Autor: Editor

Un dels dubtes més comuns en buscar habitatge és saber quin tipus de casa ens podem permetre segons el nostre salari. Això cobra encara més rellevància en moments d’incertesa econòmica, ja que l’habitatge sol representar la despesa més gran dins de les nostres finances personals. Per això, és fonamental avaluar amb criteri aquesta decisió que afectarà a llarg termini la nostra estabilitat financera. A Marenmar t’oferim aquesta guia per decidir de manera intel·ligent.

 

Aspectes clau en considerar la compra

Si optem per comprar, és essencial tenir en compte diversos elements. No només ens hem de fixar en el preu de l’habitatge, sinó també en les despeses addicionals: impostos, notaria, registre, taxació i altres relacionats amb el manteniment. Per exemple, si es tracta d’un habitatge nou, cal abonar l’IVA; si és de segona mà, l’impost de transmissions patrimonials.

 

L’estalvi inicial és decisiu

Comptar amb un estalvi suficient és imprescindible, especialment si cal una hipoteca. Generalment, els bancs no financen el 100% del valor de l’immoble, per la qual cosa és recomanable tenir almenys el 20% del valor de l’habitatge, més els costos addicionals.

 

Requisits per obtenir una hipoteca

Els bancs avaluaran els nostres ingressos, estabilitat laboral, edat, historial creditici i situació personal (si es compra sol o en parella). A més, analitzaran la nostra capacitat d’endeutament, que idealment no ha de superar el 30-35% dels nostres ingressos mensuals.

 

Altres factors a considerar

La ubicació, l’estat de l’immoble, les possibles reformes i les despeses recurrents com l’IBI, la comunitat o els subministraments també influeixen en la viabilitat de la compra. En el cas d’una segona residència, els requisits solen ser més exigents i les despeses més grans.

 

Determinar quin habitatge pots pagar depèn de la teva situació econòmica, personal i del mercat. Utilitzar simuladors en línia pot ajudar-te a fer càlculs més precisos. El més important és no comprometre la teva estabilitat financera en aquest procés.

Actualment, vendre un habitatge sembla una tasca senzilla gràcies a la tecnologia. Qualsevol persona amb un telèfon mòbil pot fer fotografies i publicar-les gratuïtament en plataformes immobiliàries online. No obstant, encara que anunciar una propietat és fàcil, aconseguir concretar la venda pot ser un desafiament molt més gran. A Marenmar t’expliquem com pot ser de complicat enfrontar-te a aquest procés sense l’ajuda d’un professional.

 

La proliferació de portals immobiliaris ha facilitat enormement la visibilitat dels habitatges en venda. És possible segmentar els anuncis per ubicació i altres filtres, cosa que permet arribar a un públic més adequat. Tot i això, aquesta accessibilitat també implica una alta competència: el nostre anunci es dilueix entre centenars similars, sense destacar necessàriament per si sol.

 

Les veritables complicacions sorgeixen una vegada captem l’interès de possibles compradors. La manca d’experiència, sumada a l’escassa disponibilitat de temps, pot dificultar l’atenció adequada a les consultes i les visites.

 

Un dels principals errors és no establir correctament el preu. És comú fixar-ho segons el que paguem per la propietat, allò que necessitem guanyar, o comparant-ho amb el que demana un veí. Tot i això, l’ideal és analitzar el mercat, considerar les característiques específiques de l’habitatge i tenir en compte l’oferta i la demanda actuals.

 

A més, identificar els compradors seriosos és clau. Sense experiència, és fàcil perdre temps amb curiosos o persones sense capacitat financera real.

 

Un altre repte és oferir una atenció adequada als interessats. La majoria dels propietaris tenen horaris laborals limitats, cosa que redueix les seves oportunitats de mostrar l’immoble i resoldre dubtes, algunes tècniques o legals.

 

Preparar l’habitatge també requereix una visió comercial: despersonalitzar-lo, reduir la decoració i crear un ambient neutre que permeti als visitants imaginar-s’hi vivint. Això augmenta les probabilitats d’èxit.

 

Finalment, la negociació del preu, la gestió de la paperassa i el tancament de la venda són fases delicades. Tot i que es poden resoldre sense ajuda, comptar amb professionals facilita el procés, aporta seguretat i millora els resultats tant pel venedor com pel comprador.

En els darrers anys, l’accés a l’habitatge ha esdevingut un repte global més complex a causa de diversos factors, com ara l’augment dels preus, la mobilitat laboral i l’expansió del treball remot. Aquestes dinàmiques han portat a la recerca de solucions innovadores al sector immobiliari. En aquest context, el concepte de flex living ha emergit com una alternativa flexible i moderna, capaç d’adaptar-se a les noves realitats socials i laborals. A Marenmar us expliquem per què això és més que una tendència.

 

Des del 2019, s’ha invertit significativament en projectes de flex living, un sector que ha experimentat un creixement notable, incrementant la seva capacitat d’unitats residencials de 2.000 a 10.000 en tan sols uns anys. L’èxit d’aquest model es basa en tres pilars clau: la flexibilitat quant a la qualitat i l’ús dels espais, la creació de comunitats actives i l’oferta d’habitatges amb serveis i comoditats d’alt nivell que enriqueixen l’experiència dels residents.

 

Els models de ‘flex living’ són molt diversos i abasten des de residències estudiantils properes a universitats fins a espais de ‘coliving’, destinats a joves urbans. També hi ha opcions de ‘corporate living’ a les afores de les ciutats, que inclouen serveis com àrees esportives i espais de treball compartit. Altres models inclouen residències en zones costaneres i solucions per a gent gran, algunes amb atenció mèdica. En àrees rurals, el cohousing promou un fort sentit de comunitat.

 

El creixement d’aquest sector ha estat afavorit per canvis a les normatives urbanístiques, que n’han facilitat la implementació. La revisió de regulacions per part de diverses administracions locals ha permès que projectes com el ‘coliving’ s’ajustin a les lleis urbanístiques, cosa que n’ha impulsat encara més el desenvolupament.

 

A més, l’interès financer en el sector ha crescut considerablement, i ha captat milers de milions d’euros en inversions, cosa que dona suport a la seva expansió futura. Tot i això, els experts han assenyalat que el sector enfronta desafiaments, com la necessitat de dissenyar productes que s’ajustin a les característiques específiques de cada localitat, així com repensar els models tradicionals d’habitatge per millorar-ne l’accessibilitat.

Decorar el replà de l’escala a una comunitat de propietaris pot ser una manera senzilla d’embellir i personalitzar un espai compartit. Abans de posar en pràctica qualsevol idea decorativa, però, és fonamental conèixer les normatives, els drets i les limitacions que regeixen l’ús d’aquests espais comuns. A Marenmar t’ho expliquem perquè no tinguis problemes a la teva comunitat.

 

El replà de l’escala en una comunitat és considerat un element comú, ja que és necessari per accedir als habitatges privats. És a dir, sense accés a aquest espai no es podria accedir a les zones privatives de cada propietari. El mateix passa amb altres espais com el portal, les escales, els passadissos i els patis, els quals també són considerats elements comuns, i el seu ús ha de complir les normatives establertes per evitar conflictes.

 

Segons la Llei de Propietat Horitzontal (LPH), a l’article 9, els propietaris han de respectar les instal·lacions i els elements comuns, fent un ús adequat i evitant causar danys. Això també s’aplica al replà de l’escala, i encara que en general els veïns respecten aquest espai, la decoració de les zones comunes pot generar controvèrsies.

 

Pel que fa a si cal un acord de la junta de propietaris per decorar el replà, la LPH estableix que per adoptar decisions sobre l’ús d’aquests espais, n’hi ha prou amb la majoria dels vots dels propietaris que representin més de la meitat de les quotes de participació. Això implica que les decisions sobre decoració es poden prendre amb un simple acord majoritari.

 

Pel que fa a què es pot col·locar al replà, la decoració ha de ser respectuosa amb els drets dels altres veïns. És comú que alguns decorin amb plantes, quadres o altres elements, però cal evitar interferències en el pas o crear riscos. A més, si es col·loquen objectes personals, com ara bicicletes o carrets, sempre és recomanable que s’arribi a un consens amb els altres propietaris per garantir la seguretat i el benestar de tots.

 

Si un veí decora sense permís, es pot recórrer al diàleg o a la junta de propietaris per resoldre el conflicte. Si això no funciona, es podrien prendre mesures legals. A més, si un objecte col·locat de manera indeguda causa un accident, el responsable serà el propietari que el va instal·lar.

L’impost de transmissions patrimonials (ITP) és el principal tribut que has d’abonar quan adquireixes un habitatge de segona mà a Espanya. És fonamental que sàpigues quin és el tipus impositiu aplicable a la teva operació, ja que varia depenent de la comunitat autònoma on se situï la propietat. A Marenmar us oferim un mapa d’aquest impost per a aquest any.

 

Cada comunitat estableix un percentatge específic sobre el valor de referència cadastral, que oscil·la entre el 6% i el 11%. No obstant això, hi ha tipus impositius reduïts i altres beneficis fiscals en determinades situacions. Per tenir claredat sobre quant hauràs de pagar a cada comunitat, és important que tinguis en compte les taxes específiques que regeixen a la teva regió.

 

L’ITP és un tribut que afecta les transmissions oneroses de béns i drets del patrimoni de les persones físiques o jurídiques, tant en la constitució de drets reals, préstecs, fiances, arrendaments, pensions i concessions administratives. Pel que fa a la compravenda d’habitatges, aquest impost és aplicable a les transaccions d’immobles de segona mà, però no s’aplica quan la transmissió la fa un empresari o professional en l’exercici de la seva activitat.

 

Per liquidar l’ITP, tindràs un termini de 30 dies hàbils des de la signatura del contracte de compravenda. Depenent de la comunitat autònoma, hauràs de presentar el model corresponent, sigui de manera presencial o telemàtica. En general, per a la compravenda d’habitatges, s’utilitza el model 600, encara que hi ha altres models per a altres tipus de transmissions, com la de vehicles.

 

L’ITP és gestionat a nivell autonòmic, cosa que significa que les comunitats autònomes tenen la capacitat d’establir els propis tipus impositius dins del marc legal. A més, algunes poden oferir avantatges fiscals, com ara tipus reduïts per a situacions específiques, com la compra d’habitatges protegits o per a certs col·lectius, com ara joves o famílies nombroses.

 

A Catalunya, per exemple, el tipus impositiu varia segons el valor de la propietat, amb un percentatge del 10% fins a 1 milió d’euros i de l’11% a partir d’aquesta quantitat. A més, s’apliquen tipus reduïts per a casos com l’adquisició d’habitatge habitual per persones amb discapacitat o famílies monoparentals, i hi ha bonificacions per protegir els deutors hipotecaris.

Quan penses a donar-li un nou aire a casa teva, no cal seguir cada tendència al peu de la lletra. Tot i això, conèixer-les pot inspirar-te i ajudar-te a trobar just el que el teu espai necessita per ser més funcional i atractiu.

A la cuina, és clau triar reformes que valguin la inversió, especialment perquè remodelar-la no és precisament barat. I considerant que els preus dels materials i la mà d’obra no semblen baixar a l’horitzó proper, és intel·ligent centrar-se en canvis que aportin valor durador.

 

Si estàs pensant en actualitzar la teva cuina el 2025, a Marenmar t’oferim tres idees que estan marcant pauta i que no només modernitzaran l’espai sinó que també ho faran més còmode i pràctic.

 

• Més espai, menys soroll visual amb zones de rentat ocultes

Avui dia, els habitatges tendeixen a ser més compactes, així que aprofitar cada racó és essencial. Una tendència en auge és integrar la rentadora i l’assecadora dins d’armaris camuflats, sigui a la cuina o fins i tot al bany. Això manté l’ambient ordenat i elegant, ideal per a les cuines obertes que continuen dominant el disseny d’interiors.

 

• Equilibri entre estètica i ordre amb armaris personalitzats

Oblida’t de les cuines ultra minimalistes i sense personalitat. El 2025, els armaris a mida seran els protagonistes, combinant emmagatzematge eficient amb un disseny que deixi a la vista només el que vulguis mostrar. Els acabats com el vidre fumat o esmerilat seran clau per aportar un toc sofisticat i texturitzat, sense perdre funcionalitat.

 

• Textures que transformen l’espai

Tot i que l’estil net i modern continuarà vigent, la veritable màgia estarà als materials. Fustes amb veta marcada, acabats brillants, vidre esmerilat i papers pintats amb efecte tèxtil afegiran contrast i profunditat. Imagina una combinació de superfícies suaus i rugoses que ressaltin detalls clau com el backsplash o els taulells.

La sostenibilitat està guanyant cada vegada més rellevància a les nostres vides, i no és sorprenent que sorgeixin diverses certificacions enfocades a mesurar aquest valor. Al sector de la construcció i l’arquitectura, aquesta tendència és crucial a causa de l’impacte mediambiental que aquests sectors poden generar. A Marenmar us oferim una guia completa sobre la certificació LEED.

 

L’aprofitament de recursos naturals, el reciclatge de materials i el foment de rehabilitacions o canvis d’ús d’edificis, juntament amb la incorporació de solucions innovadores en sostenibilitat, són aspectes essencials. Per mesurar aquests esforços, hi ha la certificació LEED, un sistema reconegut internacionalment a la indústria immobiliària.

 

LEED (Leadership in Energy and Environmental Design) és un sistema que avalua la sostenibilitat en projectes de construcció. Creat el 1993 pel Green Building Council als Estats Units, LEED s’ha expandit globalment i es considera un dels sistemes de certificació més importants a l’edificació, juntament amb el BREAM i el certificat VERD a Espanya.

 

La certificació LEED mesura diversos factors clau, com ara la sostenibilitat dels llocs, l’estalvi d’aigua, l’eficiència energètica, l’ús de materials sostenibles i la qualitat de l’aire interior. També premia la innovació en el disseny i la integració de solucions ecològiques, avaluant nous projectes i renovacions d’edificis existents. Els projectes es puntuen en diferents àrees com ara la ubicació, el transport sostenible, l’estalvi energètic i la gestió de l’aigua, amb un màxim de 100 punts disponibles.

 

Els projectes poden assolir diferents nivells de certificació LEED, des del nivell més baix (LEED) fins al més alt (LEED Platinum), depenent de la quantitat de punts obtinguts. Per obtenir la certificació, cal seguir una sèrie de passos, que inclouen el registre del projecte, la implementació d’estratègies de sostenibilitat i la sol·licitud de la certificació després de complir els requisits establerts.

 

El cost d’obtenir la certificació LEED varia segons la magnitud i complexitat del projecte, però pot oscil·lar entre 4.000 euros i xifres molt més grans. No obstant això, els beneficis de comptar amb aquesta certificació són nombrosos, com ara liderar el canvi cap a una construcció més responsable, millorar la qualitat de vida dels ocupants, augmentar el valor dels projectes i contribuir als Objectius de Desenvolupament Sostenible. A més, tenir aquesta certificació pot atraure oportunitats de col·laboració i millorar la imatge empresarial.

En concloure un contracte d’arrendament, la devolució de la fiança pot ser motiu de conflicte si el propietari es nega a tornar-la. Aquesta suma està destinada a cobrir possibles danys a la propietat, però ha de ser restituïda si l’inquilí ha complert les seves responsabilitats. No obstant això, de vegades això no passa, cosa que planteja la pregunta: què fer si el propietari no torna els diners? A Marenmar et responem a aquesta qüestió.

 

Hi ha diverses raons per les quals un propietari pot no tornar la fiança. Si l’inquilí ha causat danys a l’habitatge el cost dels quals sigui igual o superior a la fiança i no es deuen al desgast normal per ús, el propietari no està obligat a tornar els diners. A més, si l’arrendatari té algun deute pendent amb el propietari, tampoc es farà el reemborsament. En alguns casos, pot ser que l’import de la fiança no sigui suficient per cobrir el cost total de les reparacions, i el propietari podria reclamar una indemnització addicional.

 

El propietari ha de tornar la fiança dins un termini de 30 dies després de la finalització del contracte, un cop hagi inspeccionat l’estat de l’habitatge. És comú que sorgeixin desacords sobre si els desperfectes són conseqüència de l’ús normal de la propietat o si són responsabilitat de l’inquilí. Per evitar aquest tipus de problemes, és recomanable fer un inventari detallat de l’immoble abans d’iniciar el contracte.

 

Si el propietari no torna la fiança, el primer pas és sol·licitar-la de manera amable, sigui per telèfon, correu electrònic o missatge de text. Si no hi ha resposta o es nega a fer-ho, cal enviar una sol·licitud formal per burofax. En cas que el propietari persisteixi en la seva negativa, es pot recórrer als tribunals per defensar els drets de l’inquilí. Tot i que els costos legals poden ser alts per a quantitats petites, és possible sol·licitar un advocat d’ofici si els ingressos ho permeten, o si l’import a reclamar és menor a 2.000 euros, no caldrà tenir advocat.

 

Si el propietari no diposita la fiança a l’organisme corresponent dins del termini establert, s’enfronta a sancions econòmiques que varien segons la comunitat autònoma, depenent de la gravetat de la infracció, el retard al dipòsit i la detecció de la falta.

Quan una persona decideix comprar un habitatge, generalment cerca fer-ho al millor preu. Això no obstant, el que inicialment sembla una oportunitat pot no ser-ho tant. A Marenmar et mostrem alguns dels errors més comuns en adquirir una propietat amb descompte i com evitar-los.

 

Ignorar els defectes de la casa

Una de les principals raons per les quals un habitatge es ven a un preu reduït és que presenta defectes que el venedor no desitja o no pot reparar, ja sigui perquè ja no hi resideix o perquè no vol assumir el cost de les reparacions. En aquests casos, si el venedor és honest, esmentarà els desperfectes i ajustarà el preu en conseqüència.

 

És important no deixar-se portar només pel preu atractiu. Abans de comprar, cal avaluar bé la magnitud dels defectes. Per exemple, si la casa té problemes d’humitat i se n’ofereix un descompte, és fonamental conèixer el cost real de la reparació i el seu origen. Si el descompte és menor que el cost d’arreglar els danys, aleshores la rebaixa no resultarà beneficiosa. És recomanable comptar amb un expert, com un arquitecte o pèrit, per inspeccionar l’habitatge i estimar el cost de les reparacions.

 

No investigar les raons del descompte

El preu baix pot ser degut a diversos problemes legals, com ara la manca de llicències, reformes no aprovades, impagaments d’hipoteques o fins i tot danys estructurals. Abans de fer una oferta, és crucial investigar la història de la propietat i assegurar-se que tota la documentació estigui en ordre. Si sorgeixen dubtes, sempre és aconsellable consultar-ho amb un advocat.

 

Obviar les despeses addicionals

El preu de venda no és l’única despesa que comporta comprar un habitatge. Sovint es passen per alt impostos, notaria, gestoria, entre altres costos. A més, és essencial considerar les despeses recurrents com ara el manteniment, l’IBI i les quotes de la comunitat.

 

No explorar el barri

La ubicació de l’habitatge és tan important com el preu o l’estat. És fonamental visitar la zona en diferents moments del dia per conèixer el nivell de soroll, la seguretat i els serveis propers. Això pot afectar el valor de la propietat a llarg termini.

 

Desconèixer els plans de desenvolupament de la zona

És essencial informar-se sobre els plans urbanístics de la zona, ja que futurs projectes de construcció poden alterar la qualitat de vida o revalorar-ne la propietat. Consultar amb l’ajuntament sobre possibles desenvolupaments ajudarà a evitar sorpreses desagradables.

 

No pensar en el futur

Molts compren un habitatge pensant en les necessitats actuals, però obliden considerar com canviaran les seves circumstàncies a llarg termini. És important reflexionar sobre com la propietat s’ajustarà a les necessitats futures, com ara el creixement de la família.

 

Abans de comprar una casa amb descompte, és fonamental investigar i considerar tots aquests factors per evitar prendre decisions precipitades que puguin generar problemes a llarg termini.

La consciència sobre l’eficiència energètica, la sostenibilitat i la cura del medi ambient ha guanyat terreny a la majoria de la població. En aquest context, l’autoconsum emergeix com a alternativa eficient i accessible per a les llars. Però què implica realment aquest concepte i com funciona? A Marenmar t’ho expliquem detalladament.

 

L’autoconsum energètic es refereix a un model en què els usuaris produeixen i consumeixen la seva pròpia energia, generalment a partir de fonts renovables com ara panells solars o aerogeneradors petits instal·lats als seus habitatges. Aquest sistema redueix la dependència de la xarxa elèctrica convencional, minimitzant l’ús de combustibles fòssils i els costos associats, a més de contribuir a la disminució de la petjada de carboni.

 

El funcionament d’un sistema d’autoconsum és senzill. A través d’instal·lacions de generació d’energia, com ara panells solars o minieòlics, les llars poden generar electricitat per satisfer les necessitats diàries. Si es produeix un excedent, es pot abocar a la xarxa elèctrica, generant compensacions econòmiques. És un sistema legal i viable, especialment des que es va eliminar el conegut “impost al sol”, i requereix equips com a inversors, proteccions i un comptador, que pot ser l’existent.

 

Pel que fa a les opcions disponibles per a l’autoconsum, hi ha diverses tecnologies renovables que permeten la seva implementació, com ara la fotovoltaica, la minieòlica, la minihidràulica o la biomassa. L’autoconsum fotovoltaic es basa en l’aprofitament de l’energia solar i transforma la llum en electricitat mitjançant panells solars. Aquesta opció permet un estalvi significatiu, que pot superar el 50% a la factura d’electricitat, i una amortització ràpida de la inversió inicial.

 

D’altra banda, l’autoconsum minieòlic utilitza petits aerogeneradors per transformar l’energia del vent en electricitat, cosa que és ideal per cobrir les necessitats domèstiques. Pel que fa a l’autoconsum d’aigua, es refereix a l’aprofitament de recursos hídrics com l’aigua de pluja o pous per abastir les necessitats de la llar i reduir l’impacte ambiental i la dependència de fonts externes.

 

Pel que fa a les modalitats, hi ha dos tipus d’autoconsum: sense excedents, en què l’energia no consumida no s’aboca a la xarxa, i amb excedents, que permet la compensació econòmica per l’energia sobrant que s’envia a la xarxa.

 

L’autoconsum ofereix beneficis com l’estalvi econòmic a les factures d’electricitat, un millor control sobre el consum energètic i una sostenibilitat més gran, contribuint a la cura del planeta. S’estima que l’estalvi amb la instal·lació de panells solars pot arribar a ser del 40 al 60% al llarg de la vida útil dels sistemes, que és d’aproximadament 25 anys.