blog marenmar

Encara que els panells solars solen instal·lar-se a teulades, hi ha diverses superfícies adequades per a la seva col·locació, sempre que s’utilitzin estructures de suport apropiades. És fonamental explorar no sols on es poden muntar, sinó també quins requisits han de complir aquestes ubicacions per optimitzar la captació de llum solar. A Marenmar t’expliquem quines són les superfícies més adequades per a panells solars.

 

Les teulades són l’opció més comuna per instal·lar panells solars a causa de la inclinació i l’alçada, que afavoreixen l’exposició solar. L’avantatge principal és que no requereixen sacrificar espai útil ni alteren significativament l’estètica de l’edifici. Tot i això, és crucial que la teulada disposi de l’espai necessari i estigui lliure d’ombres que puguin obstruir la captació solar.

 

Per a cobertes planes, que en general no compten amb una inclinació natural, es poden fer servir estructures addicionals per inclinar els panells a un angle òptim. Això assegura que els panells funcionin eficientment, tot i que la superfície no tingui inclinació natural.

 

Una altra alternativa és la instal·lació a terra, que pot ser avantatjosa si la teulada no és una opció viable. Muntar panells a terra és relativament senzill sempre que es tingui un terreny ferm, ja sigui de terra, formigó o altre material adequat. Aquest mètode també facilita la neteja i el manteniment dels panells, cosa que pot millorar l’eficiència energètica. Tot i això, cal considerar l’impacte visual i la possible pèrdua d’espai, a més d’assegurar-se que la zona estigui lliure d’obstruccions que puguin projectar ombres.

 

Les marquesines solars representen una solució versàtil i creixent en popularitat. Aquestes estructures metàl·liques, sovint vistes en aparcaments, també es poden instal·lar en habitatges unifamiliars com pèrgoles en àtics, porxos o garatges. Ofereixen un doble benefici: generen energia solar i proporcionen ombra.

 

Finalment, també es poden considerar terrasses i façanes per a la instal·lació de panells solars. En terrasses, els panells es poden muntar a la barana o en una estructura inclinada. A façanes, els panells es col·loquen verticalment. Tot i això, la producció d’energia en aquestes ubicacions pot ser menys eficient a causa de l’orientació i l’angle d’instal·lació. A més, a edificis residencials, qualsevol modificació a la façana ha de comptar amb l’aprovació de la junta de propietaris.

Vendre un habitatge hipotecat pot semblar complicat, però és un procés viable amb la planificació adequada. A Marenmar us oferim una guia sobre com gestionar la venda d’una propietat amb una hipoteca vigent i els aspectes importants a tenir en compte.

 

Primer, és important saber que sí que és possible vendre una casa que encara té una hipoteca pendent. Les raons per vendre un habitatge hipotecat poden ser diverses, com ara canvis en la vida personal o professional, herències, divorcis, entre d’altres. La hipoteca no impedeix la venda, però sí que afegeix complexitat al procés.

 

Cancel·lar la hipoteca en el moment de la venda és l’escenari ideal. Per aconseguir-ho, el preu de venda ha de ser més gran que el saldo de la hipoteca. En aquest cas, segueix aquests passos:

 

1. Verifica el preu de venda amb el comprador per assegurar-te que cobreix el deute pendent amb el banc.
2. Sol·licita al banc el Certificat de Deute Pendent, que certifica la suma total que cal.
3. Signa la compravenda davant de notari, presentant el Certificat de Deute Pendent.
4. Fes servir els diners de la venda per saldar la hipoteca, pagant també les comissions per cancel·lació.
5. Rep els diners restants després de cancel·lar el deute.

 

Vendre la propietat per sota de la quantitat pendent de la hipoteca és un altre escenari possible. Aquí, cal:

 

1. Confirmar que el comprador està disposat a comprar l’immoble per un preu inferior al deute hipotecari.
2. Negocia amb el banc per reestructurar el deute restant, que es convertirà en un nou préstec amb condicions revisades.

 

Una altra opció és la subrogació d’hipoteca, que implica transferir la hipoteca al comprador. Per això, has de:

 

1. Assegurar-te que el comprador accepta assumir la hipoteca.
2. Sol·licita al banc la subrogació, permetent que el comprador assumeixi el préstec.
3. El banc avaluarà la solvència del comprador abans d’aprovar la subrogació.

 

Una hipoteca pont és útil si planeges comprar un nou habitatge abans de vendre l’actual. Aquesta hipoteca cobreix temporalment el cost dels dos habitatges fins que es vengui la primera.

 

Finalment, considera les despeses associades a la venda, que inclouen honoraris de la immobiliària, comissions per cancel·lació anticipada, despeses notarials i registrals, i impostos com l’IRPF i el de plusvàlua municipal.

 

Si no pots fer front a la hipoteca, vendre la casa pot ser una opció millor que fer front a la mora. Tot i això, intenta negociar amb el banc abans de prendre aquesta decisió, ja que podrien oferir solucions com una moratòria o una ampliació del termini.

La manca recent de pluges ha reduït dràsticament els nivells d’aigua als embassaments de Catalunya, cosa que ha portat a l’activació d’una fase d’excepcionalitat. Com a resultat, s’han implementat restriccions per limitar-ne el consum, com ara la reducció de litres d’aigua per persona al dia, l’apagada de fonts públiques, l’ús d’aigua freàtica per al reg i el tancament de dutxes a les platges.

 

És crucial que tots participem en aquest esforç, adaptant els nostres hàbits de consum per gestionar aquest recurs vital de manera eficient. Tot i que les pluges recents han millorat lleugerament la situació dels embassaments i algunes restriccions s’han relaxat, no hem de baixar la guàrdia. A Marenmar t’oferim consells pràctics per estalviar aigua a casa i reduir la factura mensual:

 

1. No deixis l’aixeta oberta: En raspallar-te les dents o rentar-te les mans, tanca l’aixeta per estalviar fins a 8 litres d’aigua per minut.
2. Tria la dutxa al bany: Una dutxa utilitza menys aigua que un bany. Mentre esperes l’aigua calenta, recull l’aigua freda a les galledes per reutilitzar-la en la neteja o el vàter.
3. Col·loca reductors de cabal: Aquests dispositius són econòmics i fàcils d’instal·lar, i redueixen el flux d’aigua sense afectar la pressió.
4. Fes servir el rentaplats ple: aquest gest pot estalviar entre 20 i 40 litres d’aigua comparat amb rentar plats a mà.
5. Tanca l’aixeta en rentar plats a mà: Utilitza una palangana per esbandir i estalviar aigua.
6. Instal·la cisternes amb doble descàrrega: Permeten triar entre una descàrrega completa o parcial, reduint el consum d’aigua.
7. Col·loca una ampolla a la cisterna: Omple una ampolla amb aigua i col·loca-la a la cisterna per reduir el volum d’aigua utilitzat a cada descàrrega.
8. Cura amb les fuites: Les fuites en aixetes o vàters poden desaprofitar centenars de litres al dia, per la qual cosa és important reparar-les immediatament.
9. Rega a les hores més fresques: Regar al clarejar o al vespre minimitza l’evaporació. Utilitza sistemes de reg per degoteig per a una distribució més eficient de l’aigua.
10. Recull aigua de pluja: instal·lar un sistema per recol·lectar aigua de pluja pot reduir l’ús d’aigua potable en regs i neteja exterior.

 

Implementant aquests consells no només contribuiràs a la conservació de l’aigua, sinó que també notaràs una reducció significativa a la teva factura. Actuar ara és vital per fer front a la crisi climàtica i garantir un futur sostenible.

La modificació de l’escriptura d’un habitatge és un procediment legal que permet fer ajustaments en aspectes fonamentals de la propietat, com ara la distribució, l’ús o la titularitat. Aquest procés pot incloure des de la redistribució dels espais interns fins a l’ampliació o la reducció de la superfície habitable, així com el canvi d’ús de determinades àrees. Atès que involucra aspectes legals i administratius, és fonamental conèixer qui està autoritzat per dur a terme aquests canvis, els passos requerits i els costos associats, i a Marenmar t’ho expliquem.

Per modificar l’escriptura d’un habitatge, és essencial fer diversos passos. Primer, t’has d’assegurar de tenir en ordre la documentació necessària, que inclou una còpia de l’escriptura original i els documents d’identitat dels propietaris. Si ets l’únic propietari, el procés és més senzill. No obstant això, si la propietat és compartida, hauràs d’obtenir el consentiment de tots els copropietaris.

Un cop reunida la documentació, el pas següent és acudir a un notari. El notari serà responsable de redactar les modificacions i de certificar l’acord entre les parts involucrades. Després, perquè les modificacions siguin oficials, cal registrar la nova escriptura al Registre de la Propietat. Abans d’aquest registre, és obligatori abonar els impostos corresponents, que varien segons el tipus d’operació realitzada.

El temps per canviar les escriptures d’una casa sol ser d’aproximadament 15 dies hàbils a partir de la data de presentació al Registre de la Propietat, sempre que s’hagin complert tots els requisits legals, inclosos els pagaments d’impostos. El cost del procés inclou honoraris notarials, aranzels del Registre de la Propietat i, en alguns casos, una provisió d’impostos que el notari pot avançar.

Les despeses notarials depenen del valor de l’immoble i es calculen sobre un percentatge del mateix. A Espanya, aquests percentatges varien entre el 0,15 i el 4,5 per mil, depenent del tram de valor. D’altra banda, els costos del Registre de la Propietat es basen en el valor declarat de l’immoble i oscil·len entre 24 i 2.181 euros, aproximadament.

En una compravenda, el venedor generalment cobreix els costos de l’escriptura, mentre que el comprador assumeix les despeses de registre. En casos d’herència o donació, els hereus o els donataris solen ser responsables d’aquestes despeses. A més, la modificació d’escriptures pot implicar el pagament d’impostos addicionals, com l’IVA per a habitatges nous o l’impost de transmissions patrimonials (ITP) per a propietats de segona mà.

Si heu heretat una propietat i voleu canviar la titularitat, primer heu d’acceptar l’herència i liquidar els impostos corresponents, com l’impost de successions i la plusvàlua municipal. Posteriorment, cal inscriure l’escriptura d’acceptació d’herència al Registre de la Propietat abans de procedir amb la modificació de la titularitat.

Actualitzar les escriptures d’un habitatge és un procés que requereix una planificació acurada i la gestió de diversos aspectes legals i administratius. És recomanable comptar amb l’assessorament d’un notari i, si escau, d’un gestor per assegurar que tot es faci correctament.

El mercat de lloguers, tant de vacances com temporals i residencials, experimenta una pressió creixent a causa de l’escassetat d’oferta i el continu augment de preus. Aquesta situació planteja dubtes a moltes comunitats de propietaris sobre la legalitat d’incrementar les quotes comunitàries per als habitatges de lloguer. A Marenmar t’aclarirem aquests punts.

 

Com es determina la quota comunitària? La quota de la comunitat de propietaris es basa en el coeficient de participació, que representa el percentatge de participació de cada propietari a les àrees comunes de l’edifici. Aquest coeficient es calcula considerant diversos factors:

 

1. Superfície útil de l’immoble.
2. Ús d’àrees comunes.
3. Algunes despeses no es distribueixen equitativament si no se’n gaudeixen, com els costos associats a la piscina, encara que això no és comú.
4. Exempcions per votacions: Els propietaris que van votar en contra de determinades millores poden estar exempts de contribuir a aquestes despeses.

 

Les quotes poden ser modificades si així ho decideixen els veïns. Per canviar la distribució de despeses, cal unanimitat en una junta de propietaris, i l’acord ha de ser registrat al Registre de la Propietat a través d’una Escriptura Pública per a la seva validesa.

 

És possible augmentar les quotes comunitàries? Sí, és possible. Per incrementar les quotes, cal obtenir la unanimitat dels propietaris en una reunió i ajustar la quota d’acord amb els canvis aprovats. A més, cal justificar el motiu de l’augment, com l’increment dels costos d’electricitat o manteniment.

 

Es poden elevar les quotes per a habitatges llogats? No és legal augmentar les quotes exclusivament per als habitatges llogats perquè un acord d’aquest tipus violaria el principi d’igualtat, ja que tots els propietaris tenen els mateixos drets i deures respecte de la comunitat, sense distinció entre ús residencial o lloguer.

 

Què passa amb els habitatges turístics? L’article 17 de la Llei de propietat horitzontal (LPH) permet, per majoria de 3/5, establir quotes especials per a despeses addicionals o un increment en la participació de les despeses comunes per a propietats destinades a lloguer de vacances, sempre que aquestes modificacions no superin el 20% del total i no siguin retroactives.

Les avaries i reparacions en comunitats de propietaris solen generar conflictes, especialment quan el dany afecta un habitatge, però s’origina en un altre. És important aclarir qui ha de permetre l’accés a casa per fer reparacions. A Marenmar us expliquem com aborda aquest tema la normativa vigent.

 

En l’àmbit de les comunitats de propietaris, enfrontar-se a una reparació implica navegar per una sèrie de normes i procediments legals que garanteixen tant la correcta execució de les obres com el respecte als drets de tots els propietaris. La Llei de Propietat Horitzontal (LPH) regula aquestes situacions, especialment a l’article 9, que obliga els propietaris a permetre l’accés al seu habitatge per dur a terme reparacions necessàries. Aquesta disposició és clau per a l’execució de treballs urgents o per establir servituds que permetin obres en elements comuns, assegurant a més una compensació justa per qualsevol dany ocasionat.

 

En cas que hi hagi un llogater a la propietat, ell també haurà de permetre l’accés per a les reparacions necessàries. La negativa a permetre aquestes intervencions pot tenir conseqüències legals, ja que la llei no permet la negativa en situacions en què calgui la reparació urgent de danys.

 

Si un veí es nega a obrir el seu habitatge per a una reparació necessària i això causa danys addicionals, els afectats poden emprendre accions legals per obligar el propietari a reparar el dany i reclamar-ne una indemnització. Encara que el propietari no hagi causat el problema inicial, és responsable dels danys subseqüents derivats de la negativa.

 

En situacions en què la reparació no afecta directament el propietari, com quan una avaria a l’habitatge del veí provoca problemes a la pròpia, el propietari té dret a rebre compensació pels danys i perjudicis patits. Això inclou la reposició o reparació dels seus elements i instal·lacions privatives perquè tornin al seu estat original.

 

D’aquesta manera, la normativa busca equilibrar els drets i deures de tots els propietaris a la comunitat.

Un problema habitual a Espanya són les estafes relacionades amb les revisions de gas, especialment quan els falsos tècnics amenacen de tallar el subministrament si no se’n fa una revisió. Els usuaris podrien incórrer en estafes costoses com a resultat d’aquestes pràctiques enganyoses.

A Marenmar us expliquem alguns aspectes importants sobre la inspecció de gas obligatòria per als clients amb un contracte de subministrament perquè no es vegin afectats per aquestes estafes.

La revisió de gas és un procés crucial per assegurar el funcionament correcte i el manteniment d’instal·lacions de gas natural, propà o butà. Aquesta inspecció ha de ser anunciada mitjançant carta i cartells a l’edifici amb almenys 5 dies d’anticipació.

Durant la revisió, un tècnic especialitzat i acreditat revisa tots els components de la instal·lació de gas, incloent-hi pressió, cabal, estanquitat i la correcta combustió dels aparells. És fonamental distingir aquesta revisió de la que es fa a la caldera o aparells de gas, que han de ser realitzats per tècnics especialitzats en aquests dispositius.

El tècnic examina minuciosament tots els elements del sistema de gas, com ara conductes, connexions, vàlvules de seguretat, reguladors de pressió i mesuradors. Es verifica l’absència de fuites, es mesura la pressió i s’assegura que tots els dispositius de seguretat funcionin correctament. També es revisen i netegen els cremadors si cal per mantenir una combustió eficient.

La inspecció ha de ser realitzada per tècnics certificats i especialitzats en instal·lacions de gas. És essencial evitar estafadors, que només busquen treure profit econòmic. Els tècnics enviats per la companyia de gas o empreses autoritzades tenen la formació i experiència necessàries per a una revisió segura i completa.

Les revisions obligatòries inclouen:

• Cada 5 anys per a instal·lacions de gas natural en edificacions.
  ● Cada 2 anys per a calderes de gas domèstiques amb potència igual o menor a 70 kW.
  ● Cada 5 anys per a instal·lacions amb bombones de butà o propà, si són fixes.

Cal tenir en compte que no complir amb les revisions pot comportar riscos significatius, com ara fuites o explosions, i afectar l’eficiència energètica, resultant en més despeses. A més, hi pot haver multes severes. La Llei 21/1992 estableix sancions que poden assolir fins a 100 milions d’euros en casos greus, a més de responsabilitats legals addicionals si es produeix un accident relacionat amb una instal·lació no revisada.

El cost de la revisió varia, amb despeses de gestió fixes de 12,80 euros i el cost de la inspecció que oscil·la entre 30 i 50 euros. És crucial no pagar directament el tècnic. El pagament s’ha de fer a través de la distribuïdora i després s’inclou en la factura.

D’altra banda, el certificat de la inspecció acredita que la instal·lació ha estat revisada adequadament i compleix els estàndards de seguretat. Inclou la verificació de l’absència de fuites i el bon estat de tots els components del sistema.

Per prevenir fraus, verifica la identificació del tècnic, evita pagar en efectiu immediatament, i no et deixis pressionar per reparacions innecessàries. Demana sempre un pressupost previ i una segona opinió si alguna cosa et resulta sospitosa.

Al sector immobiliari, amb l’abundància de propietats disponibles per a lloguer o venda, la competència és alta. Per destacar entre tantes ofertes, és essencial elaborar un anunci que atregui l’atenció de possibles compradors o inquilins. A Marenmar et proporcionem consells perquè el teu anunci sigui efectiu i ressalti en un mercat saturat.

1. Imatges d’alta qualitat
   La primera impressió de la teva propietat la donen les fotos, per la qual cosa és essencial triar una imatge principal impactant. Totes les imatges han de ser clares, ben il·luminades i preses des d’angles que mostrin el millor del teu immoble, sense exagerar. A més, no oblidis incloure fotos de l’exterior i els voltants i assegura’t que la casa estigui neta i ordenada per a aquestes preses.
2. Descripció detallada i precisa
   Una descripció precisa i atractiva és clau per copsar l’interès. Explica les característiques principals de la propietat, com ara la seva ubicació, mida, nombre d’habitacions i banys, i qualsevol renovació recent, així com elements atractius com la proximitat a serveis, transport, escoles i àrees recreatives. Sigues honest sobre les característiques de l’habitatge per evitar malentesos i visites innecessàries.
3. Preu correcte
   El preu és crucial per atraure interessats, per això cal establir un preu que sigui competitiu al mercat actual. Investiga els preus de propietats similars a la teva zona i ajusta el teu en conseqüència. Un agent immobiliari et pot ajudar a fixar un preu adequat i a vendre més ràpidament. Justifica el preu al teu anunci esmentant els avantatges i millores de la propietat.
4. Tour virtual 360°
   Un tour virtual a 360° permet als possibles interessats explorar l’habitatge de manera immersiva des de qualsevol lloc. Aquest tipus de visualització es fa mitjançant fotografies panoràmiques i ofereix una experiència detallada de l’immoble.
5. Fes ús del Home staging
   L’home staging és una tècnica que millora la presentació de la casa per a la venda o el lloguer. Aquest procés consisteix a ordenar, netejar, arreglar i redecorar l’habitatge perquè llueixi més atractiu i ampli. Un bon home staging pot accelerar la venda i reduir negociacions sobre el preu.

No oblidis que la rapidesa en la comunicació és fonamental, per això respon a les consultes de manera oportuna i proporciona tota la informació addicional necessària per mantenir l’interès dels potencials compradors o llogaters.

Seguint aquests consells, el teu anunci pot destacar al competitiu mercat immobiliari, atraient més interessats i facilitant una venda o lloguer exitós.

A causa de la seva capacitat per brindar internet de manera excepcionalment ràpida i fiable, la fibra òptica s’ha consolidat com la tecnologia preferida per satisfer aquestes necessitats actualment.
Tot i això, per garantir una implementació fluida, la instal·lació de fibra òptica en comunitats de propietaris requereix una comprensió d’una sèrie de regulacions i procediments. T’expliquem tot el que cal saber abans de començar a Marenmar.

D’acord amb la Llei General de Telecomunicacions i el Reial decret 346/2011, no hi ha una obligació legal que exigeixi a les comunitats de veïns canviar a fibra òptica. No obstant això, els propietaris tenen el dret de rebre aquest servei sempre que es compleixin les condicions tècniques i no es causi mal a la propietat comuna. Els operadors de telecomunicacions han de proporcionar el servei de fibra òptica als qui ho sol·licitin, sempre que sigui tècnicament viable i no afecti l’estructura de l’edifici.

Pel que fa als permisos, la instal·lació de fibra òptica en una comunitat no requereix aprovacions municipals o autonòmiques específiques. Tot i això, és crucial notificar a la comunitat autònoma corresponent i presentar una declaració responsable per assegurar que el procés es realitzi correctament. A més, cal proporcionar informació detallada sobre la ubicació de la instal·lació, el tipus d’infraestructura requerida i els possibles impactes ambientals i socials perquè les autoritats pertinents puguin estar informades.

Instal·lar cables a la façana d’un edifici sense permís pot ser problemàtic. La Llei General de Telecomunicacions exigeix ​​que els operadors obtinguin el consentiment dels propietaris abans de col·locar cables a les façanes. En alguns casos, si la instal·lació és essencial per garantir un bon servei i no fa malbé la propietat, es pot fer sense permís previ. Això no obstant, si es realitza sense la deguda autorització, els propietaris poden presentar una denúncia davant la Junta Arbitral de Consum o els tribunals, amb sancions que poden variar considerablement.

Si un veí es nega a permetre la instal·lació de fibra òptica a la seva propietat, això pot dificultar l’accés a la tecnologia per a la resta dels residents i complicar el procés per a l’operador de telecomunicacions. Els veïns afectats poden presentar queixes davant de les autoritats competents per resoldre el conflicte legalment.

Abans de contractar fibra òptica, és important verificar la cobertura a la teva àrea, els costos addicionals d’instal·lació, els termes de permanència i comparar preus per trobar la millor oferta. Assegureu-vos que el proveïdor tingui cobertura suficient i que la ubicació de l’encaminador maximitzi la cobertura Wi-Fi a casa vostra.

La fibra òptica ofereix alta velocitat, fiabilitat i seguretat en la transmissió de dades, a més de ser més duradora que el cablatge de coure. No obstant això, la seva instal·lació pot ser costosa i complexa, i pot presentar desafiaments en àrees rurals o amb infraestructura limitada, cosa que podria limitar-ne la disponibilitat per a alguns usuaris.

El tema de l’herència genera una gran inquietud i preocupació, especialment pel que fa als efectes fiscals. Per a aquells que han heretat propietats, diners o béns d’un ésser estimat mort, és fonamental entendre com afecta la declaració de renda.
Per evitar conflictes legals i maximitzar els beneficis financers, és essencial comprendre les implicacions fiscals. A Marenmar et resolem alguns dubtes comuns sobre això.

L’impost de successions és un tribut que grava la transferència de béns i drets després de la mort d’una persona. Aquest impost és responsabilitat de l’hereu, que disposa d’un termini de sis mesos des de la data de la mort per pagar-lo. És possible sol·licitar una pròrroga de sis mesos addicionals, sempre que se sol·liciti dins dels primers cinc mesos del termini original. Si es concedeix aquesta pròrroga, el nou termini començarà en concloure el període inicial de sis mesos.

Un cop l’herència ha estat tramitada, sorgeix el dubte de si cal declarar els béns o els diners rebuts a la declaració de la renda. És important aclarir que l’herència en si mateixa no s’inclou en la declaració de l’IRPF, ja que s’ha tributat prèviament a través de l’impost de successions i donacions.

La Llei de l’IRPF estableix que les herències no estan subjectes a aquest impost si ja s’ha pagat l’Impost de Successions. Això no obstant, cal declarar els rendiments generats pels béns heretats. Per exemple, els ingressos provinents del lloguer o venda d’una propietat heretada han de ser inclosos com a rendiments a la declaració de la renda.

L’efecte d’una herència a la declaració de la renda depèn dels rendiments o guanys que generi l’herència. La recepció de béns en herència no afecta directament la declaració de la renda, però sí els guanys obtinguts a partir d’aquests béns. Per exemple, si s’hereten accions o dipòsits bancaris que produeixen rendiments, aquests ingressos hauran de ser declarats a l’IRPF.

En cas de rebre diners en herència, aquest no s’inclou en la declaració de la renda; en canvi, s’ha de declarar a l’impost de successions. Tot i això, cal tenir en compte que l’Agència Tributària supervisa de prop les transaccions de diners en efectiu.

L’Agència Tributària s’enfoca particularment als moviments de diners en efectiu. Hi ha certs llindars que obliguen els bancs a informar sobre les transaccions:

● Petites sumes: en la majoria dels casos, els ingressos de petites quantitats no generen alertes llevat que es produeixin de manera recurrent en un curt període de temps; en cas contrari, el banc podria informar Hisenda.
● Ingressos de més de 3.000 euros: l’Agència Tributària pot investigar els ingressos que superin aquesta quantitat.
● Bitllets de 500 euros: a causa de la seva raresa i de la seva potencial connexió amb activitats il·legals, Hisenda els vigila en particular.
● Transaccions que superin els 10.000 euros: els crèdits que superin els 6.000 euros i les transferències o moviments en efectiu han de ser comunicats a Hisenda.
● Ingressos que superin els 10.000 euros: aquests ingressos s’han de declarar a la declaració de la renda.
Quant a si s’hereten els deutes tributaris, l’article 39 de la Llei General Tributària estableix que els hereus són responsables dels deutes tributaris del difunt. Han d’assumir la càrrega fiscal en les mateixes condicions que en el moment de la mort, llevat que decideixin renunciar a l’herència.