L’interès en l’energia renovable està en augment entre els propietaris d’habitatges, fet que es tradueix en una demanda creixent d’instal·lacions d’autoconsum renovable en comunitats de propietaris. Aquestes instal·lacions permeten compartir l’energia generada i reduir significativament els costos d’electricitat. A Marenmar us expliquem quins són els requisits per aprovar aquesta instal·lació en una comunitat.
En resposta a aquesta demanda, l’oferta de panells solars fotovoltaics ha crescut notablement, amb noves opcions disponibles al mercat. No obstant això, abans de dur a terme una instal·lació, cal considerar diversos aspectes legals i pràctics.
Primer, és crucial tenir en compte que els panells solars solen instal·lar-se a la teulada o la façana de l’edifici, que són considerats elements comuns segons l’article 396 del Codi Civil. Això vol dir que la instal·lació de panells solars pot enfrontar-se a conflictes si no es compta amb el consentiment de la comunitat de propietaris, especialment en comunitats on els propietaris poden no estar interessats en la instal·lació.
A edificis d’habitatges, la coberta és clarament un element comú. No obstant això, en comunitats de xalets adossats o apariats, on s’aplica el concepte de propietat horitzontal tombada, hi pot haver confusió. En aquests casos, la coberta també es considera comuna tret que els estatuts indiquin el contrari. Per instal·lar panells solars en aquestes àrees, cal obtenir el consentiment de la comunitat a través d’un acord formal.
La Llei de Propietat Horitzontal (LPH) regula com cal prendre aquests acords. Segons l’article 17.1 de la LPH, per instal·lar sistemes d’aprofitament d’energies renovables per a ús privatiu, cal el vot favorable d’almenys un terç dels propietaris que representin un terç de les quotes de participació. Si es tracta d’instal·lacions comunes, l’article 17.2 estableix que cal la majoria simple dels propietaris i les quotes de participació, sempre que el cost no superi dotze mensualitats ordinàries de despeses comunes.
En situacions en què la instal·lació no és viable al propi edifici, es pot sol·licitar a un edifici limítrof l’ús de la seva coberta, requerint un acord aprovat per les 3/5 parts dels propietaris i quotes segons l’article 17.3 de la LPH. La unanimitat dels dos edificis és necessària si es busca un acord per a ús compartit.
Finalment, pel que fa al pagament, els propietaris han de cobrir els costos segons el tipus d’instal·lació. En sistemes privatius, només els propietaris que hagin votat a favor estan obligats al pagament. En instal·lacions comunes, tots els propietaris, inclosos els dissidents, han de contribuir a les despeses.