El tema de l’herència genera una gran inquietud i preocupació, especialment pel que fa als efectes fiscals. Per a aquells que han heretat propietats, diners o béns d’un ésser estimat mort, és fonamental entendre com afecta la declaració de renda.
Per evitar conflictes legals i maximitzar els beneficis financers, és essencial comprendre les implicacions fiscals. A Marenmar et resolem alguns dubtes comuns sobre això.
L’impost de successions és un tribut que grava la transferència de béns i drets després de la mort d’una persona. Aquest impost és responsabilitat de l’hereu, que disposa d’un termini de sis mesos des de la data de la mort per pagar-lo. És possible sol·licitar una pròrroga de sis mesos addicionals, sempre que se sol·liciti dins dels primers cinc mesos del termini original. Si es concedeix aquesta pròrroga, el nou termini començarà en concloure el període inicial de sis mesos.
Un cop l’herència ha estat tramitada, sorgeix el dubte de si cal declarar els béns o els diners rebuts a la declaració de la renda. És important aclarir que l’herència en si mateixa no s’inclou en la declaració de l’IRPF, ja que s’ha tributat prèviament a través de l’impost de successions i donacions.
La Llei de l’IRPF estableix que les herències no estan subjectes a aquest impost si ja s’ha pagat l’Impost de Successions. Això no obstant, cal declarar els rendiments generats pels béns heretats. Per exemple, els ingressos provinents del lloguer o venda d’una propietat heretada han de ser inclosos com a rendiments a la declaració de la renda.
L’efecte d’una herència a la declaració de la renda depèn dels rendiments o guanys que generi l’herència. La recepció de béns en herència no afecta directament la declaració de la renda, però sí els guanys obtinguts a partir d’aquests béns. Per exemple, si s’hereten accions o dipòsits bancaris que produeixen rendiments, aquests ingressos hauran de ser declarats a l’IRPF.
En cas de rebre diners en herència, aquest no s’inclou en la declaració de la renda; en canvi, s’ha de declarar a l’impost de successions. Tot i això, cal tenir en compte que l’Agència Tributària supervisa de prop les transaccions de diners en efectiu.
L’Agència Tributària s’enfoca particularment als moviments de diners en efectiu. Hi ha certs llindars que obliguen els bancs a informar sobre les transaccions:
● Petites sumes: en la majoria dels casos, els ingressos de petites quantitats no generen alertes llevat que es produeixin de manera recurrent en un curt període de temps; en cas contrari, el banc podria informar Hisenda.
● Ingressos de més de 3.000 euros: l’Agència Tributària pot investigar els ingressos que superin aquesta quantitat.
● Bitllets de 500 euros: a causa de la seva raresa i de la seva potencial connexió amb activitats il·legals, Hisenda els vigila en particular.
● Transaccions que superin els 10.000 euros: els crèdits que superin els 6.000 euros i les transferències o moviments en efectiu han de ser comunicats a Hisenda.
● Ingressos que superin els 10.000 euros: aquests ingressos s’han de declarar a la declaració de la renda.
Quant a si s’hereten els deutes tributaris, l’article 39 de la Llei General Tributària estableix que els hereus són responsables dels deutes tributaris del difunt. Han d’assumir la càrrega fiscal en les mateixes condicions que en el moment de la mort, llevat que decideixin renunciar a l’herència.