El mercat de lloguers, tant de vacances com temporals i residencials, experimenta una pressió creixent a causa de l’escassetat d’oferta i el continu augment de preus. Aquesta situació planteja dubtes a moltes comunitats de propietaris sobre la legalitat d’incrementar les quotes comunitàries per als habitatges de lloguer. A Marenmar t’aclarirem aquests punts.
Com es determina la quota comunitària? La quota de la comunitat de propietaris es basa en el coeficient de participació, que representa el percentatge de participació de cada propietari a les àrees comunes de l’edifici. Aquest coeficient es calcula considerant diversos factors:
- Superfície útil de l’immoble.
- Ús d’àrees comunes.
- Algunes despeses no es distribueixen equitativament si no se’n gaudeixen, com els costos associats a la piscina, encara que això no és comú.
- Exempcions per votacions: Els propietaris que van votar en contra de determinades millores poden estar exempts de contribuir a aquestes despeses.
Les quotes poden ser modificades si així ho decideixen els veïns. Per canviar la distribució de despeses, cal unanimitat en una junta de propietaris, i l’acord ha de ser registrat al Registre de la Propietat a través d’una Escriptura Pública per a la seva validesa.
És possible augmentar les quotes comunitàries? Sí, és possible. Per incrementar les quotes, cal obtenir la unanimitat dels propietaris en una reunió i ajustar la quota d’acord amb els canvis aprovats. A més, cal justificar el motiu de l’augment, com l’increment dels costos d’electricitat o manteniment.
Es poden elevar les quotes per a habitatges llogats? No és legal augmentar les quotes exclusivament per als habitatges llogats perquè un acord d’aquest tipus violaria el principi d’igualtat, ja que tots els propietaris tenen els mateixos drets i deures respecte de la comunitat, sense distinció entre ús residencial o lloguer.
Què passa amb els habitatges turístics? L’article 17 de la Llei de propietat horitzontal (LPH) permet, per majoria de 3/5, establir quotes especials per a despeses addicionals o un increment en la participació de les despeses comunes per a propietats destinades a lloguer de vacances, sempre que aquestes modificacions no superin el 20% del total i no siguin retroactives.