blog marenmar

Determinar la titularitat d’un habitatge pot semblar complicat, però hi ha mecanismes legals i gratuïts per obtenir aquesta informació. En molts casos, els conflictes sorgeixen quan s’assumeix que un immoble ha estat transferit sense formalitzar els tràmits necessaris. Una experiència recent demostra la importància de seguir el procediment legal complet perquè qualsevol adjudicació sigui vàlida.

 

Quan s’intenta repartir un patrimoni familiar de manera informal, com ara mitjançant notes manuscrites o acords verbals, la llei no reconeix automàticament la transmissió de propietat. Fins i tot si tots els familiars recorden un repartiment realitzat fa anys, sense escriptura pública que el recolzi, l’habitatge continua formant part de l’herència del difunt. Aquest principi és clau per evitar disputes: l’escriptura pública és el document legal que dóna validesa a qualsevol donació o cessió d’un immoble.

 

Les notes manuscrites, missatges o documents sense signatures ni dates tenen un valor probatori molt limitat. No substitueixen la formalitat d’un acte notarial, i en cas de desacord entre els hereus, no poden garantir drets sobre l’immoble. Per això qualsevol intent de regularitzar un repartiment després de la mort dels propietaris requereix la intervenció judicial o la formalització mitjançant escriptura de partició d’herència.

 

Per als qui busquen conèixer qui és el titular d’un habitatge, hi ha eines gratuïtes i accessibles, com el Registre de la Propietat, on es pot consultar la titularitat amb el número cadastral o la referència registral. Aquestes consultes permeten verificar el propietari real, qualsevol càrrega existent i si la propietat ha estat objecte de donació o venda.

 

Des de Marenmar, aconsellem que abans d’acceptar la transferència d’un immoble o de confiar en acords informals, es confirmi sempre la titularitat oficial. Això no només assegura claredat jurídica, sinó que també protegeix el patrimoni familiar i evita conflictes legals posteriors. La seguretat i la transparència en la gestió de propietats són essencials per a qualsevol operació immobiliària.

L’estiu és l’època de l’any amb més robatoris domèstics: durant el juny, el juliol i l’agost, aquests incidents poden pujar fins a un 4,5%. Per això, és fonamental preguntar-se què tan protegida està la teva llar i quina cobertura ofereix la teva assegurança.

Cada dia es registren nombrosos robatoris que impliquen força a cases i apartaments. Comptar amb una assegurança fiable i reforçar la seguretat amb alarmes o panys de qualitat mai ha estat tan important.

En revisar la teva pòlissa, distingeix entre robatori i furt. El robatori implica força o intimidació per entrar, com trencar una porta o finestra. El furt passa sense violència ni senyals de força, per exemple, quan deixem la porta oberta i algú s’emporta objectes. Aquesta diferència és clau: la majoria de les assegurances cobreixen robatoris, però els furts solen tenir limitacions.

En cas de robatori, la pòlissa normalment cobreix tant els objectes sostrets com els danys a l’habitatge, com ara portes o finestres trencades. Això no obstant, béns d’alt valor —joies, diners, equips electrònics o instruments professionals— poden requerir declaració i documentació addicional. A més, els objectes recent adquirits s’han d’afegir a la pòlissa per garantir-ne la protecció.

Algunes pòlisses inclouen cobertura fora de casa, protegint pertinences com bosses, mòbils o ordinadors, sempre que el robatori impliqui violència o intimidació.

Perquè la teva assegurança funcioni, segueix les condicions: mantenir actives les alarmes, guardar objectes valuosos en caixes fortes si cal i no deixar béns desprotegits. Revisa també límits, franquícies i sumes assegurades.

A Marenmar recomanem combinar una bona assegurança amb mesures de seguretat addicionals, com panys reforçats o càmeres. Això no només redueix el risc de robatori, sinó que en molts casos pot abaratir la prima de l’assegurança.

Pot semblar suficient tenir un habitatge familiar, un document manuscrit i records de repartiments informals per acreditar una donació, però la realitat legal és diferent. Un cas recent ho il·lustra: una hereva assegurava que els seus pares havien repartit el seu patrimoni en vida, incloent-hi un habitatge i un compte bancari, presentant com a prova un escrit a mà sense firmes ni data, que la resta dels germans no va reconèixer.

 

El tribunal va ser clar: sense escriptura pública, una donació d’immoble no té validesa legal. Això significa que qualsevol repartiment informal de béns no genera efectes jurídics, i els béns s’han d’integrar a l’herència de manera indivisa. Un document privat no té la força probatòria necessària i no reemplaça la formalitat exigida per la llei.

 

Perquè una donació d’habitatge sigui vàlida, la llei estableix que s’ha de formalitzar davant de notari, detallant la identitat de donant i donatari, la descripció de l’immoble, el seu valor i l’acceptació expressa de la donació. Només així es pot inscriure al Registre de la Propietat i garantir efectes davant de tercers.

 

Un acord verbal o nota manuscrita pot servir per organitzar temporalment l’ús dels béns dins la família, sempre amb el consens de tots els hereus. No obstant, mai no garanteix drets plens ni evita possibles conflictes judicials. Si algun hereu impugna el repartiment informal, cal recórrer a un procediment de partició judicial.

 

En definitiva, encara que hi hagi bones intencions i consens familiar, només l’escriptura pública assegura la validesa d’una donació d’immoble. Formalitzar qualsevol repartiment anticipat protegeix el patrimoni, preveu disputes i permet que els béns es transfereixin de manera legal i segura. Des de Marenmar, recomanem sempre complir aquestes formalitats per garantir tranquil·litat i seguretat jurídica a tota la família.

No és difícil trobar terrasses tancades amb diferents tipus de sistemes. Tot i això, els tancaments de balcons i terrasses són una de les principals causes de conflictes a les comunitats de veïns. Alguns propietaris pensen que instal·lar tanques o sistemes mòbils evita la necessitat de permisos, però la realitat és diferent.

La Llei de Propietat Horitzontal estableix que qualsevol tancament requereix l’autorització de la comunitat de propietaris i, en molts casos, també ha de complir la normativa municipal. En general, cal el vot favorable d’almenys tres cinquenes parts dels veïns, i els absents tenen un termini de 30 dies per presentar la seva oposició. A més, l’ajuntament pot exigir una llicència específica.

És recomanable consultar els estatuts de la comunitat abans de demanar-ne l’aprovació. Alguns permeten tancaments seguint certes condicions, mentre que altres només autoritzen sistemes mòbils o temporals.

Tot i que els tancaments mòbils siguin desmuntables, solen alterar l’aparença de l’edifici i, per tant, també requereixen el consentiment de la comunitat. En canvi, estructures lleugeres com pèrgoles o cortines de vidre que no impliquin obra solen no necessitar llicència municipal.

Hi ha sentències que avalen la instal·lació de tancaments mòbils. Per exemple, tribunals han reconegut que les cortines de vidre que no afecten la seguretat ni l’estètica de l’edifici no excedeixen els drets del propietari segons el Codi Civil. Això subratlla la diferència entre tancaments fixos, que modifiquen la façana, i sistemes desmuntables, que permeten mantenir la terrassa oberta.

Un tancament que respecti l’estètica de l’edifici i que sigui poc cridaner té més opcions d’obtenir l’aprovació.

Els passos per instal·lar un tancament legalment són clars: obtenir el permís de la comunitat, presentar el projecte a l’ajuntament i, després de l’aprovació, rebre la llicència municipal i abonar les taxes corresponents. Instal·lar un tancament sense autorització pot comportar multes i l’obligació de retirar-lo, encara que els sistemes mòbils solen ser més fàcils de desmuntar.

Pel que fa a preus, hi ha opcions econòmiques des de 500 euros fins a solucions d’alta gamma que superen els 4.000 euros.

A Marenmar, recordem que complir la llei i comptar amb l’aprovació de la comunitat no només evita conflictes, sinó que també protegeix la teva inversió i garanteix tranquil·litat.

Quan la família creix o cal més espai, ampliar l’habitatge amb una segona planta pot ser una solució més pràctica i econòmica que mudar-se a una casa més gran. A més, aquest tipus d’ampliació augmenta el valor de l’immoble en sumar metres quadrats i opcions d’ús, cosa que es tradueix en un valor de mercat més gran si es decideix vendre o llogar en el futur.

 

Abans d’embarcar-se en aquest projecte, és fonamental planificar bé els costos i complir tots els requisits legals i tècnics.

 

Cost aproximat d´una segona planta

El preu d’aixecar una planta addicional depèn de diversos factors, com ara la mida de l’ampliació, els materials, la ubicació i si l’estructura existent requereix reforços. Com a referència, els costos aproximats poden ser:

• 50 m² (2 habitacions): 35.000€ – 60.000€
• 70 m² (habitatge petit): 50.000€ – 85.000€
• 100 m² (planta completa): 90.000€ – 120.000€

 

Aquests valors són orientatius i no inclouen acabats de luxe ni reforços importants a l’estructura.

 

Factors que afecten el pressupost

El cost final dependrà de l’elecció de materials (fusta lleugera, formigó, mòduls prefabricats), la superfície a construir, l’escala que connecti les dues plantes i l’extensió d’instal·lacions d’aigua, llum i climatització. També hi influeix la mà d’obra i la ubicació, ja que a certes regions els preus per metre quadrat poden variar significativament.

 

Avaluar l’estructura i els permisos

Abans de construir, és essencial comprovar que l’habitatge pot suportar un segon pis. Això requereix un estudi tècnic de fonaments, murs i forjats i consultar la normativa local. En molts casos, reforçar l’estructura pot incrementar-se entre un 15% i un 30% del pressupost. A més, és obligatori sol·licitar la llicència d’obra major i comptar amb el projecte signat per un arquitecte, els honoraris del qual solen representar entre el 10% i el 15% del cost d’execució.

 

Regularització i tràmits finals

Un cop construïda la segona planta, cal actualitzar la cèdula d’habitabilitat, modificar l’escriptura de l’habitatge i notificar la reforma al Cadastre i al Registre de la Propietat. Aquests passos asseguren que l’ampliació quedi registrada oficialment i que l’immoble compleixi tots els requisits legals.

 

Planificar bé cada detall i conèixer-ne els costos és clau perquè l’ampliació sigui segura i rendible. A Marenmar, oferim orientació integral perquè aquesta inversió augmenti tant el confort com el valor de casa teva.

L’evolució dels preus al consum té un efecte directe sobre els lloguers. Segons la normativa vigent a Espanya, els contractes d’arrendament poden actualitzar la renda de manera anual si així s’ha pactat expressament. Encara que la Llei d’Arrendaments Urbans estableix un índex de referència per defecte, en la pràctica, l’indicador més emprat per a aquest ajust és l’Índex de Preus al Consum (IPC).

 

L’IPC mesura la variació dels preus dels béns i serveis més habituals i reflecteix la capacitat adquisitiva dels ciutadans. Cada mes, l’Institut Nacional d’Estadística calcula aquest índex comparant els preus actuals amb els del mes anterior, prenent com a referència una “cistella de la compra” representativa. Quan l’IPC puja, els lloguers tendeixen a incrementar-se; si baixa, pot mantenir-se o fins i tot reduir-se.

 

Per a ajustar la renda segons l’IPC, s’ha d’usar el valor de l’índex publicat dos mesos abans de la data de revisió, multiplicar-lo per l’import del lloguer vigent i afegir el resultat al preu actual. Per exemple, si l’IPC és del 2,7% i la renda és de 1.200 euros, el nou lloguer seria de 1.232,4 euros. Aquesta actualització ha de comunicar-se a l’inquilí amb un mínim d’un mes d’antelació.

 

Entre 2023 i 2025, l’IPC ha mostrat variacions significatives: des de xifres superiors al 5% en 2023 fins a ajustos més moderats en 2025, al voltant del 2-3%. Els contractes antics, signats abans de l’entrada en vigor de la nova Llei d’Habitatge, continuen aplicant els pactes en cada contracte, mentre que els nous arrendaments utilitzen un índex oficial que combina la inflació general i la subjacent, assegurant que les actualitzacions siguin equilibrades i sostenibles.

 

L’agència Marenmar recomana a propietaris i inquilins estar atents a la publicació mensual de l’IPC i planificar les seves revisions de manera anticipada, per a evitar sorpreses i mantenir la transparència en les relacions contractuals. Comprendre com funciona aquest índex permet preveure els ajustos de renda i facilita la presa de decisions tant per a arrendadors com per a arrendataris, especialment en un context econòmic en constant canvi.

 

En definitiva, la pujada de l’IPC no sols reflecteix la inflació, sinó que també marca l’evolució dels lloguers i condiciona la planificació financera dels qui viuen de rendes o depenen d’elles.

En el moment de triar un electrodomèstic, l’etiqueta d’eficiència energètica és un factor clau a considerar. Aquesta classificació, que utilitza lletres des de la A fins a la G, indica la quantitat d’energia que consumeix un aparell per funcionar adequadament. Com més a prop estigui de la lletra A, més gran serà la seva eficiència i menor la despesa energètica.

A partir del març del 2021, la Unió Europea va implementar un nou sistema més senzill que reemplaça les antigues categories com A+++, A++ i A+. La nova escala va de l’A, que representa la màxima eficiència, fins a la G, la menys eficient, facilitant una comparació més clara i realista entre els productes disponibles al mercat.

A més del consum energètic, aquestes etiquetes inclouen dades específiques segons el tipus d’electrodomèstic, com ara el volum en litres, el nivell de soroll, el consum d’aigua o l’exercici en diferents funcions. També incorporen un codi QR que dirigeix a una fitxa tècnica amb informació detallada en línia.

Per exemple, una rentadora amb etiqueta A pot consumir fins a un 70% menys energia que una altra de classificada com a G. Això implica no només un estalvi econòmic significatiu a llarg termini, sinó també un benefici ambiental en reduir les emissions vinculades a l’ús d’energia.

És important no confondre l’etiqueta energètica dels aparells amb el certificat energètic dels edificis, que avalua el rendiment energètic d’habitatges o locals i és obligatori en processos de compra, venda o lloguer.

Des de Marenmar, sempre aconsellem verificar l’etiqueta d’eficiència abans de comprar un electrodomèstic. Escollir aparells eficients contribueix a la sostenibilitat de la llar i pot representar un estalvi considerable a les factures anuals.

Invertir en eficiència energètica és apostar per més confort, estalvi econòmic i cura del medi ambient. La informació està disponible; només és qüestió de saber interpretar-la correctament.

El passadís sol ser un dels espais menys valorats a casa, però les seves possibilitats són sorprenents si sabem com aprofitar-les. Tot i que sovint es considera un simple lloc de pas, amb la distribució i decoració adequades, es pot transformar en un racó ple de personalitat i funcionalitat.

 

Una de les idees més pràctiques per a un passadís estret és instal·lar lleixes. Aquestes no només ofereixen un espai extra per col·locar llibres o fotografies, sinó que també permeten exhibir petits objectes decoratius com plantes o gerros, donant vida i color al passadís sense restar-li espai. A més, pots complementar amb làmines o quadres col·locats just sota l’última lleixa, creant un efecte visual molt atractiu.

 

Una altra manera d’aportar caràcter és incorporar un sòcol amb certa profunditat a la paret. Pintar-lo en un color que contrasti amb la resta del passadís afegeix singularitat i permet col·locar objectes decoratius o espelmes, aportant calidesa i estil.

 

La llum contribueix significativament al caràcter del passadís. En lloc d’optar per focus tradicionals, que solen emetre una llum freda i poc acollidora, és preferible instal·lar aplics de paret. Aquests proporcionen una llum més càlida i poden ressaltar elements decoratius com a quadres, a més de complementar la il·luminació general amb llums de sostre per a un ambient equilibrat.

 

Un recurs molt popular i efectiu és l’ús de miralls grans recolzats a terra. No només amplien visualment l’espai, sinó que també funcionen com un pràctic mirall de cos sencer. Optar per un marc amb detalls et permetrà incorporar textura i un element visual destacat que afegeix sofisticació, perfecte per a passadissos llargs i estrets.

 

Finalment, no subestimis el poder del color i el paper pintat. Els dissenys botànics de gran format són tendència i aporten frescor i modernitat, evitant que l’espai sigui petit o antiquat.

 

Si busques inspiració per transformar la teva llar, a Marenmar t’acompanyem per treure el màxim partit a cada racó, fins i tot aquells passadissos que semblen oblidats.

La compra d’un habitatge és una de les decisions més importants que es poden prendre. Un dels elements clau en aquest procés és l’escriptura de compravenda, document legal que certifica el canvi de titularitat de l’immoble. Aquest tràmit, tot i que no sempre és obligatori, és fonamental per garantir la seguretat jurídica del comprador.

 

L’escriptura de compravenda se signa davant de notari i detalla tots els aspectes essencials de l’operació: identitat de les parts, preu acordat, forma de pagament, estat de l’immoble, càrregues existents i condicions pactades. En quedar formalitzada en escriptura pública, adquireix valor probatori davant de tercers i permet la seva inscripció al Registre de la Propietat.

 

Els protagonistes d’aquesta escriptura són el comprador, el venedor, el notari -qui valida la legalitat de l’acord- i, posteriorment, el registrador, que inscriu la titularitat nova. Tot i que les parts poden tancar l’acord mitjançant contracte privat, sense acudir al notari, això comporta riscs. Per exemple, el comprador no podrà inscriure la propietat ni sol·licitar una hipoteca fins que es formalitzi legalment.

 

Obtenir l’escriptura és un procés clar: s’acudeix al notari amb la documentació requerida, es verifica tota la informació i es procedeix a la signatura. En aquest moment, es fa el pagament i es lliuren les claus. A partir d’aquí, el comprador disposa de 15 dies hàbils per registrar la propietat, un pas clau per consolidar els seus drets.

 

Pel que fa al cost, cal contemplar una despesa aproximada del 10% del valor de l’immoble. Aquest percentatge inclou honoraris notarials, taxes registrals i impostos com l’IVA o l’ITP segons es tracti d’habitatge nou o de segona mà.

 

A Marenmar, acompanyem els nostres clients a cada etapa del procés, assegurant que l’escriptura de compravenda es gestioni amb transparència i sense contratemps. Una inversió tan important mereix el suport adequat.

Finalitzar un contracte de lloguer no es limita a abandonar l’habitatge. Com recorda la jurisprudència recent, l’acte clau per donar per acabat el contracte és el lliurament formal de les claus. Només amb aquest pas es considera que l’arrendador recupera la possessió de l’immoble i s’extingeix l’obligació de l’inquilí de pagar la renda.

Un error freqüent és pensar que només cal deixar el pis o comunicar la intenció de marxar per finalitzar el contracte. Tot i això, la llei i els tribunals insisteixen que s’ha de complir estrictament el que s’ha pactat sobre com i quan es farà el lliurament de claus. Això normalment implica una trobada entre arrendador i llogater (o els seus representants) per lliurar les claus a la mà i signar un document que acrediti la devolució de l’immoble.

Si el lliurament no es fa formalment, el contracte continua vigent i l’arrendatari pot ser responsable del pagament de les rendes fins que no es produeixi el lliurament correcte. Per exemple, deixar les claus al porter o conservar una còpia en espera de la fiança no allibera de l’obligació contractual.

Per evitar conflictes, els llogaters han d’acordar amb els propietaris el moment i la forma de lliurament, comunicar la seva intenció per escrit i sol·licitar un document de recepció. En cas de discrepàncies, es poden utilitzar mitjans legals per efectuar un lliurament judicial que asseguri els drets de les dues parts.

L’agència immobiliària Marenmar sempre recomana formalitzar el lliurament de claus per tancar el contracte amb seguretat i evitar reclamacions posteriors. Aquest simple gest és molt més que un tràmit: és la clau legal per posar fi al lloguer i recuperar la tranquil·litat.

En definitiva, abandonar l’habitatge només representa l’inici del procés; és el lliurament formal i comprovable de les claus allò que realment posa fi al contracte i extingeix les obligacions derivades de l’arrendament.