L’usdefruit és un concepte important en l’àmbit de la propietat immobiliària, ja que fa referència al dret d’ús i gaudi d’un bé immoble, sense ser-ne necessàriament el propietari. Aquesta figura atorga a l’usufructuari la possibilitat d’utilitzar la propietat i percebre els beneficis que se’n derivin, mentre que el propietari conserva la titularitat del bé. A Marenmar us expliquem la importància d’aquest tipus de contracte i la seva utilitat.
El contracte d’usdefruit és l’acord legal que formalitza aquesta cessió de drets, i el contingut ha d’estar clar per garantir que sigui vàlid. Aquest contracte estableix els drets i les obligacions tant de l’usufructuari com del propietari. A Espanya, els contractes d’usdefruit solen involucrar dues parts: el propietari, que cedeix l’usdefruit, i l’usufructuari, que rep el dret d’ús del bé. Aquest acord es pot fer a títol gratuït o a canvi d’un preu, i pot tenir una durada determinada o ser vitalici, depenent del que s’ha acordat.
El contracte d’usdefruit d’habitatge s’utilitza en situacions en què es vol cedir l’ús d’una propietat a una altra persona, sigui de manera gratuïta o remunerada. A més, és possible establir condicions específiques sobre l’ús de l’immoble i definir si l’usdefruit és temporal o vitalici. En alguns casos, com en l’usdefruit del cònjuge vidu, la llei ja estableix aquest dret sense necessitat d’un acord privat.
Les clàusules essencials en un contracte d’usdefruit inclouen la identificació de les parts involucrades, la descripció del bé, la durada de l’usdefruit, i els drets i les obligacions de cada part. Si l’usdefruit és gratuït, cal elevar el contracte a escriptura pública davant de notari, mentre que si és onerós, no és obligatori.
La durada de l’usdefruit varia segons allò pactat. Pot ser limitada en el temps o, en cas d’un usdefruit vitalici, dependrà de la vida de l’usufructuari. És important recordar que l’usdefruit no s’hereta; un cop mort l’usufructuari, el dret passa al nu propietari, llevat de disposició contrària.