L’auge del concepte de sènior living a països com el Regne Unit i França, juntament amb les projeccions de creixement de la demanda en el futur, ha generat un interès creixent per part dels inversors per replicar aquest model a Espanya. Aquest tipus de desenvolupament s’enfoca en habitatges residencials pensats per a persones més grans de 65 anys que es mantenen actives i independents, buscant un entorn segur i amb comoditats compartides de qualitat, a diferència de les residències tradicionals per a gent gran dependent. A Marenmar us expliquem en quin punt es troba aquest sector al nostre país.
El sènior living abasta diversos formats, com ara cooperatives on els residents són els promotors i propietaris, el model de co-living que generalment consisteix en habitatges de lloguer gestionats per operadors, i els sènior resorts, dissenyats principalment per a estrangers en àrees costaneres.
Tot i que la demanda de residències per a gent gran continua sent alta i s’espera que per al 2050 més d’un terç de la població espanyola tingui més de 65 anys, el mercat del sènior living, especialment en el format de co-living, encara està en les primeres etapes i presenta diversos desafiaments. En primer lloc, l’oferta és limitada, cosa que obliga els inversors a assumir el risc de desenvolupar aquests projectes. A més, la ubicació, propera als nuclis urbans i als entorns familiars, eleva considerablement el cost del sòl. A això se sumen els alts costos de construcció i els reptes de sostenibilitat, que s’agreugen amb les taxes d’interès actuals i complica encara més la viabilitat financera del model.
Un altre obstacle és la dificultat de trobar operadors qualificats que assegurin la màxima ocupació i tarifes, alhora que proporcionin atenció de qualitat, atès que l’operació d’aquests complexos implica despeses significatives en personal i serveis com ara alimentació, neteja, seguretat i atenció mèdica.
Així mateix, el canvi cultural necessari per a l’acceptació del sènior living és rellevant, ja que a Espanya l’entrada a residències tradicionals sol passar a partir dels 85 anys i sota necessitats d’atenció. Això genera incertesa sobre si els més grans de 65 anys, sense dependència, estaran disposats a mudar-se a aquests complexos, especialment a causa del cost associat a deixar la seva llar habitual. A més, la manca d’un marc normatiu clar dificulta el desenvolupament del sector, malgrat alguns avenços en comunitats com Madrid.
Per tant, encara que el sènior living podria oferir una solució innovadora per millorar la qualitat de vida de la gent gran, la seva implementació a Espanya s’enfronta a nombrosos reptes, des de barreres econòmiques i culturals fins a la manca de regulació adequada.