En els darrers anys, l’accés a l’habitatge ha esdevingut un repte global més complex a causa de diversos factors, com ara l’augment dels preus, la mobilitat laboral i l’expansió del treball remot. Aquestes dinàmiques han portat a la recerca de solucions innovadores al sector immobiliari. En aquest context, el concepte de flex living ha emergit com una alternativa flexible i moderna, capaç d’adaptar-se a les noves realitats socials i laborals. A Marenmar us expliquem per què això és més que una tendència.
Des del 2019, s’ha invertit significativament en projectes de flex living, un sector que ha experimentat un creixement notable, incrementant la seva capacitat d’unitats residencials de 2.000 a 10.000 en tan sols uns anys. L’èxit d’aquest model es basa en tres pilars clau: la flexibilitat quant a la qualitat i l’ús dels espais, la creació de comunitats actives i l’oferta d’habitatges amb serveis i comoditats d’alt nivell que enriqueixen l’experiència dels residents.
Els models de ‘flex living’ són molt diversos i abasten des de residències estudiantils properes a universitats fins a espais de ‘coliving’, destinats a joves urbans. També hi ha opcions de ‘corporate living’ a les afores de les ciutats, que inclouen serveis com àrees esportives i espais de treball compartit. Altres models inclouen residències en zones costaneres i solucions per a gent gran, algunes amb atenció mèdica. En àrees rurals, el cohousing promou un fort sentit de comunitat.
El creixement d’aquest sector ha estat afavorit per canvis a les normatives urbanístiques, que n’han facilitat la implementació. La revisió de regulacions per part de diverses administracions locals ha permès que projectes com el ‘coliving’ s’ajustin a les lleis urbanístiques, cosa que n’ha impulsat encara més el desenvolupament.
A més, l’interès financer en el sector ha crescut considerablement, i ha captat milers de milions d’euros en inversions, cosa que dona suport a la seva expansió futura. Tot i això, els experts han assenyalat que el sector enfronta desafiaments, com la necessitat de dissenyar productes que s’ajustin a les característiques específiques de cada localitat, així com repensar els models tradicionals d’habitatge per millorar-ne l’accessibilitat.