Autor: Editor

El certificat d’imputacions és un document oficial que ofereix informació fiscal sobre els ingressos obtinguts de diferents fonts, com ara salaris, interessos bancaris o dividends. Aquest certificat és sol·licitat per diverses entitats o administracions per verificar la situació econòmica i tributària duna persona, i juga un paper important en el compliment de les obligacions fiscals. A Marenmar t’ho expliquem tot sobre aquest tipus de certificat.

 

Aquest document és essencial per a la declaració de la renda, ja que conté dades prèvies a la declaració, com ara els rendiments obtinguts, les retencions practicades, les deduccions aplicables i el resultat final de la declaració. A diferència del resum de la declaració de la renda, que se sol·licita després d’haver-la presentat, el certificat d’imputacions es pot sol·licitar abans.

 

El certificat d’imputacions de l’Agència Tributària té múltiples usos. La seva funció principal és certificar que una persona està al dia amb les seves obligacions fiscals i no té deutes ni sancions amb Hisenda. A més, pot ser requerit en diverses situacions com:

 

• Sol·licitar beques o ajuts a l’estudi, ja que reflecteix els ingressos de la unitat familiar.
• Accedir a subvencions o ajudes, atès que demostra la situació econòmica del sol·licitant.
• Llogar un habitatge, on algunes immobiliàries ho poden demanar per confirmar la solvència de l’inquilí.
• Obtenir un préstec, ja que algunes entitats financeres l’utilitzen per avaluar la capacitat de pagament del sol·licitant.

 

Per obtenir aquest certificat, hi ha dues vies: presencial i online. En cas de sol·licitar-ho de manera presencial, cal demanar cita prèvia a l’Agència Tributària trucant als números corresponents oa través d’internet. També es pot obtenir en línia, per a això es necessita tenir Cl@ve PIN o certificat electrònic. El procés en línia implica accedir a la pàgina de l’Agència Tributària, seleccionar l’opció de certificats, i identificar-vos mitjançant Cl@ve PIN o certificat electrònic. Després, cal triar els anys fiscals i descarregar el certificat en format PDF.

 

Els documents necessaris per sol·licitar-ho són el DNI o NIE vigent i el número de referència de l’esborrany de la renda o les dades fiscals de l’any corresponent.

 

 

Imatge: https://www.hacienda.gob.es/ca-ES/Paginas/Home.aspx

Els habitatges, amb el temps, requereixen reformes per mantenir el seu bon estat. Tot i que es facin els manteniments adequats, és inevitable que el pas del temps i l’ús generin deteriorament. L’ideal és abordar les reparacions quan comencen a sorgir els primers inconvenients, cosa que permet una despesa menor i menys temps de treball. Tot i això, les reformes no només són necessàries per motius de manteniment, sinó també per augmentar el valor de la propietat. A Marenmar t’expliquem quines són aquestes reformes intel·ligents amb què pots augmentar el valor immobiliari de la teva propietat.

 

En aquest cas, l’objectiu principal de la reforma no serà reparar, sinó millorar l’habitatge, cosa que inclou incorporar noves característiques. Algunes de les reformes més comunes per augmentar el valor d’una casa inclouen la construcció d’armaris encastats, la creació d’un garatge, l’ampliació d’espais o la millora dels aïllaments.

 

Un dels aspectes clau per millorar el valor d’un habitatge és l’aïllament. Actualment, es busca reduir les emissions i augmentar l’eficiència energètica. Millorar l’aïllament d’una casa pot implicar el reforçament de les parets, el sostre o els terres. Aquesta millora no només incrementa el confort de l’habitatge, sinó que també redueix el consum energètic, cosa que la fa més atractiva per als compradors potencials.

 

Una altra reforma valuosa és la construcció d’un garatge, especialment en habitatges unifamiliars amb prou espai. Un garatge no només augmenta els metres quadrats construïts, sinó que també proporciona emmagatzematge addicional i la possibilitat de crear un taller o una terrassa a la coberta, cosa que incrementa encara més el valor de la propietat.

 

Unificar la cuina i el saló és una altra reforma habitual. En enderrocar envans, s’aconsegueix un espai més lluminós i obert, cosa que dona un aire modern a l’habitatge. Això, però, requereix planificació, ja que algunes parets poden ser estructurals i no es poden demolir sense risc.

 

Finalment, modernitzar el bany és una de les reformes que té més impacte en la percepció de l’habitatge. Reemplaçar una banyera per una dutxa, actualitzar els revestiments i triar materials més actuals pot transformar significativament l’ambient i augmentar el valor de l’immoble.

El Registre de la Propietat és una entitat estatal encarregada de la inscripció de béns immobles, amb l’objectiu d’identificar els propietaris i els drets o les càrregues associats a cada propietat. La seva principal funció és oferir seguretat jurídica a les transaccions al mercat immobiliari, ja que en estar registrada una propietat, es considera vàlida la informació continguda al Registre. Tot i que no atorga la titularitat dels béns, la inscripció la fa pública. A Marenmar t’expliquem quina informació pots obtenir d’aquest registre.

 

El Registre de la Propietat té diverses finalitats importants. S’hi inscriuen les escriptures de compravenda d’habitatges i altres immobles, sempre que s’hagin realitzat davant de notari, però també és possible registrar documents privats. A més de les actes d’adquisició, s’inscriuen els drets reals que afecten les propietats, com ara hipoteques o servituds, així com resolucions judicials o administratives, com ara embargaments. Tot i que la inscripció és voluntària, fer-ho proporciona més seguretat jurídica, ja que facilita les operacions i garanteix la certesa sobre l’estat legal de l’immoble. A diferència del Cadastre, la inscripció al Registre té un cost que depèn del valor, ubicació i característiques de l’immoble, i no requereix renovacions periòdiques.

 

La informació del Registre de la Propietat és pública, però només s’hi pot accedir si es té un interès legítim. El registrador decideix qui pot obtenir les dades que es poden consultar mitjançant una nota simple o una certificació. Totes dues inclouen la descripció de la propietat, la titularitat i les càrregues, però la certificació és més formal, ja que està signada pel registrador. Des de la llei 13/2015, la descripció de les finques inclou una representació gràfica georeferenciada, gràcies a la coordinació amb el Cadastre, cosa que assegura la precisió de la informació sobre ubicació i superfície.

 

Inscriure una propietat al Registre és recomanable perquè garanteix la titularitat, facilitant la venda o la constitució d’hipoteques. En cas contrari, si no està registrada, serà complicat demostrar la propietat i fer transaccions sobre l’immoble. A més, la inscripció d’hipoteques és obligatòria per validar-les segons el Codi Civil.

En comprar un habitatge, com passa amb qualsevol altre bé, tens dret a una garantia que et protegeix davant de possibles defectes de l’immoble. Això significa que, dins d’un termini determinat, pots fer reclamacions si trobes algun problema a la propietat. A Marenmar us expliquem com funciona la garantia d’un habitatge d’obra nova.

 

La llei estableix que la garantia d’un habitatge nou es regula per la normativa sobre edificació. Depenent de la gravetat del defecte, s’apliquen diferents terminis de cobertura:

1. Un any per a defectes en els acabats o terminacions.
2. Tres anys per a fallades que afectin l’habitabilitat, com a problemes a les instal·lacions.
3. Deu anys per a defectes greus que impactin en la seguretat estructural, com ara problemes amb els fonaments o les bigues.

 

Aquests terminis comencen a comptar des del lliurament de l’obra, no des que adquireixes l’habitatge. Per tant, si compres la propietat després que hagi passat cert temps des del lliurament, has de restar aquest temps als terminis de garantia.

Per exemple, si compres un habitatge set mesos després del lliurament, aquests set mesos s’han de descomptar de cadascun dels períodes de garantia.

 

La garantia cobreix defectes d’execució que afectin els acabats, els elements constructius o les instal·lacions. Els defectes més greus, com els que afecten l’estructura, tenen una cobertura més àmplia, ja que poden comprometre l’estabilitat de l’immoble.

 

A més, és important tenir en compte els vicis ocults, defectes que ja existien a l’habitatge però no són perceptibles al moment de la compra, com errors en el sistema elèctric o l’aïllament inadequat. Aquests problemes també estan coberts per la garantia.

 

Si trobes un defecte cobert per la garantia, has de reclamar dins dels terminis establerts per la llei. Això et permetrà sol·licitar reparacions als responsables del procés de construcció, assegurant que el teu habitatge compleixi els estàndards de qualitat establerts.

L’auge del concepte de sènior living a països com el Regne Unit i França, juntament amb les projeccions de creixement de la demanda en el futur, ha generat un interès creixent per part dels inversors per replicar aquest model a Espanya. Aquest tipus de desenvolupament s’enfoca en habitatges residencials pensats per a persones més grans de 65 anys que es mantenen actives i independents, buscant un entorn segur i amb comoditats compartides de qualitat, a diferència de les residències tradicionals per a gent gran dependent. A Marenmar us expliquem en quin punt es troba aquest sector al nostre país.

 

El sènior living abasta diversos formats, com ara cooperatives on els residents són els promotors i propietaris, el model de co-living que generalment consisteix en habitatges de lloguer gestionats per operadors, i els sènior resorts, dissenyats principalment per a estrangers en àrees costaneres.

 

Tot i que la demanda de residències per a gent gran continua sent alta i s’espera que per al 2050 més d’un terç de la població espanyola tingui més de 65 anys, el mercat del sènior living, especialment en el format de co-living, encara està en les primeres etapes i presenta diversos desafiaments. En primer lloc, l’oferta és limitada, cosa que obliga els inversors a assumir el risc de desenvolupar aquests projectes. A més, la ubicació, propera als nuclis urbans i als entorns familiars, eleva considerablement el cost del sòl. A això se sumen els alts costos de construcció i els reptes de sostenibilitat, que s’agreugen amb les taxes d’interès actuals i complica encara més la viabilitat financera del model.

 

Un altre obstacle és la dificultat de trobar operadors qualificats que assegurin la màxima ocupació i tarifes, alhora que proporcionin atenció de qualitat, atès que l’operació d’aquests complexos implica despeses significatives en personal i serveis com ara alimentació, neteja, seguretat i atenció mèdica.

 

Així mateix, el canvi cultural necessari per a l’acceptació del sènior living és rellevant, ja que a Espanya l’entrada a residències tradicionals sol passar a partir dels 85 anys i sota necessitats d’atenció. Això genera incertesa sobre si els més grans de 65 anys, sense dependència, estaran disposats a mudar-se a aquests complexos, especialment a causa del cost associat a deixar la seva llar habitual. A més, la manca d’un marc normatiu clar dificulta el desenvolupament del sector, malgrat alguns avenços en comunitats com Madrid.

 

Per tant, encara que el sènior living podria oferir una solució innovadora per millorar la qualitat de vida de la gent gran, la seva implementació a Espanya s’enfronta a nombrosos reptes, des de barreres econòmiques i culturals fins a la manca de regulació adequada.

Al llarg de la nostra experiència al sector immobiliari, hem après que negociar el preu d’un habitatge requereix una estratègia ben fonamentada, que consideri diferents factors. Si estàs pensant en comprar o vendre una propietat, a Marenmar t’oferim alguns consells útils que et podrien ajudar a arribar a un acord favorable.

 

Conèixer el valor real de la propietat

 

El primer pas crucial és conèixer el valor real de la propietat. Això implica revisar diversos elements com l’estat general de l’habitatge, la situació del mercat, la ubicació, les característiques legals de l’immoble i la demanda local. Analitzar aquests factors us permetrà tenir una visió més clara de la negociació.

 

L’estat de la propietat

 

L’estat físic de l’habitatge és determinant per al preu. No és el mateix una casa nova que una que necessita reformes o que està deteriorada. Si l’immoble requereix reparacions, és important calcular-ne el cost per negociar un preu just. Fins i tot, es pot proposar que el venedor s’encarregui de part de les despeses o que es descomptin del preu final.

 

El mercat immobiliari i la zona

 

L’estat del mercat immobiliari hi juga un paper clau. En èpoques d’alta demanda, els preus poden ser més elevats, cosa que dona més poder de negociació al venedor. En canvi, en temps de crisi o de baixa demanda, el comprador té més avantatge. A més, és essencial estudiar la zona on es troba l’habitatge. La proximitat a serveis, transport i seguretat de l’àrea són factors que influiran en el valor de la propietat.

 

Preu de publicació vs. preu de tancament

 

Hi sol haver una diferència entre el preu inicial d’un habitatge i el preu final de venda. Conèixer aquesta bretxa és clau, ja que t’ajudarà a entendre quan marge de negociació hi ha. En alguns casos, el preu de publicació pot ser elevat, però el valor real acordat entre les parts pot ser considerablement inferior.

 

El pressupost i les finances

 

El coneixement del pressupost del comprador és un altre factor essencial. És fonamental saber quant pot gastar i si té el finançament necessari per fer front a la compra. Factors com ara els estalvis disponibles, el tipus d’hipoteca i l’endeutament juguen un rol important. Una hipoteca preaprovada pot ser un avantatge en demostrar la solvència del comprador.

 

Emocions de les parts

 

Les emocions també s’han de tenir en compte a l’hora de negociar. L’esgotament, la nostàlgia i la frustració poden influir en les decisions tant del comprador com del venedor. Ser conscient d’aquestes emocions et pot ajudar a manejar la negociació amb empatia i a trobar el moment adequat per prendre decisions.

 

Ser flexible i creatiu

 

La flexibilitat i la creativitat són claus en les negociacions. De vegades, no només el preu ha de ser el punt de discussió. Proposar incloure mobles, canviar les condicions de pagament o assumir certes despeses pot ser una manera d’arribar a un acord beneficiós per a ambdues parts.

 

Negociar el preu d’un habitatge requereix paciència i enfocament estratègic. Si segueixes aquests consells i mantens la calma i l’objectivitat, podràs augmentar les possibilitats de tancar una negociació amb èxit. A més a més, comptar amb l’assessorament adequat sempre serà un factor determinant per obtenir les millors condicions.

L’usdefruit és un concepte important en l’àmbit de la propietat immobiliària, ja que fa referència al dret d’ús i gaudi d’un bé immoble, sense ser-ne necessàriament el propietari. Aquesta figura atorga a l’usufructuari la possibilitat d’utilitzar la propietat i percebre els beneficis que se’n derivin, mentre que el propietari conserva la titularitat del bé. A Marenmar us expliquem la importància d’aquest tipus de contracte i la seva utilitat.

 

El contracte d’usdefruit és l’acord legal que formalitza aquesta cessió de drets, i el contingut ha d’estar clar per garantir que sigui vàlid. Aquest contracte estableix els drets i les obligacions tant de l’usufructuari com del propietari. A Espanya, els contractes d’usdefruit solen involucrar dues parts: el propietari, que cedeix l’usdefruit, i l’usufructuari, que rep el dret d’ús del bé. Aquest acord es pot fer a títol gratuït o a canvi d’un preu, i pot tenir una durada determinada o ser vitalici, depenent del que s’ha acordat.

 

El contracte d’usdefruit d’habitatge s’utilitza en situacions en què es vol cedir l’ús d’una propietat a una altra persona, sigui de manera gratuïta o remunerada. A més, és possible establir condicions específiques sobre l’ús de l’immoble i definir si l’usdefruit és temporal o vitalici. En alguns casos, com en l’usdefruit del cònjuge vidu, la llei ja estableix aquest dret sense necessitat d’un acord privat.

 

Les clàusules essencials en un contracte d’usdefruit inclouen la identificació de les parts involucrades, la descripció del bé, la durada de l’usdefruit, i els drets i les obligacions de cada part. Si l’usdefruit és gratuït, cal elevar el contracte a escriptura pública davant de notari, mentre que si és onerós, no és obligatori.

 

La durada de l’usdefruit varia segons allò pactat. Pot ser limitada en el temps o, en cas d’un usdefruit vitalici, dependrà de la vida de l’usufructuari. És important recordar que l’usdefruit no s’hereta; un cop mort l’usufructuari, el dret passa al nu propietari, llevat de disposició contrària.

La decoració nadalenca és una excel·lent manera de transformar l’ambient de casa teva durant les festes i tancar l’any amb un toc especial. Aquest 2024, els dissenyadors d’interiors prediuen una renovació en les tendències, que van més enllà dels colors tradicionals com el vermell i el verd. Amb noves combinacions de colors, materials sorprenents i acabats innovadors, les decoracions nadalenques aquest any prometen sorprendre i emocionar, convidant-nos a començar a decorar abans del que és habitual. A Marenmar et descobrim les tendències de part dels millors interioristes.

 

Una de les tendències principals que destaca és l’ús del vidre. Aquest material, que ofereix una elegància natural, té la capacitat de reflectir i refractar la llum de manera única, cosa que el converteix en una opció perfecta per crear una atmosfera màgica durant les festes. A més dels adorns tradicionals a l’arbre, els adorns de vidre poden col·locar-se a taules o prestatges, creant un contrast lleuger i encantador amb decoracions més recarregades.

 

El llautó i el crom també estan guanyant popularitat, ja que aporten una brillantor sofisticada a la decoració nadalenca. Aquests acabats metàl·lics no sols són ideals per a la temporada, sinó que es poden mantenir durant tot l’any, canviant simplement els detalls segons l’estació. Un gerro de llautó amb branques de grèvol, per exemple, es pot transformar en un arranjament de flors fresques a la primavera.

 

Un altre color que s’està destacant aquest any és el maquillatge, una tonalitat càlida que combina perfectament amb els daurats, platejats i colors joia típics del Nadal. Aquests tons afegeixen una sensació acollidora i contrasten de manera harmoniosa amb el fred exterior.

 

Per a aquells que prefereixen un estil més sobri i elegant, el minimalisme també està en auge. L’ús de tons neutres i vegetació subtil s’està posicionant com a opció atractiva, creant un ambient modern i tranquil. A més, els tons joia en cristalleria, com ara bordeus i maragda, també s’estan incorporant per donar un toc luxós a la taula i a la decoració en general.

 

Finalment, per als amants del festiu i peculiar, els adorns kitsch estan de tornada, afegint un toc de diversió i originalitat al Nadal del 2024.

En cercar un lloguer, és comú que calgui signar un contracte de reserva o precontracte d’arrendament. Sovint, una agència immobiliària sol·licita un pagament per assegurar l’habitatge, cosa que garanteix que l’immoble quedi reservat fins a la signatura del contracte definitiu. Aquest acord és essencial en el procés de lloguer, ja que defineix les condicions del contracte futur. A Marenmar t’expliquem què implica signar una reserva de lloguer, com s’ha d’estructurar i quins aspectes han de tenir en compte tant arrendadors com llogaters per evitar malentesos o fraus.

 

El contracte de reserva de lloguer, també conegut com a precontracte, és un acord entre l’arrendador i l’arrendatari que estableix les bases per al futur contracte d’arrendament i garanteix que la propietat quedi reservada fins a la signatura final. Aquest contracte es realitza després que els llogaters potencials han visitat la propietat i han acceptat les condicions acordades per a l’arrendament. En alguns casos, abans de signar aquest acord, es pot fer una anàlisi de solvència dels arrendataris.

 

És important destacar que algunes agències sol·liciten un pagament sense un contracte formal de reserva, cosa que pot generar riscos. Per això, sempre es recomana signar un document que estipuli clarament les condicions de la reserva abans de fer qualsevol pagament.

 

Hi ha dues maneres de formalitzar aquest acord: a través de l’agència immobiliària o directament amb el propietari. En el primer cas, l’agència redacta i signa el contracte, però no té poder per decidir sobre l’arrendament, només assegura la propietat fins a la confirmació de l’arrendador. Si el propietari gestiona el lloguer, el compromís és més ferm, ja que el contracte de reserva inclou la promesa de signar el contracte definitiu.

 

El contracte ha de contenir les dades completes de les dues parts i les condicions bàsiques de l’arrendament, com ara l’import de la renda, la durada del contracte i qualsevol clàusula negociada entre les parts. També podeu incloure un pagament de senyal, que es descompte del lloguer final, i especificar les conseqüències d’un incompliment, que varien segons si l’incompliment és de l’arrendador o de l’arrendatari.

 

En cas de no signar el contracte definitiu, l’acord de reserva perd validesa i ambdues parts poden tornar als seus processos de cerca o oferta d’habitatges respectius.

Mesurar la sostenibilitat d’un edifici, tant abans com després de la construcció, és una tasca essencial que respon a la preocupació creixent pel medi ambient. Per aquesta raó, és fonamental entendre el concepte del certificat BREEAM, el qual és el sistema de certificació ambiental més reconegut a escala internacional en l’àmbit de la construcció. A Marenmar us expliquem en què consisteix.

 

BREEAM, que prové de les sigles en anglès de “Building Research Establishment Environmental Assessment Methodology”, és una metodologia que avalua i mesura el rendiment sostenible dels edificis. Desenvolupat al Regne Unit als anys 80, és el segell de sostenibilitat més utilitzat al món i es basa en un sistema de punts que permet identificar els aspectes més sostenibles d’un projecte, des del disseny fins al seu ús a llarg termini.

 

El procés de certificació BREEAM s’enfoca en diferents àrees clau, com ara la reducció d’emissions de carboni, l’eficiència energètica, la protecció de la biodiversitat i l’adaptació al canvi climàtic. Hi ha diverses categories dins de la certificació, com ara la gestió de recursos, la qualitat de l’aigua, l’eficiència energètica i la innovació, entre d’altres. Els edificis poden obtenir un dels cinc nivells de certificació: aprovat, bo, molt bo, excel·lent i excepcional.

 

Per obtenir el segell BREEAM, cal comptar amb un assessor especialitzat que guiï el procés. Aquest assessor s’encarrega de registrar el projecte, realitzar l’avaluació i assegurar que l’edifici compleixi els requisits de sostenibilitat establerts a cada categoria. Els costos associats a la certificació varien en funció de la complexitat del projecte i les reformes necessàries per assolir els estàndards exigits.

 

A Espanya, edificis com la seu d’Iberdrola a Barcelona o el complex d’Airbus a Getafe són exemples destacats de construccions que compten amb aquesta certificació. Els beneficis d’obtenir el segell BREEAM inclouen una eficiència més gran en l’ús de recursos, una millor qualitat de l’aire i una reducció dels costos d’operació, a més de contribuir a un entorn més saludable i sostenible.