Els espais exteriors en habitatges, com terrasses i patis, s’han revaloritzat en els darrers anys, i s’han convertit en zones clau per al gaudi personal. Entre els usos més estesos hi ha la instal·lació d’horts urbans, una pràctica que, encara que atractiva, s’ha d’analitzar des del punt de vista legal quan es desenvolupa a una comunitat de propietaris.
A Marenmar, observem que molts propietaris desconeixen que aquests espais, encara que són d’ús privatiu, estan subjectes a limitacions. La normativa de propietat horitzontal estableix que qualsevol ús ha de respectar tant la seguretat de l’edifici com els drets de la resta de veïns.
El principal problema dels horts urbans rau en el seu impacte tècnic. L’acumulació de terra genera un pes addicional que pot comprometre l’estructura, especialment si no s’ha comprovat prèviament la capacitat de càrrega del sostre. A això s’hi afegeix el reg freqüent, que, sense un sistema adequat d’impermeabilització i drenatge, pot generar filtracions cap a plantes inferiors.
Un altre factor rellevant és la funció constructiva d’aquests espais. En molts casos, les terrasses actuen com a cobertes de garatges o habitatges. Això implica que qualsevol alteració en ús pot tenir conseqüències directes sobre elements comuns de l’edifici.
A més, els estatuts de la comunitat poden establir limitacions específiques. És habitual trobar clàusules que prohibeixen la instal·lació d’elements permanents o l’emmagatzematge de materials, cosa que pot afectar directament la viabilitat d’un hort urbà.
També és important diferenciar entre plantes ornamentals i horts productius. Mentre que les primeres solen integrar-se dins d’un ús normal de l’habitatge, els horts impliquen més complexitat i exigència tècnica, cosa que pot influir en la valoració legal en cas de conflicte.
Per tot això, la prevenció és fonamental. Abans de prendre qualsevol decisió, és recomanable informar-se, consultar professionals i valorar tant els aspectes tècnics com legals. Només així es pot garantir un ús adequat de l’espai sense posar en risc la convivència ni la seguretat de l’immoble.