En concloure un contracte d’arrendament, la devolució de la fiança pot ser motiu de conflicte si el propietari es nega a tornar-la. Aquesta suma està destinada a cobrir possibles danys a la propietat, però ha de ser restituïda si l’inquilí ha complert les seves responsabilitats. No obstant això, de vegades això no passa, cosa que planteja la pregunta: què fer si el propietari no torna els diners? A Marenmar et responem a aquesta qüestió.
Hi ha diverses raons per les quals un propietari pot no tornar la fiança. Si l’inquilí ha causat danys a l’habitatge el cost dels quals sigui igual o superior a la fiança i no es deuen al desgast normal per ús, el propietari no està obligat a tornar els diners. A més, si l’arrendatari té algun deute pendent amb el propietari, tampoc es farà el reemborsament. En alguns casos, pot ser que l’import de la fiança no sigui suficient per cobrir el cost total de les reparacions, i el propietari podria reclamar una indemnització addicional.
El propietari ha de tornar la fiança dins un termini de 30 dies després de la finalització del contracte, un cop hagi inspeccionat l’estat de l’habitatge. És comú que sorgeixin desacords sobre si els desperfectes són conseqüència de l’ús normal de la propietat o si són responsabilitat de l’inquilí. Per evitar aquest tipus de problemes, és recomanable fer un inventari detallat de l’immoble abans d’iniciar el contracte.
Si el propietari no torna la fiança, el primer pas és sol·licitar-la de manera amable, sigui per telèfon, correu electrònic o missatge de text. Si no hi ha resposta o es nega a fer-ho, cal enviar una sol·licitud formal per burofax. En cas que el propietari persisteixi en la seva negativa, es pot recórrer als tribunals per defensar els drets de l’inquilí. Tot i que els costos legals poden ser alts per a quantitats petites, és possible sol·licitar un advocat d’ofici si els ingressos ho permeten, o si l’import a reclamar és menor a 2.000 euros, no caldrà tenir advocat.
Si el propietari no diposita la fiança a l’organisme corresponent dins del termini establert, s’enfronta a sancions econòmiques que varien segons la comunitat autònoma, depenent de la gravetat de la infracció, el retard al dipòsit i la detecció de la falta.