Autor: Editor

En comprar un habitatge, com passa amb qualsevol altre bé, tens dret a una garantia que et protegeix davant de possibles defectes de l’immoble. Això significa que, dins d’un termini determinat, pots fer reclamacions si trobes algun problema a la propietat. A Marenmar us expliquem com funciona la garantia d’un habitatge d’obra nova.

 

La llei estableix que la garantia d’un habitatge nou es regula per la normativa sobre edificació. Depenent de la gravetat del defecte, s’apliquen diferents terminis de cobertura:

1. Un any per a defectes en els acabats o terminacions.
2. Tres anys per a fallades que afectin l’habitabilitat, com a problemes a les instal·lacions.
3. Deu anys per a defectes greus que impactin en la seguretat estructural, com ara problemes amb els fonaments o les bigues.

 

Aquests terminis comencen a comptar des del lliurament de l’obra, no des que adquireixes l’habitatge. Per tant, si compres la propietat després que hagi passat cert temps des del lliurament, has de restar aquest temps als terminis de garantia.

Per exemple, si compres un habitatge set mesos després del lliurament, aquests set mesos s’han de descomptar de cadascun dels períodes de garantia.

 

La garantia cobreix defectes d’execució que afectin els acabats, els elements constructius o les instal·lacions. Els defectes més greus, com els que afecten l’estructura, tenen una cobertura més àmplia, ja que poden comprometre l’estabilitat de l’immoble.

 

A més, és important tenir en compte els vicis ocults, defectes que ja existien a l’habitatge però no són perceptibles al moment de la compra, com errors en el sistema elèctric o l’aïllament inadequat. Aquests problemes també estan coberts per la garantia.

 

Si trobes un defecte cobert per la garantia, has de reclamar dins dels terminis establerts per la llei. Això et permetrà sol·licitar reparacions als responsables del procés de construcció, assegurant que el teu habitatge compleixi els estàndards de qualitat establerts.

L’auge del concepte de sènior living a països com el Regne Unit i França, juntament amb les projeccions de creixement de la demanda en el futur, ha generat un interès creixent per part dels inversors per replicar aquest model a Espanya. Aquest tipus de desenvolupament s’enfoca en habitatges residencials pensats per a persones més grans de 65 anys que es mantenen actives i independents, buscant un entorn segur i amb comoditats compartides de qualitat, a diferència de les residències tradicionals per a gent gran dependent. A Marenmar us expliquem en quin punt es troba aquest sector al nostre país.

 

El sènior living abasta diversos formats, com ara cooperatives on els residents són els promotors i propietaris, el model de co-living que generalment consisteix en habitatges de lloguer gestionats per operadors, i els sènior resorts, dissenyats principalment per a estrangers en àrees costaneres.

 

Tot i que la demanda de residències per a gent gran continua sent alta i s’espera que per al 2050 més d’un terç de la població espanyola tingui més de 65 anys, el mercat del sènior living, especialment en el format de co-living, encara està en les primeres etapes i presenta diversos desafiaments. En primer lloc, l’oferta és limitada, cosa que obliga els inversors a assumir el risc de desenvolupar aquests projectes. A més, la ubicació, propera als nuclis urbans i als entorns familiars, eleva considerablement el cost del sòl. A això se sumen els alts costos de construcció i els reptes de sostenibilitat, que s’agreugen amb les taxes d’interès actuals i complica encara més la viabilitat financera del model.

 

Un altre obstacle és la dificultat de trobar operadors qualificats que assegurin la màxima ocupació i tarifes, alhora que proporcionin atenció de qualitat, atès que l’operació d’aquests complexos implica despeses significatives en personal i serveis com ara alimentació, neteja, seguretat i atenció mèdica.

 

Així mateix, el canvi cultural necessari per a l’acceptació del sènior living és rellevant, ja que a Espanya l’entrada a residències tradicionals sol passar a partir dels 85 anys i sota necessitats d’atenció. Això genera incertesa sobre si els més grans de 65 anys, sense dependència, estaran disposats a mudar-se a aquests complexos, especialment a causa del cost associat a deixar la seva llar habitual. A més, la manca d’un marc normatiu clar dificulta el desenvolupament del sector, malgrat alguns avenços en comunitats com Madrid.

 

Per tant, encara que el sènior living podria oferir una solució innovadora per millorar la qualitat de vida de la gent gran, la seva implementació a Espanya s’enfronta a nombrosos reptes, des de barreres econòmiques i culturals fins a la manca de regulació adequada.

Al llarg de la nostra experiència al sector immobiliari, hem après que negociar el preu d’un habitatge requereix una estratègia ben fonamentada, que consideri diferents factors. Si estàs pensant en comprar o vendre una propietat, a Marenmar t’oferim alguns consells útils que et podrien ajudar a arribar a un acord favorable.

 

Conèixer el valor real de la propietat

 

El primer pas crucial és conèixer el valor real de la propietat. Això implica revisar diversos elements com l’estat general de l’habitatge, la situació del mercat, la ubicació, les característiques legals de l’immoble i la demanda local. Analitzar aquests factors us permetrà tenir una visió més clara de la negociació.

 

L’estat de la propietat

 

L’estat físic de l’habitatge és determinant per al preu. No és el mateix una casa nova que una que necessita reformes o que està deteriorada. Si l’immoble requereix reparacions, és important calcular-ne el cost per negociar un preu just. Fins i tot, es pot proposar que el venedor s’encarregui de part de les despeses o que es descomptin del preu final.

 

El mercat immobiliari i la zona

 

L’estat del mercat immobiliari hi juga un paper clau. En èpoques d’alta demanda, els preus poden ser més elevats, cosa que dona més poder de negociació al venedor. En canvi, en temps de crisi o de baixa demanda, el comprador té més avantatge. A més, és essencial estudiar la zona on es troba l’habitatge. La proximitat a serveis, transport i seguretat de l’àrea són factors que influiran en el valor de la propietat.

 

Preu de publicació vs. preu de tancament

 

Hi sol haver una diferència entre el preu inicial d’un habitatge i el preu final de venda. Conèixer aquesta bretxa és clau, ja que t’ajudarà a entendre quan marge de negociació hi ha. En alguns casos, el preu de publicació pot ser elevat, però el valor real acordat entre les parts pot ser considerablement inferior.

 

El pressupost i les finances

 

El coneixement del pressupost del comprador és un altre factor essencial. És fonamental saber quant pot gastar i si té el finançament necessari per fer front a la compra. Factors com ara els estalvis disponibles, el tipus d’hipoteca i l’endeutament juguen un rol important. Una hipoteca preaprovada pot ser un avantatge en demostrar la solvència del comprador.

 

Emocions de les parts

 

Les emocions també s’han de tenir en compte a l’hora de negociar. L’esgotament, la nostàlgia i la frustració poden influir en les decisions tant del comprador com del venedor. Ser conscient d’aquestes emocions et pot ajudar a manejar la negociació amb empatia i a trobar el moment adequat per prendre decisions.

 

Ser flexible i creatiu

 

La flexibilitat i la creativitat són claus en les negociacions. De vegades, no només el preu ha de ser el punt de discussió. Proposar incloure mobles, canviar les condicions de pagament o assumir certes despeses pot ser una manera d’arribar a un acord beneficiós per a ambdues parts.

 

Negociar el preu d’un habitatge requereix paciència i enfocament estratègic. Si segueixes aquests consells i mantens la calma i l’objectivitat, podràs augmentar les possibilitats de tancar una negociació amb èxit. A més a més, comptar amb l’assessorament adequat sempre serà un factor determinant per obtenir les millors condicions.

L’usdefruit és un concepte important en l’àmbit de la propietat immobiliària, ja que fa referència al dret d’ús i gaudi d’un bé immoble, sense ser-ne necessàriament el propietari. Aquesta figura atorga a l’usufructuari la possibilitat d’utilitzar la propietat i percebre els beneficis que se’n derivin, mentre que el propietari conserva la titularitat del bé. A Marenmar us expliquem la importància d’aquest tipus de contracte i la seva utilitat.

 

El contracte d’usdefruit és l’acord legal que formalitza aquesta cessió de drets, i el contingut ha d’estar clar per garantir que sigui vàlid. Aquest contracte estableix els drets i les obligacions tant de l’usufructuari com del propietari. A Espanya, els contractes d’usdefruit solen involucrar dues parts: el propietari, que cedeix l’usdefruit, i l’usufructuari, que rep el dret d’ús del bé. Aquest acord es pot fer a títol gratuït o a canvi d’un preu, i pot tenir una durada determinada o ser vitalici, depenent del que s’ha acordat.

 

El contracte d’usdefruit d’habitatge s’utilitza en situacions en què es vol cedir l’ús d’una propietat a una altra persona, sigui de manera gratuïta o remunerada. A més, és possible establir condicions específiques sobre l’ús de l’immoble i definir si l’usdefruit és temporal o vitalici. En alguns casos, com en l’usdefruit del cònjuge vidu, la llei ja estableix aquest dret sense necessitat d’un acord privat.

 

Les clàusules essencials en un contracte d’usdefruit inclouen la identificació de les parts involucrades, la descripció del bé, la durada de l’usdefruit, i els drets i les obligacions de cada part. Si l’usdefruit és gratuït, cal elevar el contracte a escriptura pública davant de notari, mentre que si és onerós, no és obligatori.

 

La durada de l’usdefruit varia segons allò pactat. Pot ser limitada en el temps o, en cas d’un usdefruit vitalici, dependrà de la vida de l’usufructuari. És important recordar que l’usdefruit no s’hereta; un cop mort l’usufructuari, el dret passa al nu propietari, llevat de disposició contrària.

La decoració nadalenca és una excel·lent manera de transformar l’ambient de casa teva durant les festes i tancar l’any amb un toc especial. Aquest 2024, els dissenyadors d’interiors prediuen una renovació en les tendències, que van més enllà dels colors tradicionals com el vermell i el verd. Amb noves combinacions de colors, materials sorprenents i acabats innovadors, les decoracions nadalenques aquest any prometen sorprendre i emocionar, convidant-nos a començar a decorar abans del que és habitual. A Marenmar et descobrim les tendències de part dels millors interioristes.

 

Una de les tendències principals que destaca és l’ús del vidre. Aquest material, que ofereix una elegància natural, té la capacitat de reflectir i refractar la llum de manera única, cosa que el converteix en una opció perfecta per crear una atmosfera màgica durant les festes. A més dels adorns tradicionals a l’arbre, els adorns de vidre poden col·locar-se a taules o prestatges, creant un contrast lleuger i encantador amb decoracions més recarregades.

 

El llautó i el crom també estan guanyant popularitat, ja que aporten una brillantor sofisticada a la decoració nadalenca. Aquests acabats metàl·lics no sols són ideals per a la temporada, sinó que es poden mantenir durant tot l’any, canviant simplement els detalls segons l’estació. Un gerro de llautó amb branques de grèvol, per exemple, es pot transformar en un arranjament de flors fresques a la primavera.

 

Un altre color que s’està destacant aquest any és el maquillatge, una tonalitat càlida que combina perfectament amb els daurats, platejats i colors joia típics del Nadal. Aquests tons afegeixen una sensació acollidora i contrasten de manera harmoniosa amb el fred exterior.

 

Per a aquells que prefereixen un estil més sobri i elegant, el minimalisme també està en auge. L’ús de tons neutres i vegetació subtil s’està posicionant com a opció atractiva, creant un ambient modern i tranquil. A més, els tons joia en cristalleria, com ara bordeus i maragda, també s’estan incorporant per donar un toc luxós a la taula i a la decoració en general.

 

Finalment, per als amants del festiu i peculiar, els adorns kitsch estan de tornada, afegint un toc de diversió i originalitat al Nadal del 2024.

En cercar un lloguer, és comú que calgui signar un contracte de reserva o precontracte d’arrendament. Sovint, una agència immobiliària sol·licita un pagament per assegurar l’habitatge, cosa que garanteix que l’immoble quedi reservat fins a la signatura del contracte definitiu. Aquest acord és essencial en el procés de lloguer, ja que defineix les condicions del contracte futur. A Marenmar t’expliquem què implica signar una reserva de lloguer, com s’ha d’estructurar i quins aspectes han de tenir en compte tant arrendadors com llogaters per evitar malentesos o fraus.

 

El contracte de reserva de lloguer, també conegut com a precontracte, és un acord entre l’arrendador i l’arrendatari que estableix les bases per al futur contracte d’arrendament i garanteix que la propietat quedi reservada fins a la signatura final. Aquest contracte es realitza després que els llogaters potencials han visitat la propietat i han acceptat les condicions acordades per a l’arrendament. En alguns casos, abans de signar aquest acord, es pot fer una anàlisi de solvència dels arrendataris.

 

És important destacar que algunes agències sol·liciten un pagament sense un contracte formal de reserva, cosa que pot generar riscos. Per això, sempre es recomana signar un document que estipuli clarament les condicions de la reserva abans de fer qualsevol pagament.

 

Hi ha dues maneres de formalitzar aquest acord: a través de l’agència immobiliària o directament amb el propietari. En el primer cas, l’agència redacta i signa el contracte, però no té poder per decidir sobre l’arrendament, només assegura la propietat fins a la confirmació de l’arrendador. Si el propietari gestiona el lloguer, el compromís és més ferm, ja que el contracte de reserva inclou la promesa de signar el contracte definitiu.

 

El contracte ha de contenir les dades completes de les dues parts i les condicions bàsiques de l’arrendament, com ara l’import de la renda, la durada del contracte i qualsevol clàusula negociada entre les parts. També podeu incloure un pagament de senyal, que es descompte del lloguer final, i especificar les conseqüències d’un incompliment, que varien segons si l’incompliment és de l’arrendador o de l’arrendatari.

 

En cas de no signar el contracte definitiu, l’acord de reserva perd validesa i ambdues parts poden tornar als seus processos de cerca o oferta d’habitatges respectius.

Mesurar la sostenibilitat d’un edifici, tant abans com després de la construcció, és una tasca essencial que respon a la preocupació creixent pel medi ambient. Per aquesta raó, és fonamental entendre el concepte del certificat BREEAM, el qual és el sistema de certificació ambiental més reconegut a escala internacional en l’àmbit de la construcció. A Marenmar us expliquem en què consisteix.

 

BREEAM, que prové de les sigles en anglès de “Building Research Establishment Environmental Assessment Methodology”, és una metodologia que avalua i mesura el rendiment sostenible dels edificis. Desenvolupat al Regne Unit als anys 80, és el segell de sostenibilitat més utilitzat al món i es basa en un sistema de punts que permet identificar els aspectes més sostenibles d’un projecte, des del disseny fins al seu ús a llarg termini.

 

El procés de certificació BREEAM s’enfoca en diferents àrees clau, com ara la reducció d’emissions de carboni, l’eficiència energètica, la protecció de la biodiversitat i l’adaptació al canvi climàtic. Hi ha diverses categories dins de la certificació, com ara la gestió de recursos, la qualitat de l’aigua, l’eficiència energètica i la innovació, entre d’altres. Els edificis poden obtenir un dels cinc nivells de certificació: aprovat, bo, molt bo, excel·lent i excepcional.

 

Per obtenir el segell BREEAM, cal comptar amb un assessor especialitzat que guiï el procés. Aquest assessor s’encarrega de registrar el projecte, realitzar l’avaluació i assegurar que l’edifici compleixi els requisits de sostenibilitat establerts a cada categoria. Els costos associats a la certificació varien en funció de la complexitat del projecte i les reformes necessàries per assolir els estàndards exigits.

 

A Espanya, edificis com la seu d’Iberdrola a Barcelona o el complex d’Airbus a Getafe són exemples destacats de construccions que compten amb aquesta certificació. Els beneficis d’obtenir el segell BREEAM inclouen una eficiència més gran en l’ús de recursos, una millor qualitat de l’aire i una reducció dels costos d’operació, a més de contribuir a un entorn més saludable i sostenible.

El lloguer d’un habitatge pot generar tensions quan sorgeixen problemes de manteniment o danys a l’immoble. Un aspecte freqüent de dubte entre els llogaters és si tenen dret a deixar de pagar el lloguer com a mesura per pressionar el propietari a fer les reparacions necessàries. A Marenmar t’expliquem si pots negar-te a pagar en cas de danys a l’immoble.

 

La legalitat d’aquesta acció depèn de les normatives que regulen les responsabilitats tant dels arrendadors com dels arrendataris. En termes generals, no és legal suspendre el pagament del lloguer com a manera d’exigir reparacions.

 

Pel que fa a les reparacions en un habitatge llogat, l’article 21 de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) estableix que és responsabilitat de l’arrendador dur a terme totes les reparacions necessàries per mantenir l’habitatge habitable, sense que això impliqui un augment de la renda, llevat de si el dany és imputable a l’arrendatari. Per part seva, l’inquilí ha d’encarregar-se de les petites reparacions derivades del desgast per ús normal de l’immoble.

 

La llei no especifica detalladament tots els escenaris possibles en un contracte de lloguer, per la qual cosa poden sorgir situacions complexes que requereixin interpretació.

 

Pel que fa a la pregunta de si un llogater pot deixar de pagar el lloguer per desperfectes, la resposta és no. Deixar d’abonar la renda constitueix un incompliment del contracte, cosa que pot donar lloc a la seva resolució i a l’inici d’un procés de desnonament per impagament.

 

Si l’arrendador no fa les reparacions necessàries, l’inquilí ha de seguir aquests passos: notificar al propietari per escrit la necessitat de reparació, i si no hi ha resposta, presentar una reclamació judicial o fins i tot sol·licitar la resolució del contracte. En casos urgents, el llogater pot fer les reparacions pel seu compte, sempre notificant prèviament al propietari i exigint el reemborsament de les despeses.

 

La nova Llei d’Arrendaments Urbans estableix que l’arrendatari ha d’informar el propietari sobre els desperfectes i permetre l’accés a l’immoble per revisar-lo. En situacions d’urgència, l’inquilí pot fer les reparacions necessàries i reclamar els costos al propietari. Tot i que la llei no fixa un termini exacte per a la reparació d’avaries, el propietari ha d’actuar en un temps raonable. Si el retard és excessiu, el llogater pot emprendre accions legals.

Si estàs pensant en adquirir una propietat de segona mà, és important tenir en compte que hauràs d’abonar l’impost de transmissions patrimonials (ITP) en lloc de l’IVA. A Marenmar t’expliquem a quant puja aquest impost a Catalunya.

 

La quantitat que hauràs de pagar per aquest impost varia depenent de la comunitat autònoma on s’ubiqui l’immoble, així com del tipus de propietat, el seu valor i les característiques personals del comprador. A Catalunya, l’ITP és un gravamen que s’aplica a la transmissió de béns entre particulars i està regulat principalment pel Reial decret legislatiu 1/1993 i la Llei 22/2009.

 

Aquest impost s’aplica a les transmissions patrimonials oneroses (TPO) i a les operacions socioetàries (OS). Les TPO són ​​aquelles transaccions que impliquen la venda o el traspàs de béns, siguin mobles o immobles, realitzades per particulars que no actuen com a empresaris. En aquests casos, el comprador és qui ha d’assumir el pagament de l’ITP, que es calcula sobre el valor real del bé adquirit.

 

A Catalunya, les taxes de l’ITP s’estableixen de la manera següent: un 10% per a immobles de fins a 1.000.000 euros, i un 11% per a aquells que superin aquesta quantitat. A més, hi ha tipus reduïts, com un 7% per a la transmissió d’Habitatges de Protecció Oficial (HPO) i un 5% per a situacions especials, com ara adquisicions per famílies nombroses o persones amb discapacitat igual o superior al 65%.

 

Per liquidar l’ITP, cal presentar un dels models establerts, com ara el model 600, 620 o 630, depenent del tipus d’operació. La liquidació s’ha de fer a la Delegació de l’Agència Estatal d’Administració Tributària a Catalunya i el termini per fer aquest tràmit és de 30 dies hàbils a partir de la signatura del contracte de compravenda. És fonamental complir aquests terminis per evitar sancions.

 

Recorda que, encara que el venedor no està subjecte al pagament de l’ITP, sí que haurà de tributar pels guanys obtinguts a través de l’IRPF, si escau. Per tant, en comprar un immoble de segona mà a Catalunya, és essencial conèixer les implicacions fiscals i complir les obligacions tributàries per assegurar una transacció amb èxit.

Quan pensem en unes golfes, molts la imaginem com aquest espai acollidor, íntim i ple de llum, ideal per relaxar-se o fins i tot com un racó multifuncional a casa. Si tens la sort de comptar amb unes golfes o estàs pensant a renovar la teva, és fonamental aprofitar cada racó per maximitzar-ne el potencial. A Marenmar, sabem com n’és d’important crear espais únics que reflecteixin la teva personalitat i estil de vida, per això et deixem quatre consells essencials per aconseguir unes golfes perfectes.

 

• Optimitzeu l’espai amb mobles a mida

El repte principal de les golfes és la inclinació del sostre, que pot fer que l’espai sembli limitat. No obstant això, aquesta particularitat també és el que li dona aquest encant especial. Per treure’n el màxim profit, l’ideal és apostar per mobles a mida que s’adaptin a les formes irregulars del sostre i les parets. Armaris encastats sota les zones més baixes, prestatgeries integrades o bancs que s’ajustin als pendents són opcions excel·lents per maximitzar l’emmagatzematge i la funcionalitat sense restar espai.

 

Tip extra:

Els mobles baixos ajuden a aprofitar aquests racons difícils i permeten que la llum circuli millor, fent la sensació d’amplitud.

 

• Aprofita la llum natural

Les golfes tenen un avantatge únic: sol ser a la part més alta de la casa, cosa que la converteix en el lloc ideal per rebre abundant llum natural. Si no tens prou finestres, considera instal·lar finestres de sostre o lluernes. Aquestes no només aportaran més lluminositat, sinó que crearan una atmosfera més oberta i airejada.

 

Tip extra:

Opta per cortines o estors lleugers que deixin passar la llum, o fins i tot per tractaments reflectors que difonguin la il·luminació de forma homogènia, evitant els punts de calor o enlluernament.

 

• Tria colors clars i textures naturals

El color i les textures són elements clau per aconseguir unes golfes perfectes. Els tons clars com el blanc, beix o tons pastissos ajuden a donar més sensació d’amplitud i llum, fent que l’espai sembli més gran i acollidor. A més, complementa aquests colors amb textures naturals com la fusta, el lli o el cotó. Les bigues de fusta exposades, per exemple, afegeixen un toc rústic i càlid, mentre que els tèxtils lleugers aporten frescor.

 

Tip extra:

Fes servir miralls estratègicament per reflectir la llum i generar una sensació de major profunditat. Col·locats davant de les finestres o en parets laterals, ajudaran a amplificar la llum natural.

 

• Crea zones multifuncionals

Unes golfes pot ser molt més que un simple espai d’emmagatzematge o una habitació secundària. Depenent de la seva mida, la pots dividir en zones multifuncionals. Una àrea de descans amb un sofà-llit, un escriptori per treballar o estudiar, i fins i tot una petita biblioteca. Com que és un espai tan versàtil, pots adaptar-la a les teves necessitats actuals i futures.

 

Tip extra:

Utilitza paravents o cortines per delimitar espais sense perdre la sensació oberta. Una altra opció és fer servir catifes per definir visualment les àrees, com una de lectura o un petit racó d’oficina.

 

Convertir les teves golfes en un espai acollidor i funcional és possible amb una mica de planificació i creativitat.