Autor: Editor

Per garantir l’èxit d’un contracte de lloguer, és essencial fer un estudi de solvència dels possibles llogaters. Aquesta pràctica és crucial tant per a la seguretat financera del propietari com per assegurar una experiència de lloguer sense problemes per a les dues parts. L’estudi de solvència permet avaluar els criteris financers i de comportament de l’arrendatari potencial i facilitar decisions sobre la seva idoneïtat. A Marenmar us expliquem com evitar errors per tenir un lloguer segur.

 

Un estudi de solvència s’enfoca a analitzar la situació financera del candidat a llogater per determinar-ne la capacitat per complir el pagament del lloguer i altres despeses relacionades. El seu objectiu és assegurar que el llogater potencial pugui afrontar el lloguer sense que consumeixi una proporció excessiva dels seus ingressos. Aquesta mesura de prevenció ajuda els propietaris a escollir arrendataris fiables i redueix el risc d’impagament.

 

Per avaluar la solvència, és important que l’inquilí conservi almenys un 60% del salari després de pagar el lloguer. A més, cal considerar els deutes existents, ja que aquests poden afectar la capacitat real de l’inquilí per complir les seves obligacions.

 

Realitzar aquest estudi ofereix múltiples beneficis:

 

1. Menor risc d’impagament: en conèixer les finances del candidat, es redueix el risc d’impagament en filtrar els llogaters amb menys seguretat econòmica.
2. Tranquil·litat: conèixer la situació econòmica passada i present de l’inquilí proporciona més confiança en la seva capacitat de pagament.
3. Estalvi de temps: filtrar els llogaters abans de les visites evita desplaçaments innecessaris i optimitza el procés de lloguer.

 

Pots fer una anàlisi de solvència en línia, que ofereix resultats ràpids, generalment en menys d’un dia laborable, amb un preu que varia segons l’entitat emissora.

En el procés de compra d’un habitatge cal estar atent a possibles vicis ocults o defectes greus que podrien no ser evidents durant les visites. Aquests defectes no sempre es detecten fàcilment i poden aparèixer quan s’ha adquirit l’immoble. A Marenmar us expliquem en què consisteixen.

 

Els vicis ocults solen estar relacionats amb problemes d’humitat (com goteres i filtracions), deficiències a la fonamentació (esquerdes o fissures), acabats defectuosos, aïllament inadequat, o problemes amb el sistema elèctric. En general, aquests defectes existeixen abans de la compravenda, són greus i no són fàcilment detectables pel comprador.

 

Per evitar sorpreses, és recomanable que el comprador contracti professionals per a una inspecció exhaustiva de l’habitatge i que revisin amb cura cada habitació, zona, parets, sostres, pisos, finestres i portes. A més, és fonamental comprovar les instal·lacions elèctriques i de fontaneria, assegurant-se que tot funcioni correctament. També és important verificar la presència d’humitats i estat de portes i finestres. Sol·licitar l’historial de manteniment de l’habitatge pot proporcionar informació útil sobre els problemes anteriors.

 

D’acord amb el Codi Civil, el venedor és responsable dels defectes ocults que facin l’immoble inapropiat per utilitzar-los o que en redueixin significativament el valor. El venedor no és responsable de defectes visibles o dels que el comprador hauria d’haver identificat a causa de la seva experiència professional.

 

Si després de la compra es descobreixen vicis ocults, el comprador té dret a exigir al venedor que assumeixi les responsabilitats corresponents. El comprador pot optar per l’acció redhibitòria, que implica desistir del contracte i rebre una indemnització si el venedor coneixia els defectes, o l’acció ‘quanti minoris’, que permet una reducció proporcional del preu de l’immoble. Aquestes reclamacions s’han de fer dins un termini de sis mesos des de la detecció del defecte, ja sigui mitjançant reclamació extrajudicial o procés judicial.

Els Certificats d’Estalvi Energètic (CAE) són una eina crucial per impulsar l’eficiència energètica i la reducció de costos a Espanya. Similar a models d’altres països europeus com França i el Regne Unit, els CAE permeten que individus i entitats que inverteixin en projectes d’eficiència energètica puguin beneficiar-se econòmicament. A Marenmar t’expliquem com obtenir-ho.

 

Un CAE certifica que, després d’una millora en eficiència energètica, s’ha aconseguit un estalvi energètic específic equivalent a 1 kWh. Per exemple, si una inversió genera un estalvi anual de 500 kWh, se n’obtindran 500 CAE. Aquests certificats no només contribueixen a una gestió millor de l’energia, sinó que també permeten monetitzar els estalvis, recuperant part de la despesa de les inversions realitzades.

 

La regulació dels CAE està establerta al Reial Decret 36/2023, en vigor des del 26 de gener del 2023. Aquest decret defineix les mesures d’estalvi que permeten l’obtenció de CAE, que abasten des de la millora en climatització i sistemes d’il·luminació fins a la implementació de tecnologies avançades de control i automatització.

 

Per sol·licitar un CAE, el sol·licitant ha de ser subjecte obligat sota el Sistema Nacional d’Obligacions d’Eficiència Energètica (SNOEE), amb una obligació d’estalvi igual o superior a 50 MWh, o un subjecte delegat acreditat. L’emissió del CAE requereix presentar un expedient amb detalls de l’actuació d‟eficiència energètica i els estalvis obtinguts, el qual serà verificat per un organisme competent.

 

Cada CAE representa un estalvi d’1 kWh, i es poden fer servir per complir les obligacions d’estalvi energètic establertes per la Directiva (UE) 2023/1791, que imposa a Espanya un objectiu d’estalvi acumulat de 53.593 ktep per al període 2021-2030 . Els CAE són emesos per les autoritats competents a cada comunitat autònoma o, en casos d’actuacions que abasten diverses regions, pel Coordinador Nacional.

 

Les comunitats de propietaris, així com empreses i altres entitats, poden obtenir CAE si duen a terme millores energètiques i venen els certificats a subjectes obligats. Aquest sistema ofereix a les comunitats la possibilitat de monetitzar els estalvis energètics i recuperar part de la seva inversió en eficiència energètica.

El butlletí elèctric, també conegut com a Certificat d’Instal·lació Elèctrica (CIE), és un document essencial que certifica que la instal·lació elèctrica d’un immoble compleix la normativa vigent. Aquest certificat és imprescindible per obtenir el subministrament elèctric en qualsevol mena de propietat, ja sigui una construcció nova o una existent. A Marenmar t’ho expliquem tot sobre la seva renovació i actualització.

 

El butlletí elèctric es necessita en diverses situacions: en donar d’alta un nou subministrament elèctric, quan cal augmentar la potència contractada, en modificar la instal·lació tècnica (com canviar de monofàsic a trifàsic), o si el butlletí actual té més de 20 anys i cal actualitzar el contracte. Sense aquest certificat, les companyies elèctriques no poden assegurar que la instal·lació és segura ni procedir amb el subministrament d’electricitat.

 

Per obtenir el butlletí elèctric, un tècnic autoritzat, com un electricista acreditat o una empresa instal·ladora, heu d’inspeccionar i certificar la instal·lació. Posteriorment, aquest document s’ha de presentar davant l’organisme competent en energia de la comunitat autònoma per validar-lo. Després de la validació, el butlletí es lliura al propietari de l’immoble, que l’ha de presentar a la companyia elèctrica per activar-ne el subministrament.

 

El cost del butlletí elèctric varia segons la complexitat de la instal·lació i les tarifes del professional, generalment entre 70 i 300 euros. Aquest document té una validesa de 20 anys, però ha de ser actualitzat si es realitzen modificacions importants a la instal·lació.

 

Per saber si un habitatge ja compta amb un butlletí elèctric vàlid, es pot sol·licitar el document al propietari o revisar-lo amb la companyia elèctrica que presta el subministrament. En cas de pèrdua, se’n pot sol·licitar una còpia a l’autoritat competent o a l’empresa distribuïdora.

 

El butlletí elèctric és crucial per garantir la seguretat de les instal·lacions elèctriques i per poder accedir al subministrament elèctric a qualsevol immoble.

En considerar la compra o la construcció d’un habitatge, és fonamental entendre els tipus de terrenys: urbà, urbanitzable i no urbanitzable, ja que cadascun té característiques i normatives específiques. A Marenmar t’expliquem les característiques particulars de cadascú.

 

Terreny urbà

Aquest tipus de sòl, també conegut com a sòl edificable, està designat en la planificació urbanística local i compta amb els permisos necessaris per a la construcció. Està equipat amb infraestructures urbanes essencials com aigua, sanejament, vies d’accés i electricitat, cosa que generalment el converteix en el terreny més car.

 

Hi ha dues subcategories: l’urbà consolidat, que ja està completament desenvolupat i permet la construcció immediata després d’obtenir la llicència corresponent, i el no consolidat, que encara requereix obres addicionals per completar-ne la urbanització.

 

Terreny urbanitzable

Aquests terrenys, encara que actualment no urbanitzats, estan destinats a ser-ho en el futur per absorbir el creixement de la ciutat. Sovint no tenen carrers, voreres, clavegueram i serveis bàsics com aigua i electricitat. Dins el terreny urbanitzable, hi ha diverses classificacions:

• Ordenat: regit per un Pla General de desenvolupament que especifica detalladament com ha de ser edificat.
• Sectoritzat: identificat per al creixement de la ciutat.
• No sectoritzat: no inclosos en cap pla urbanístic específic.

 

Terreny no urbanitzable

Aquests terrenys, definits pel valor paisatgístic, natural, agrícola o forestal, no poden ser urbanitzats. No es permet la construcció d’edificis, excepte algunes excepcions per a construccions auxiliars o serveis permesos per la normativa.

 

La principal diferència rau en el fet que el terreny urbà ja està dotat de les infraestructures necessàries i s’hi pot construir immediatament, mentre que el terreny urbanitzable està destinat a urbanitzar-se en el futur per convertir-se en urbà. Alguns terrenys urbanitzables tenen planificació per transformar-los a curt o mitjà termini (sectoritzat), mentre que altres no tenen una planificació immediata (no sectoritzat).

 

Comprendre les diferències entre aquests tipus de terrenys és fonamental per prendre decisions si vols construir, comprar o instal·lar un habitatge, especialment un de prefabricat, que generalment requereix que el terreny sigui urbà.

 

Quan un posseeix un habitatge en un edifici o urbanització, ha de complir diverses obligacions i seguir normes específiques per realitzar obres o gestionar tràmits a l’immoble. Aquestes normes i decisions es discuteixen i aproven a les juntes de propietaris, també conegudes com a reunions de veïns. És essencial entendre si aquestes reunions són obligatòries i quines conseqüències poden sorgir de no assistir-hi, a Marenmar us expliquem per què.

 

Les juntes de propietaris són essencials per a la gestió de qualsevol comunitat de propietaris. En aquestes reunions es prenen decisions importants per assegurar una convivència harmoniosa i el manteniment adequat de les àrees comunes, cosa que beneficia tots els residents.

 

Segons els administradors de finques, les juntes de propietaris poden ser ordinàries, que són les més comunes, i la seva celebració no és obligatòria per als propietaris, encara que sí que és altament recomanable. El que és obligatori és la convocatòria i la celebració d’una junta ordinària anual, on s’aproven els comptes i els pressupostos de l’any, i es trien els càrrecs directius, com el president. Aquesta convocatòria s’ha de fer amb un mínim de sis dies d’anticipació.

 

 

 

La Llei de propietat horitzontal (LPH) no obliga a celebrar juntes extraordinàries, quedant aquestes a discreció del president o a petició del 25% dels propietaris o de les quotes.

 

Quant a l’assistència, cada propietari pot assistir personalment o mitjançant representació legal o voluntària. Per a la representació voluntària, cal un document signat pel propietari autoritzant una altra persona a assistir i votar en nom seu.

 

No assistir a aquestes reunions pot tenir diverses conseqüències. Les juntes de propietaris són oportunitats valuoses per discutir temes importants de l’edifici i l’habitatge. Absentar-se pot significar perdre el dret a votar sobre acords. En cas de decisions que requereixen unanimitat o majoria, els propietaris absents poden expressar el vot en un termini de 30 dies; si no ho fan, es considera que són a favor de l’acord. En decisions que requereixen majoria simple, n’hi ha prou amb la majoria dels vots dels presents que representin la majoria de les quotes de participació.

 

Una de les principals conseqüències de no assistir a les reunions és la manca de coneixement sobre decisions que afecten directament la propietat, com ara canvis en normatives, projectes de manteniment o renovacions. A més, no participar en discussions sobre seguretat i manteniment pot fer ignorar riscos potencials que requereixen atenció.

 

Per assistir a una junta de propietaris, cal ser propietari o copropietari d’una unitat a la comunitat, tenir dret a vot (depenent de la quota de participació) i estar al corrent de les quotes i obligacions econòmiques amb la comunitat.

 

Finalment, respecte a la convocatòria de reunions mitjançant noves tecnologies com WhatsApp, això depèn del que estableixin els estatuts de la comunitat, i és fonamental que la convocatòria arribi a tots els membres, sense excloure aquells que no usen dispositius mòbils o ordinadors.

El flex living és un sector emergent a Espanya que ofereix solucions habitacionals temporals i flexibles, gestionades professionalment amb serveis inclosos. Aquest segment ha experimentat un creixement ràpid, reflectint una demanda creixent d’habitatges temporals que fins fa poc eren escassos. A Marenmar us oferim les claus per tenir una experiència amb èxit amb aquest model habitacional.

 

Des del 2020, el nombre de llits en aquest sector s’ha quadruplicat, passant de 2.000 a 8.000, amb una previsió d’haver arribat gairebé a 10.000 per a finals del 2023 i duplicar-se fins a 20.000 per al 2025. Actualment, el 75% dels llits són a Madrid i Barcelona, ​​encara que altres àrees com València, Màlaga i Biscaia també mostren un creixement significatiu.

 

El flex living respon a les necessitats d’una població jove i professional que valora la flexibilitat en el seu estil de vida. Aquest mercat inclou modalitats com coliving, cohousing, multiliving, residències d’estudiants i sènior living, totes atraient l’interès dels inversors.

 

Segons una enquesta a 21 operadors del sector, s’espera que la proporció de llits de flex living a nivell global augmenti del 36% actual al 57% els propers anys, amb Espanya destacant-se com un mercat important. L’ocupació mitjana d’aquests allotjaments és alta, arribant al 94%, amb tarifes que oscil·len entre 600-1.500€/mes a Madrid i 700-1.500€/mes a Barcelona, ​​i aquesta última és més cara a causa de la seva cèntrica localització. La durada mitjana dels contractes varia entre 6 i 9 mesos, seguida de 3 a 6 mesos.

 

El flex living ofereix una varietat d’opcions dissenyades per a la flexibilitat i s’adapta als canvis en els modes de vida actuals. Aquesta oferta habitacional considera tant l’allotjament urbà, semiurbà com de vacances, enfocant-se en serveis avançats i comunitaris.

 

Els principals avantatges del flex living inclouen flexibilitat en la durada de l’estada, serveis inclosos com a neteja i manteniment, i oportunitats per socialitzar amb una comunitat de persones amb interessos similars. A més, ofereix un preu competitiu i la comoditat d´una sola factura mensual que inclou totes les despeses.

 

Finalment, encara que la regulació del flex living planteja interrogants, el creixement d’aquest model al mercat immobiliari espanyol és evident, impulsat per la demanda d’habitatges adaptables i versàtils.

A Espanya, tant el preu de compra d’habitatges com els lloguers estan en augment. Tot i això, moltes persones opten per llogar per mantenir la flexibilitat de canviar de residència. Els propietaris poden recuperar el seu habitatge llogat per necessitat pròpia o per als seus familiars, un procés que es coneix com a desnonament per causa de necessitat.

 

Segons la plataforma Idealista, els contractes de lloguer es renoven automàticament cada any, tret que l’inquilí decideixi el contrari, fins a assolir un mínim de cinc anys. Per als propietaris que són persones jurídiques, aquest període s’estén a set anys. Els propietaris no es poden negar a la pròrroga anual del contracte durant aquests terminis, excepte en casos de necessitat estipulats per la Llei d’arrendaments urbans (art. 9.3).

 

La llei estableix que no s’aplicarà la pròrroga obligatòria del contracte si, després del primer any, el propietari comunica a l’inquilí que necessita l’habitatge per a ús propi, de familiars de primer grau o en cas de separació, divorci o nul·litat matrimonial. Aquesta comunicació s’ha de fer almenys amb dos mesos d’antelació.

 

Perquè el desnonament per necessitat sigui vàlid, el propietari ha de demostrar genuïnament la necessitat de l’habitatge per a ús propi o dels seus familiars, i no és suficient només amb la notificació de desallotjament. Si el propietari no ocupa l’habitatge d’aquí a tres mesos després del desallotjament, l’inquilí pot exigir un nou contracte sota les mateixes condicions anteriors i ser indemnitzat per les despeses incorregudes.

 

Si l’inquilí no desallotja l’habitatge malgrat que el propietari hagi complert tots els requisits legals, el propietari pot acudir als tribunals per iniciar un procés de desnonament. En aquest cas, l’inquilí podria ser condemnat a pagar les costes judicials i les indemnitzacions pels danys causats al propietari per no poder disposar del seu habitatge.

 

En resum, la recuperació d’un habitatge llogat per causa de necessitat requereix que el propietari segueixi estrictament els procediments legals i demostri la necessitat real de l’habitatge, oferint certes garanties i compensacions a l’inquilí si aquestes condicions no es compleixen adequadament.

La decoració tropical és una tendència vibrant i refrescant que us permet portar l’estiu a casa vostra durant tot l’any. Inspirada en els colors i els elements de la natura, aquesta estètica no només crea un ambient relaxant i acollidor, sinó que també afegeix un toc d’exotisme i alegria a qualsevol espai. A Marenmar et presentem algunes idees clau per transformar casa teva amb un estil tropical.

 

Colors vibrants

El primer pas per a una decoració tropical amb èxit és l’elecció d’una paleta de colors adequada. Els tons verds, blaus, grocs i rosats són essencials. Aquests colors no només evoquen la naturalesa exuberant de les regions tropicals, sinó que també aporten una sensació de frescor i vitalitat. Pots optar per pintar una paret en un to verd maragda o afegir coixins i mantes en tons turquesa i corall.

 

Materials naturals

Incorpora materials naturals com el ratan, el bambú i la fusta. Aquests materials no només són sostenibles, sinó que també afegeixen una textura i calidesa úniques a casa teva. Inclou mobles de vímet per al saló, catifes de jute, i cistelles de bambú per a emmagatzematge. Aquests elements ajudaran a crear un ambient relaxat i natural.

 

Plantes i vegetació

Res no diu “tropical” com una abundant vegetació. Omple la teva llar de plantes com palmeres, falgueres, i filodendres. No només aportaran color i vida, sinó que també milloraran la qualitat de l’aire a casa teva. Si no tens gaire temps per cuidar plantes, opta per varietats de baix manteniment com la sansevièria o el cactus.

 

Accessoris i detalls

Els accessoris són fonamentals per donar el toc final a la teva decoració tropical. Busca coixins amb estampats de fulles, cortines amb motius florals i làmpades d’estil bohemi. Els detalls en tons daurats també poden afegir un toc de luxe i sofisticació. No oblidis incloure alguns elements d’inspiració nàutica, com ara petxines marines, corals, i quadres de paisatges costaners.

 

Il·luminació

La il·luminació és clau per crear una atmosfera tropical. Aprofita la llum natural tant com sigui possible i complementa amb llums càlids i suaus. Llums penjants de fibres naturals o fanals poden afegir un toc encantador i acollidor als teus espais.

 

La decoració tropical és una manera excel·lent d’infondre la teva llar amb l’energia i la calidesa de l’estiu. Amb els colors adequats, materials naturals, i una vegetació abundant, pots transformar qualsevol espai en un paradís tropical.

Vendre la teva propietat és una decisió important que requereix una planificació curosa. Si estàs considerant posar casa teva al mercat aquest estiu, A Marenmar et mostrem 5 consideracions imprescindibles per garantir una venda reeixida.

 

1. Entén el mercat immobiliari local

Abans de vendre, és vital conèixer l’estat del mercat immobiliari a la teva zona. Les condicions del mercat poden variar significativament segons la ubicació i la temporada. Investiga els preus de propietats similars a la teva al teu veïnat i analitza quant de temps triguen a vendre’s. Això permetrà fixar un preu que sigui tant competitiu com realista.

 

2. Prepara la teva propietat

La primera impressió compta. Assegureu-vos que casa vostra estigui en òptimes condicions abans de mostrar-la a possibles compradors, per això considera l’opció de realitzar reparacions menors, com arreglar qualsevol desperfecte, pintar parets o millorar el paisatgisme. Una casa ben cuidada no només atraurà més compradors, sinó que també pot justificar un preu més alt.

 

3. Contracta un agent immobiliari experimentat

Un bon agent immobiliari pot ser la clau per a una venda ràpida i amb èxit. Busca un agent amb experiència a la teva zona i amb un historial comprovat de vendes amb èxit. Un agent experimentat t’ajudarà a fixar el preu correcte, promocionar la teva propietat efectivament i negociar amb els compradors en nom teu.

 

4. Defineix una estratègia de màrqueting

A l’era digital, és essencial tenir una estratègia de màrqueting sòlida, per això, assegura’t que la teva propietat estigui ben representada als principals portals immobiliaris amb fotografies d’alta qualitat i descripcions detallades. Tingueu en compte també l’ús de xarxes socials i la publicitat per arribar a un públic més ampli.

 

5. Prepara la documentació necessària

La venda d’una propietat implica una gran quantitat de paperassa, per això, procura tenir tots els documents necessaris en ordre, incloent-hi el títol de propietat, els rebuts d’impostos i qualsevol altre document rellevant. Tenir aquesta documentació llista pot accelerar el procés de venda i evitar retards innecessaris.

 

Vendre la teva propietat aquest estiu pot ser una experiència gratificant si tens en compte aquestes consideracions. Entendre el mercat, preparar la teva propietat, treballar amb un agent immobiliari experimentat, tenir una estratègia de màrqueting efectiva i tenir la documentació en ordre són passos essencials per assegurar una venda amb èxit. Amb la planificació adequada, podràs maximitzar el valor de la teva propietat i tancar la venda de manera eficient.