Quan es lloga un habitatge, un dels aspectes clau és el dipòsit de garantia, una suma que l’inquilí lliura al propietari com a suport en cas d’incompliments. A Marenmar desglossem tot el que cal saber sobre aquest dipòsit i com manejar-lo en el marc legal espanyol.
El dipòsit en garantia és la quantitat de diners que l’arrendatari lliura a l’arrendador en signar un contracte d’arrendament, uns diners que s’utilitzen com a suport davant de possibles danys, incompliments contractuals o manca de pagament per part de l’inquilí. Generalment, si no hi ha problemes en finalitzar el contracte, el dipòsit és reemborsat, per això és important que el dipòsit es lliuri abans d’iniciar el lloguer o durant la signatura del contracte.
És important entendre que el dipòsit no pot ser considerat com un avenç de la renda; és una quantitat separada. En acabar el contracte, l’arrendatari disposa d’un temps per verificar l’estat de l’immoble i si no hi ha danys, l’arrendador està obligat a tornar el dipòsit.
Aquest mecanisme protegeix tant l’arrendador com l’arrendatari, ja que serveix com una xarxa de seguretat per al propietari en cas de danys a la propietat i també assegura l’inquilí contra possibles incompliments del contracte per part del propietari.
A diferència dels arrendaments, no es requereix que l’arrendatari expedeixi una factura electrònica pel dipòsit en garantia, encara que sí que ha de signar un rebut que en confirmi la recepció.
Diverses figures poden encarregar-se de l’administració d’aquests dipòsits. A més del propietari, agents o companyies especialitzades poden gestionar-ne el maneig, assegurant-ne la correcta custòdia i funcionament durant el període d’arrendament.
És essencial tenir en compte que el dipòsit no es reemborsa en situacions com la despesa de neteja, reparacions per danys, deutes per rendes impagades o si no es compleix amb el temps de lloguer establert al contracte.