge i han de signar els corresponents contractes de lloguer. Perquè la signatura del contracte no provoqui amb el temps problemes per a l’inquilí ni per a l’arrendador, s’ha de tenir en compte uns punts claus que cal introduir sempre en els contractes de lloguer. Aquest document regularà l’ús de l’habitatge explicant les obligacions i els drets que tenen totes dues parts.
En primer lloc, s’ha de tenir en compte que han augmentat els terminis de la pròrroga obligatòria i la pròrroga tàcita dels contractes d’arrendament d’habitatge habitual després del Reial decret llei 7/2019, d’1 de març, de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer. Des de llavors el període de pròrroga obligatòria es troba en cinc anys, excepte si l’arrendador fos una persona jurídica que el termini seria de set anys. Aquest nou canvi dóna dret a l’inquilí a romandre en l’habitatge durant aquest termini, encara que el temps pactat en el contracte hagués estat inferior.
No obstant això, l’arrendatari podrà desistir el contracte de lloguer transcorregut almenys sis mesos des de la seva entrada en vigor, sempre que es comuniqui a l’inquilí amb trenta dies d’antelació. Si es fes efectiu aquest desistiment, es podrà establir una penalització per a l’arrendatari segons marqui la llei. Si el termini de durada pactat és inferior a cinc anys i l’arrendador no manifesta el desistiment del contracte amb 30 dies mínim d’antelació, la pròrroga es produeix de forma automàtica.
No obstant això, existeix una excepció respecte a la durada obligatòria del contracte. Aquest cas seria quan el propietari necessiti la propietat per a ell mateix o per a un familiar pròxim, sempre que, ho hagués fet constar en el contracte i hagi passat un any des de la seva validesa.
Respecte a la finança es fixa un mes de renda, però la llei permet que el propietari estableixi altres garanties addicionals com pot ser un dipòsit o un aval bancari.
No obstant això, aquesta garantia mai podrà ser superior a la suma de dues mensualitats de renda de la propietat, aquesta seria la quantitat màxima que pot exigir l’arrendatari.