Lloguer i manteniment: et pots negar a pagar si hi ha danys?

El lloguer d’un habitatge pot generar tensions quan sorgeixen problemes de manteniment o danys a l’immoble. Un aspecte freqüent de dubte entre els llogaters és si tenen dret a deixar de pagar el lloguer com a mesura per pressionar el propietari a fer les reparacions necessàries. A Marenmar t’expliquem si pots negar-te a pagar en cas de danys a l’immoble.

 

La legalitat d’aquesta acció depèn de les normatives que regulen les responsabilitats tant dels arrendadors com dels arrendataris. En termes generals, no és legal suspendre el pagament del lloguer com a manera d’exigir reparacions.

 

Pel que fa a les reparacions en un habitatge llogat, l’article 21 de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) estableix que és responsabilitat de l’arrendador dur a terme totes les reparacions necessàries per mantenir l’habitatge habitable, sense que això impliqui un augment de la renda, llevat de si el dany és imputable a l’arrendatari. Per part seva, l’inquilí ha d’encarregar-se de les petites reparacions derivades del desgast per ús normal de l’immoble.

 

La llei no especifica detalladament tots els escenaris possibles en un contracte de lloguer, per la qual cosa poden sorgir situacions complexes que requereixin interpretació.

 

Pel que fa a la pregunta de si un llogater pot deixar de pagar el lloguer per desperfectes, la resposta és no. Deixar d’abonar la renda constitueix un incompliment del contracte, cosa que pot donar lloc a la seva resolució i a l’inici d’un procés de desnonament per impagament.

 

Si l’arrendador no fa les reparacions necessàries, l’inquilí ha de seguir aquests passos: notificar al propietari per escrit la necessitat de reparació, i si no hi ha resposta, presentar una reclamació judicial o fins i tot sol·licitar la resolució del contracte. En casos urgents, el llogater pot fer les reparacions pel seu compte, sempre notificant prèviament al propietari i exigint el reemborsament de les despeses.

 

La nova Llei d’Arrendaments Urbans estableix que l’arrendatari ha d’informar el propietari sobre els desperfectes i permetre l’accés a l’immoble per revisar-lo. En situacions d’urgència, l’inquilí pot fer les reparacions necessàries i reclamar els costos al propietari. Tot i que la llei no fixa un termini exacte per a la reparació d’avaries, el propietari ha d’actuar en un temps raonable. Si el retard és excessiu, el llogater pot emprendre accions legals.

Tipus de l’ITP: Aquests són els valors per comunitats autònomes

Si estàs pensant en adquirir una propietat de segona mà, és important tenir en compte que hauràs d’abonar l’impost de transmissions patrimonials (ITP) en lloc de l’IVA. A Marenmar t’expliquem a quant puja aquest impost a Catalunya.

 

La quantitat que hauràs de pagar per aquest impost varia depenent de la comunitat autònoma on s’ubiqui l’immoble, així com del tipus de propietat, el seu valor i les característiques personals del comprador. A Catalunya, l’ITP és un gravamen que s’aplica a la transmissió de béns entre particulars i està regulat principalment pel Reial decret legislatiu 1/1993 i la Llei 22/2009.

 

Aquest impost s’aplica a les transmissions patrimonials oneroses (TPO) i a les operacions socioetàries (OS). Les TPO són ​​aquelles transaccions que impliquen la venda o el traspàs de béns, siguin mobles o immobles, realitzades per particulars que no actuen com a empresaris. En aquests casos, el comprador és qui ha d’assumir el pagament de l’ITP, que es calcula sobre el valor real del bé adquirit.

 

A Catalunya, les taxes de l’ITP s’estableixen de la manera següent: un 10% per a immobles de fins a 1.000.000 euros, i un 11% per a aquells que superin aquesta quantitat. A més, hi ha tipus reduïts, com un 7% per a la transmissió d’Habitatges de Protecció Oficial (HPO) i un 5% per a situacions especials, com ara adquisicions per famílies nombroses o persones amb discapacitat igual o superior al 65%.

 

Per liquidar l’ITP, cal presentar un dels models establerts, com ara el model 600, 620 o 630, depenent del tipus d’operació. La liquidació s’ha de fer a la Delegació de l’Agència Estatal d’Administració Tributària a Catalunya i el termini per fer aquest tràmit és de 30 dies hàbils a partir de la signatura del contracte de compravenda. És fonamental complir aquests terminis per evitar sancions.

 

Recorda que, encara que el venedor no està subjecte al pagament de l’ITP, sí que haurà de tributar pels guanys obtinguts a través de l’IRPF, si escau. Per tant, en comprar un immoble de segona mà a Catalunya, és essencial conèixer les implicacions fiscals i complir les obligacions tributàries per assegurar una transacció amb èxit.

La guia definitiva: 4 consells per a unes golfes perfectes

Quan pensem en unes golfes, molts la imaginem com aquest espai acollidor, íntim i ple de llum, ideal per relaxar-se o fins i tot com un racó multifuncional a casa. Si tens la sort de comptar amb unes golfes o estàs pensant a renovar la teva, és fonamental aprofitar cada racó per maximitzar-ne el potencial. A Marenmar, sabem com n’és d’important crear espais únics que reflecteixin la teva personalitat i estil de vida, per això et deixem quatre consells essencials per aconseguir unes golfes perfectes.

 

  • Optimitzeu l’espai amb mobles a mida

El repte principal de les golfes és la inclinació del sostre, que pot fer que l’espai sembli limitat. No obstant això, aquesta particularitat també és el que li dona aquest encant especial. Per treure’n el màxim profit, l’ideal és apostar per mobles a mida que s’adaptin a les formes irregulars del sostre i les parets. Armaris encastats sota les zones més baixes, prestatgeries integrades o bancs que s’ajustin als pendents són opcions excel·lents per maximitzar l’emmagatzematge i la funcionalitat sense restar espai.

 

Tip extra:

Els mobles baixos ajuden a aprofitar aquests racons difícils i permeten que la llum circuli millor, fent la sensació d’amplitud.

 

  • Aprofita la llum natural

Les golfes tenen un avantatge únic: sol ser a la part més alta de la casa, cosa que la converteix en el lloc ideal per rebre abundant llum natural. Si no tens prou finestres, considera instal·lar finestres de sostre o lluernes. Aquestes no només aportaran més lluminositat, sinó que crearan una atmosfera més oberta i airejada.

 

Tip extra:

Opta per cortines o estors lleugers que deixin passar la llum, o fins i tot per tractaments reflectors que difonguin la il·luminació de forma homogènia, evitant els punts de calor o enlluernament.

 

  • Tria colors clars i textures naturals

El color i les textures són elements clau per aconseguir unes golfes perfectes. Els tons clars com el blanc, beix o tons pastissos ajuden a donar més sensació d’amplitud i llum, fent que l’espai sembli més gran i acollidor. A més, complementa aquests colors amb textures naturals com la fusta, el lli o el cotó. Les bigues de fusta exposades, per exemple, afegeixen un toc rústic i càlid, mentre que els tèxtils lleugers aporten frescor.

 

Tip extra:

Fes servir miralls estratègicament per reflectir la llum i generar una sensació de major profunditat. Col·locats davant de les finestres o en parets laterals, ajudaran a amplificar la llum natural.

 

  • Crea zones multifuncionals

Unes golfes pot ser molt més que un simple espai d’emmagatzematge o una habitació secundària. Depenent de la seva mida, la pots dividir en zones multifuncionals. Una àrea de descans amb un sofà-llit, un escriptori per treballar o estudiar, i fins i tot una petita biblioteca. Com que és un espai tan versàtil, pots adaptar-la a les teves necessitats actuals i futures.

 

Tip extra:

Utilitza paravents o cortines per delimitar espais sense perdre la sensació oberta. Una altra opció és fer servir catifes per definir visualment les àrees, com una de lectura o un petit racó d’oficina.

 

Convertir les teves golfes en un espai acollidor i funcional és possible amb una mica de planificació i creativitat.

Guia completa del Dipòsit de Garantia en contractes de lloguer

Quan es lloga un habitatge, un dels aspectes clau és el dipòsit de garantia, una suma que l’inquilí lliura al propietari com a suport en cas d’incompliments. A Marenmar desglossem tot el que cal saber sobre aquest dipòsit i com manejar-lo en el marc legal espanyol.

 

El dipòsit en garantia és la quantitat de diners que l’arrendatari lliura a l’arrendador en signar un contracte d’arrendament, uns diners que s’utilitzen com a suport davant de possibles danys, incompliments contractuals o manca de pagament per part de l’inquilí. Generalment, si no hi ha problemes en finalitzar el contracte, el dipòsit és reemborsat, per això és important que el dipòsit es lliuri abans d’iniciar el lloguer o durant la signatura del contracte.

 

És important entendre que el dipòsit no pot ser considerat com un avenç de la renda; és una quantitat separada. En acabar el contracte, l’arrendatari disposa d’un temps per verificar l’estat de l’immoble i si no hi ha danys, l’arrendador està obligat a tornar el dipòsit.

 

Aquest mecanisme protegeix tant l’arrendador com l’arrendatari, ja que serveix com una xarxa de seguretat per al propietari en cas de danys a la propietat i també assegura l’inquilí contra possibles incompliments del contracte per part del propietari.

 

A diferència dels arrendaments, no es requereix que l’arrendatari expedeixi una factura electrònica pel dipòsit en garantia, encara que sí que ha de signar un rebut que en confirmi la recepció.

 

Diverses figures poden encarregar-se de l’administració d’aquests dipòsits. A més del propietari, agents o companyies especialitzades poden gestionar-ne el maneig, assegurant-ne la correcta custòdia i funcionament durant el període d’arrendament.

 

És essencial tenir en compte que el dipòsit no es reemborsa en situacions com la despesa de neteja, reparacions per danys, deutes per rendes impagades o si no es compleix amb el temps de lloguer establert al contracte.

El repartiment de béns entre germans en absència de testament

El repartiment de l’herència entre germans en cas de defunció d’un sense testament pot ser un tema complex i generar moltes interrogants. Quan un germà solter i sense fills mor, la primera qüestió a determinar és si va deixar un testament. Això és crucial perquè, en el sistema legal, els germans no són considerats hereus forçosos. A Marenmar us expliquem què fer en aquesta situació.

 

Si el germà difunt va deixar un testament en què va designar altres persones com a hereus, els germans no tindran dret a reclamar res de l’herència. Per verificar si va existir un testament, s’ha de sol·licitar un certificat d’actes d’última voluntat, que es pot obtenir a les gerències territorials del Ministeri de Justícia o al Registre Civil. És important assenyalar que aquesta sol·licitud no es pot fer fins transcorreguts 15 dies des de la mort, i s’ha d’acompanyar del certificat de defunció.

 

Un cop obtingut el certificat, si es confirma que va existir testament, qualsevol germà pot acudir a la notaria on es va formalitzar i sol·licitar-ne una còpia. La distribució de l’herència es farà d’acord amb la voluntat del testador. Si, en canvi, no hi ha testament, els germans, en ser els parents més propers, han de sol·licitar a la notaria una acta de declaració d’hereus. En aquest cas, l’herència es dividirà en parts iguals entre ells.

 

D’acord amb el Codi Civil, si només hi ha germans de doble vincle (germans de pare i de mare), l’herència es repartirà equitativament. Per exemple, si un germà mort tenia tres germans, cadascú rebrà un terç de l’herència. En situacions en què també hi ha nebots, els germans vius heretaran una part i els nebots rebran la part que correspondria al seu pare o mare mort. Si hi ha germans de diferents enllaços, els germans de doble enllaç rebran una porció més gran que aquells que són mig germans.

 

Finalment, si no hi ha germans, els pares heretaran. Si els pares han mort, aleshores els nebots heretaran a parts iguals. En resum, el repartiment d’herència pot variar depenent de l’existència d’un testament i dels vincles familiars, cosa que fa fonamental comptar amb assessorament legal per entendre millor els drets de cada hereu.

L’Euríbor toca fons al setembre: tancament per sota del 3%

Gairebé dos anys després, l’euríbor ha aconseguit baixar del 3% per primer cop en un mes complet. Aquest índex, que és clau per a les hipoteques de tipus variable a Espanya, va tancar el setembre passat amb una taxa mitjana del 2,946%, un nivell que no s’observava des del novembre del 2022. Aquesta disminució brinda un respir financer a nombroses famílies amb hipoteques vinculades a aquest índex, ja que es podran beneficiar d’una reducció en les quotes mensuals després d’un llarg període d’increment en els préstecs a causa de l’augment de tipus d’interès. A Marenmar us expliquem les repercussions d’aquesta baixada de l’euríbor.

 

L’euríbor va registrar al setembre la seva setena caiguda mensual des del començament del 2024, amb una disminució de 0,22 punts en comparació amb l’agost. A més, el descens interanual és d’1,203 punts bàsics, el més significatiu des del gener del 2013. Des del juliol del 2022, quan el Banc Central Europeu (BCE) va començar a augmentar les taxes d’interès per controlar la inflació, l’euríbor no havia fet més que pujar. Va finalitzar el 2022 per sobre del 3% i va assolir el punt màxim l’octubre del 2023, amb un 4,16%.

 

Els beneficiaris principals d’aquesta tendència són els titulars d’hipoteques a tipus variable, que podrien estalviar més de 1.000 euros a l’any. Per exemple, aquells que revisin la seva hipoteca anualment i ho facin a l’octubre veuran una disminució d’aproximadament 104 euros a la seva quota mensual, cosa que es tradueix en un estalvi total de 1.225 euros a l’any. Per als que realitzin revisions semestrals, la reducció serà de 65 euros al mes, cosa que representa un 7,5% menys.

 

Aquest panorama també és atractiu per a aquells que contemplen contractar una hipoteca després de l’estiu. Alguns bancs han començat a oferir preus més competitius a les seves hipoteques, gràcies a la reducció de tipus impulsada pel BCE, que ha fixat la facilitat de dipòsit en el 3,5% després de dues retallades de 0,25 punts. Els analistes anticipen una intensa competència al sector hipotecari durant el primer trimestre del proper any, amb ofertes que podrien situar-se per sota del 3% TAE.

 

A més, aquesta situació pot ajudar les entitats bancàries a incrementar la seva cartera hipotecària, després d’un període (2016-2022) en què els tipus d’interès van romandre al 0%. Durant aquest temps, l’euríbor va estar 72 mesos en negatiu, fet que va portar moltes llars a optar per hipoteques fixes amb condicions favorables a llarg termini. No obstant això, des del juliol del 2022, la quantitat de noves hipoteques ha disminuït a causa de l’augment dels tipus i els preus.

 

En els primers set mesos del 2024, es van registrar 356.000 compravendes d’habitatges a Espanya, un descens de l’1,3% respecte a l’any anterior i del 7% en comparació del 2022. No obstant això, s’espera que la reducció d’hipoteques i la capacitat d’endeutament millorin amb una inflació més controlada, incrementant així la quantitat de préstecs hipotecaris. De fet, l’Institut Nacional d’Estadística (INE) va reportar un augment del 23,5% al ​​nombre d’hipoteques el juliol del 2024 en comparació del mateix mes de l’any anterior.

 

La majoria dels analistes preveu que l’euríbor es mantingui per sota del 3% cap a finals d’any, amb estimacions que suggereixen tancar entre el 2,75% i el 3,2%. Per al 2025, el consens és que l’índex baixi fins al 2,5%.

Com transformar un terreny rústic en un espai habitable: Passos imprescindibles

El 88% del territori espanyol està classificat com a sòl no urbanitzable, també conegut com a sòl rústic, cosa que equival a un total de 50,6 milions d’hectàrees. Aquest interès pel sòl rústic ha crescut a causa de factors com la pandèmia de COVID-19, la inflació i la inestabilitat geopolítica, com es reflecteix a l’Estadística de Transmissió de Drets de la Propietat (ETDP) de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). El 2023, es va registrar un increment del 5,4% en la compravenda de finques rústiques, arribant a un total de 148.621 transaccions en comparació del 2019.

 

Tant potencials compradors com propietaris poden tenir dubtes sobre les activitats permeses en aquests terrenys, per això, a Marenmar abordem les principals inquietuds relacionades amb la construcció a finques rústiques.

 

Com es pot determinar si puc construir en un terreny?

Per saber si és possible construir a una finca rústica, és fonamental identificar el tipus de sòl. A Espanya, la classificació de terrenys inclou urbà, urbanitzable i no urbanitzable, segons el Reial decret legislatiu 7/2015, que estableix la Llei de sòl i rehabilitació urbana.

 

  • Sòl urbà: Terreny desenvolupat amb infraestructura adequada, com aigua i llum, conforme a les normatives urbanístiques.
  • Sòl urbanitzable: Terreny no urbanitzat que es pot transformar en urbà.
  • Sòl no urbanitzable: Terreny que no es pot urbanitzar i es protegeix per conservar l’entorn natural.

 

Les normatives regionals i locals permeten excepcions que poden autoritzar la construcció, per la qual cosa és essencial consultar la legislació aplicable i comptar amb l’assessorament de professionals com a arquitectes i advocats especialitzats en dret rústic.

 

Quines edificacions es poden construir?

Les normatives varien segons la comunitat autònoma, però generalment es poden fer certes construccions en sòl rústic, com ara:

 

  • Habitatges nous: Permissibles si són necessaris per a activitats agrícoles o ramaderes.
  • Rehabilitació d’edificacions existents: Autoritzada sempre que es mantingui l’estructura original.
  • Instal·lació de piscines, hotels i allotjaments rurals: Permesos sota certes condicions.
  • Casetes per a eines: Generalment permeses, sempre que es compleixin requisits específics.

 

La superfície mínima per construir sol ser de 2.000 m², i edificar sense els permisos adequats pot comportar sancions severes. Per tant, és important entendre la normativa aplicable per evitar problemes legals i fomentar un mercat de finques rústiques més transparent.

Transforma el teu pati amb estratègies bàsiques de disseny i decoració

Comptar amb un espai exterior reduït no vol dir que no puguis dissenyar el pati dels teus somnis. Hi ha múltiples estratègies per maximitzar un jardí petit, aconseguint que sigui més funcional i acollidor.

 

A Marenmar et compartim algunes idees per aprofitar al màxim un espai exterior limitat. Des de jardins verticals fins a la creació de diferents zones amb decking i ús de mobles multifuncionals, pots transformar el teu pati de manera creativa.

 

  • Jardins verticals

Una opció excel·lent per a jardins petits és l’ús de plantes verticals, les quals pots col·locar a parets o tanques. Això no només estalvia espai, sinó que també permet crear atractives composicions de plantes, flors o herbes.

 

  • Plantes altes

Les plantes altes amb troncs prims, com palmeres o bambú, són perfectes per estalviar espai a terra mentre afegeixen altura, color i un toc de privadesa.

 

  • Zones diferenciades

Encara que l’espai sigui petit, dividir-lo en àrees com a zones de descans i de jardí pot fer que el lloc llueixi més gran. Podeu marcar les divisions amb plantes o cobertes de fusta.

 

  • Construcció d’una coberta de fusta

Afegir una coberta de fusta és una manera eficient d’organitzar diferents àrees al pati. A més, aquests espais compostos requereixen poc manteniment i són ideals per crear espais duradors i fàcils de cuidar.

 

  • Pèrgoles

Instal·lar una pèrgola en un pati petit pot brindar ombra i privadesa. A més, pot servir per penjar plantes enfiladisses i llums.

 

  • Mobles multifuncionals

Opta per mobles que serveixin també per a emmagatzematge o que siguin encastats, com a bancs fets amb mida, per aprofitar millor l’espai.

 

  • Accessoris decoratius

Catifes, coixins i miralls poden afegir color i crear la il·lusió d’amplitud, millorant l’estètica sense ocupar gaire espai.

 

  • Il·luminació

Penjar llums o incorporar llums a racons foscos ajuda a fer més acollidor l’ambient, a més de permetre l’ús del pati durant la nit.

 

  • Integrar interior i exterior

Usar una paleta de colors i elements decoratius similars als dos ambients crea una sensació de continuïtat que amplia visualment l’espai.

 

Amb aquestes idees, un pati petit es pot convertir en un lloc encantador i funcional.

Promotora en fallida: Qui acaba l’obra de casa teva?

Comprar un habitatge en fase de projecte o construcció pot resultar emocionant, però també comporta riscos significatius, especialment si la promotora es declara en fallida. Aquest escenari, encara que poc comú, planteja serioses implicacions per als compradors, que es poden enfrontar a la interrupció de les obres ia la pèrdua de la seva inversió inicial. A Marenmar t’expliquem qui acaba l’obra de casa teva en cas de fallida de la promotora.

 

Quan una promotora entra en fallida, significa que no pot complir els seus compromisos financers, cosa que generalment condueix a un procés de concurs de creditors. En aquest context, els compradors tenen drets establerts per llei per protegir-ne la inversió. La Llei d’ordenació de l’edificació a Espanya garanteix que els promotors han d’oferir avals bancaris o assegurances que donen suport als pagaments realitzats abans del lliurament de l’habitatge. Això assegura que, en cas de fallida, els compradors puguin recuperar els diners abonats, sempre que la garantia estigui en vigor.

 

En situacions on la promotora no ofereix les garanties requerides, els compradors enfronten més riscos i podrien perdre la seva inversió sense un suport financer. En aquests casos, l’acció legal pot ser necessària per reclamar indemnitzacions per incompliment contractual, encara que això no sempre garanteix la recuperació completa dels fons invertits.

 

Davant de la fallida d’una promotora, és crucial que els compradors actuïn ràpidament. Cal informar sobre l’estat legal de la promotora i els procediments judicials en curs. A més, han de contactar amb l’entitat que va emetre l’aval o assegurança per iniciar el procés de reclamació, presentant tots els documents pertinents que donen suport al seu cas.

 

També és aconsellable buscar assessorament legal especialitzat en dret immobiliari per guiar el procés de reclamació i assegurar que es respectin els seus drets durant el concurs de creditors. Participar a les reunions de creditors pot ser beneficiós per estar al corrent de les decisions que puguin afectar la continuació del projecte o la recuperació dels fons.

 

Tot i que comprar un habitatge en construcció ofereix oportunitats, els compradors han de ser conscients dels riscos potencials associats a la fallida de la promotora i prendre precaucions adequades per protegir la seva inversió i els seus interessos legals.

Espais reduïts, màxim estil: 5 idees per a menjadors petits

Decorar un menjador pot semblar una tasca senzilla, però sovint és més complexa del que ens imaginem, especialment en espais petits. La clau per aconseguir un menjador funcional i acollidor rau a evitar certs errors comuns. A Marenmar us oferim 5 consells pràctics que us ajudaran a maximitzar el vostre espai, aconseguint un menjador atractiu i còmode.

 

  • Tria la taula adequada

La taula és el cor de qualsevol menjador, així que la mida ha d’estar en perfecta sintonia amb l’espai disponible. Opteu per taules que s’adaptin a les vostres dimensions. Les taules extensibles són ideals, ja que es poden ajustar segons el nombre de comensals, ocupant menys espai quan no estan en ús. Les taules rodones també són una excel·lent opció, ja que permeten una millor circulació i poden acomodar més persones sense que l’espai es vegi aclaparat.

 

  • Prefereix cadires sense braços

En menjadors petits, cada centímetre compta. Tot i que les cadires amb braços són elegants, poden resultar massa voluminoses. En el seu lloc, tria cadires sense reposabraços que permetin més flexibilitat. Si vols un toc de sofisticació, col·loca cadires amb braços als extrems de la taula i utilitza les més compactes als costats.

 

  • Opta per mobles lleugers

Per fer la sensació d’amplitud en un menjador petit, tria mobles de disseny senzill i línies netes. Evita sobrecarregar l’espai amb elements innecessaris. Un mirall pot ser una gran opció, ja que reflecteix llum i crea una il·lusió de més espai. També pots incorporar prestatges per a emmagatzematge sense ocupar àrea a terra.

 

  • Evita les catifes

Tot i que les catifes poden aportar calidesa, en un menjador petit poden fer que l’espai se senti més reduït. A més, són més difícils de netejar. Considera deixar el terra al descobert per mantenir una estètica més àmplia i pràctica.

 

  • Il·luminació equilibrada

La il·luminació és essencial. Opta per una llum suau i ben distribuïda, evitant fonts de llum excessives que puguin crear un ambient incòmode. El llum ha d’estar a una alçada adequada, entre 70 i 80 cm sobre la taula, per assegurar que il·lumina correctament sense obstruir la vista entre els comensals. Un disseny de llum d’acord amb la forma de la taula també ajudarà a crear una harmonia visual al menjador.

 

Seguint aquests consells, podràs transformar el teu menjador en un espai funcional i encantador, independentment de la mida. Gaudeix del procés de decoració i fes del teu menjador un lloc especial per compartir.