Pot semblar suficient tenir un habitatge familiar, un document manuscrit i records de repartiments informals per acreditar una donació, però la realitat legal és diferent. Un cas recent ho il·lustra: una hereva assegurava que els seus pares havien repartit el seu patrimoni en vida, incloent-hi un habitatge i un compte bancari, presentant com a prova un escrit a mà sense firmes ni data, que la resta dels germans no va reconèixer.
El tribunal va ser clar: sense escriptura pública, una donació d’immoble no té validesa legal. Això significa que qualsevol repartiment informal de béns no genera efectes jurídics, i els béns s’han d’integrar a l’herència de manera indivisa. Un document privat no té la força probatòria necessària i no reemplaça la formalitat exigida per la llei.
Perquè una donació d’habitatge sigui vàlida, la llei estableix que s’ha de formalitzar davant de notari, detallant la identitat de donant i donatari, la descripció de l’immoble, el seu valor i l’acceptació expressa de la donació. Només així es pot inscriure al Registre de la Propietat i garantir efectes davant de tercers.
Un acord verbal o nota manuscrita pot servir per organitzar temporalment l’ús dels béns dins la família, sempre amb el consens de tots els hereus. No obstant, mai no garanteix drets plens ni evita possibles conflictes judicials. Si algun hereu impugna el repartiment informal, cal recórrer a un procediment de partició judicial.
En definitiva, encara que hi hagi bones intencions i consens familiar, només l’escriptura pública assegura la validesa d’una donació d’immoble. Formalitzar qualsevol repartiment anticipat protegeix el patrimoni, preveu disputes i permet que els béns es transfereixin de manera legal i segura. Des de Marenmar, recomanem sempre complir aquestes formalitats per garantir tranquil·litat i seguretat jurídica a tota la família.