Autor: Editor

Durant anys, el lloguer va ser la norma entre els joves, considerat com l’opció més flexible i accessible. No obstant això, el mercat immobiliari està experimentant un canvi notable: cada vegada més menors de 40 anys opten per la compra d’habitatge. Aquest trasllat massiu no és casualitat; respon a una combinació de factors econòmics i estructurals que estan redefinint el comportament d’aquest grup de compradors.

L’encariment constant del lloguer i l’escassetat d’oferta disponible han convertit la propietat en una alternativa més rendible. En moltes zones, la quota d’una hipoteca pot ser similar o fins i tot inferior al cost d’un lloguer mitjà, la qual cosa genera un incentiu real per a fer el pas cap a la compra. L’estabilitat i la possibilitat de generar patrimoni propi també influeixen en aquesta decisió, transformant la compra en un objectiu estratègic més que aspiracional.

No obstant això, el principal obstacle continua sent l’estalvi previ. L’entrada de l’habitatge sol representar un percentatge significatiu del valor total, alguna cosa que molts joves no poden cobrir per si mateixos. Aquí és on la col·laboració familiar es torna decisiva. Pares i familiars actuen com a avaladors o aporten capital inicial mitjançant préstecs formals, permetent que aquestes operacions siguin possibles. Aquest transvasament de capital intergeneracional està marcant una fita en el mercat i facilitant que més joves accedeixin a la propietat.

El perfil del comprador jove també ha evolucionat. Ara pren decisions més conscients, projectant despeses associades, comparant la hipoteca amb el lloguer i avaluant la seva capacitat econòmica a llarg termini. Aquesta visió estratègica reflecteix un comportament prudent i planificat, on la compra es percep com un instrument de seguretat i patrimoni.

A més, el context bancari acompanya aquesta tendència. Les entitats mostren major disposició a concedir préstecs a joves amb finançament prudent i tipus d’interès competitius. No obstant això, els qui manquen de suport familiar encara enfronten barreres significatives, la qual cosa evidencia la importància de combinar alternatives de finançament amb suport professional i assessorament estratègic.

A Marenmar, acompanyem als joves en aquest procés, oferint solucions personalitzades, assessorament financer i orientació per a fer de la compra d’habitatge una experiència realista i segura. Comprendre aquest trasllat massiu és clau per a adaptar-se a un mercat que està canviant ràpidament i que exigeix planificació, coneixement i suport en cada pas del camí.

El mercat immobiliari a Catalunya està en constant evolució, i certes zones estan experimentant un creixement notable en demanda i preus, consolidant-se com a àrees en auge per a la compra de l’habitatge. Identificar aquests municipis o barris és clau per a inversors i compradors que busquen maximitzar el valor de la seva inversió a mitjà i llarg termini.

 

Barcelona i el seu entorn immediat continuen liderant la llista de zones atractives, encara que amb un matís: els barris perifèrics o emergents presenten ara un marge de creixement més gran davant dels districtes més cèntrics, on els preus ja són elevats. Aquestes àrees ofereixen accés a serveis, transport i equipaments urbans, alhora que permeten obtenir immobles a preus més competitius, afavorint la revaloració futura.

 

Les àrees metropolitanes ampliades també mostren un gran dinamisme. Municipis que incorporen nous desenvolupaments residencials, millores en infraestructures i expansió de serveis han vist un increment constant de demanda, especialment entre famílies joves i professionals que busquen habitatge més ampli i ben comunicat. La inversió en aquests municipis combina rendibilitat amb estabilitat del mercat.

 

Un altre factor determinant a les zones en auge és el desenvolupament econòmic local. Municipis amb activitat empresarial, ocupació estable i serveis consolidats atrauen població de manera sostinguda, generant demanda estructural i potenciant la revaloració de l’habitatge. Aquestes localitats permeten als compradors invertir amb seguretat aprofitant el creixement urbà planificat i la projecció futura del mercat.

 

Segons Marenmar, les millors oportunitats de compra a Catalunya es troben a zones on convergeixen connectivitat, serveis, potencial de creixement i equilibri entre preu i demanda. Identificar aquestes àrees permet anticipar-se al mercat i fer adquisicions estratègiques que combinin seguretat, rendibilitat i valorització.

 

En conclusió, comprar habitatge a Catalunya requereix analitzar les tendències locals i prioritzar zones en apogeu, on la demanda és creixent i el valor de l’habitatge té projecció, assegurant una inversió sòlida i rendible.

En llogar un habitatge, una de les qüestions més importants és definir qui es fa càrrec dels subministraments i quines són les obligacions de cada part. Aigua, llum, gas o internet, així com la quota de la comunitat, poden generar dubtes si no s’estableixen clarament des de l’inici, a Marenmar t’expliquem les obligacions d’ambdues parts.

Obligacions de l’arrendador

El propietari té la responsabilitat de garantir que l’habitatge es lliura en condicions d’habitabilitat, cosa que inclou que les instal·lacions de llum, aigua i gas funcionin correctament. Segons la Llei d’arrendaments urbans (LAU 29/1994), també s’ha de fer càrrec de les reparacions necessàries per mantenir l’habitatge en bon estat, incloent-hi avaries en instal·lacions generals o comunitàries.

Si els subministraments romanen a nom del propietari, aquest s’ha d’assegurar que els contractes estiguin actius i els pagaments al dia, encara que pot repercutir el cost a l’inquilí sempre que quedi reflectit al contracte. Això és habitual en lloguers temporals o habitatges moblats, on el propietari manté el control dels serveis.

Obligacions de l’arrendatari

L’inquilí, per part seva, s’ha de fer responsable dels subministraments que tingui contractats al seu nom, pagant les factures segons consum i respectant les condicions del contracte. A més, ha d’informar de qualsevol incidència a les instal·lacions perquè es pugui solucionar a temps i evitar danys majors.

En general, el més comú és que l’arrendatari pagui la llum, el gas i internet, mentre que el propietari s’ocupa de la comunitat i reparacions ordinàries. Aquesta distribució s’ha de detallar explícitament al contracte de lloguer per evitar conflictes.

Recomanacions pràctiques

• Detallar al contracte qui paga cada subministrament i com es calcula.
• Mantenir un registre de factures i comprovants de pagament.
• Revisar comptadors a l’inici i la fi del contracte per evitar disputes.
• Per a lloguers de curta durada, pot ser més còmode que els subministraments estiguin a nom del propietari; per a lloguers llargs, sol ser millor que els gestioni l’inquilí.

Definir clarament aquestes obligacions garanteix transparència i una relació de lloguer més fluida, protegint tant l’arrendador com l’arrendatari. Amb un contracte detallat i comunicació constant, es minimitzen els problemes i es facilita una convivència tranquil·la i segura.

Formalitzar una donació a Catalunya requereix complir certs requisits legals i fiscals perquè l’operació sigui vàlida i beneficiosa. A Marenmar t’expliquem quins papers són imprescindibles i com preparar-los correctament.

El primer document necessari és la identificació de les parts implicades. Tant donant com donatari han d’aportar un document d’identitat vigent, un requisit bàsic per a l’escriptura notarial i la posterior declaració de l’impost de donacions.

Si la donació és de diners, és fonamental justificar l’origen i la destinació dels fons. La transferència bancària ha de reflectir clarament l’import, els comptes implicats i la data de l’operació. Aquest justificant serà clau per acreditar davant l’administració tributària que els diners s’han destinat efectivament a la compra de l’habitatge habitual.

Quan la donació es realitza mitjançant escriptura pública, el notari redacta un document que recull la identitat de les parts, el bé o els diners donats, el destí de la donació i les condicions d’acceptació. En el cas d’immobles, també cal l’escriptura de propietat i la referència cadastral per registrar l’operació posteriorment al Registre de la Propietat.

Un altre document imprescindible és l’autoliquidació de l’impost de successions i donacions, que cal presentar dins del termini legal. Per a donacions destinades al primer habitatge habitual, és possible aplicar reduccions fiscals significatives, per la qual cosa la correcta documentació i declaració són essencials per aprofitar aquests beneficis.

En donacions d’immobles, també cal gestionar la plusvàlua municipal, mentre que les donacions de diners es beneficien de més seguretat si es formalitzen mitjançant escriptura pública, encara que no sigui estrictament obligatori.

Tenir tots els papers en regla garanteix que la donació compleixi el seu objectiu: facilitar la compra d’habitatge de manera segura, transparent i amb el mínim impacte fiscal, evitant problemes futurs tant amb l’administració com amb les entitats financeres.

El número de finca registral és una de les dades més rellevants quan són immobles. Identifica cada propietat de forma única al Registre de la Propietat i permet consultar tota la informació legal associada: titularitat, càrregues, hipoteques i limitacions. Conèixer quins documents apareix és clau per poder accedir a aquesta informació sense complicacions.

 

El document principal on sempre s’inclou el número de finca és l’escriptura notarial. Ja sigui una escriptura de compravenda, herència, donació o divisió d’un immoble, la descripció de l’immoble conté el número de finca registral al costat de la ubicació, la superfície i els límits. Aquesta dada assegura que la finca pugui ser vinculada correctament amb la seva inscripció al Registre de la Propietat.

Un altre document que habitualment conté el número de finca són els contractes hipotecaris. Atès que la finca serveix com a garantia del préstec, el número registral s’indica per associar correctament la càrrega hipotecària amb l’immoble.

 

Així mateix, la nota simple emesa pel Registre de la Propietat és un document informatiu on es pot consultar el número de finca juntament amb el Codi Registral Únic (CRU) i totes les dades legals essencials de l’immoble. És un recurs molt utilitzat abans de qualsevol operació immobiliària per verificar la situació jurídica de l’immoble.

 

Fins i tot documents administratius o judicials, com ara certificats de càrregues, embargaments o procediments de divisió de propietat, poden incloure el número de finca. Revisar aquests documents permet assegurar-se que es té informació completa i correcta sobre qualsevol immoble.

 

A Marenmar recomanem conèixer i conservar tots aquests documents, ja que faciliten gestions futures i sol·licituds d’informació registral. Saber on trobar el número de finca registral estalvia temps, garanteix precisió en els tràmits i aporta seguretat a qualsevol operació immobiliària. Tenir accés a aquests documents és clau per evitar errors i actuar amb confiança en totes les gestions relacionades amb els immobles.

Tot i que una hipoteca fixa es caracteritza per mantenir les mateixes condicions durant tota la seva vigència, hi ha circumstàncies que fan recomanable considerar una renegociació. Canvis a l’economia, millores en la situació financera o noves ofertes del mercat poden permetre obtenir millors condicions i reduir el cost total del préstec.

 

El primer pas per renegociar és analitzar el contracte actual amb detall. És fonamental conèixer el tipus d’interès aplicat, el capital pendent, el termini restant i les possibles comissions per novació o amortització anticipada. Aquesta informació permet avaluar si la renegociació és viable i rendible.

 

Hi ha dues vies principals per ajustar les condicions de la hipoteca: la novació i la subrogació. La novació implica modificar el contracte amb la mateixa entitat, podent ajustar el termini, el tipus d’interès o les vinculacions. Sol ser més ràpida i directa, encara que en alguns casos pot comportar costos. La subrogació, en canvi, consisteix a traslladar la hipoteca a una altra entitat amb millors condicions. Tot i que pot suposar un estalvi considerable, també implica certes despeses inicials que s’han de comparar amb els beneficis.

 

Abans d’iniciar el procés, és recomanable millorar-ne el perfil financer. Reduir deutes, augmentar ingressos o comptar amb un estalvi suficient facilita negociar millors condicions i obtenir taxes més competitives.

 

És important preparar la negociació amb informació clara i comparativa d’altres ofertes. Això no només proporciona arguments sòlids davant del banc, sinó que també permet avaluar alternatives de manera objectiva.

 

Renegociar una hipoteca fixa pot generar un estalvi important en interessos o millorar la quota mensual i augmentar la flexibilitat financera. Comptar amb l’assessorament especialitzat de Marenmar ajuda a analitzar cada escenari i prendre decisions basades en xifres reals, garantint que la hipoteca continuï sent viable i ajustada a les necessitats del client al llarg del temps.

Controlar la calefacció mitjançant un termòstat ben programat és una de les formes més efectives de reduir el consum energètic i estalviar en la factura durant l’hivern. A Marenmar t’expliquem com trobar l’ajust perfecte per a gastar menys sense renunciar al confort.

La temperatura recomanada durant el dia se situa entre 19 i 21 graus, suficient per a mantenir un ambient agradable per a treballar, descansar o fer tasques quotidianes. Ajustar el termòstat dins d’aquest rang evita una despesa innecessària i optimitza el rendiment del sistema. Cada grau extra pot suposar fins a un 7% més de consum, la qual cosa demostra que petites variacions marquen una gran diferència.

Durant la nit, és aconsellable reduir la temperatura a entre 15 i 17 graus. Dormir en un entorn lleugerament més fresc no sols contribueix a un descans més reparador, sinó que permet que la calefacció romangui apagada o en baix consum durant diverses hores, reduint significativament la factura. Usar roba de llit adequada, com a edredons d’hivern i mantes tèrmiques, compensa perfectament la reducció de temperatura.

Programar el termòstat per franges horàries és clau per a l’estalvi. Configurar la calefacció perquè s’encengui gradualment abans que arribis a casa evita pics de consum i manté l’habitatge a una temperatura confortable sense malgastar energia. De la mateixa manera, apagar-la automàticament quan ningú està a casa o durant la nit assegura eficiència.

A més, adaptar la temperatura a cada estada maximitza l’estalvi. Les zones de major ús, com el saló o el menjador, requereixen un nivell de calor estable, mentre que dormitoris, passadissos o àrees poc transitades poden mantenir-se més frescos. Els sistemes amb control independent de radiadors permeten implementar aquesta estratègia de manera senzilla.

Finalment, l’aïllament de la llar potencia tots aquests beneficis. Finestres ben segellades, portes ajustades i cortines gruixudes ajuden a conservar la calor, evitant que el termòstat hagi de treballar més del necessari.

Amb aquests consells, programar el termòstat de manera eficient es converteix en una eina poderosa per a estalviar, garantint una llar càlida, confortable i amb un consum energètic responsable durant tot l’hivern.

L’automatització a les llars no només aporta comoditat, sinó que també ha esdevingut un aliat clau per millorar l’eficiència energètica. Les cases intel·ligents permeten controlar tots els aspectes de l’habitatge, des de la il·luminació fins a la climatització, optimitzant el consum de recursos i reduint la despesa energètica.

 

Una casa intel·ligent integra diferents dispositius connectats que es poden comunicar entre si i adaptar-se als nostres hàbits. Gràcies a sensors, termòstats intel·ligents, persianes automàtiques i sistemes d’il·luminació regulables, és possible ajustar la llar en funció de l’ocupació, la llum natural disponible i la temperatura exterior. Això no sols augmenta el confort, sinó que també genera un estalvi significatiu en electricitat i calefacció.

 

L’automatització exerceix un paper clau en aquest procés. Per exemple, els llums es poden encendre només quan hi ha persones en una habitació, mentre que la calefacció o l’aire condicionat es regulen automàticament segons l’hora del dia o la presència dels habitants. A més, les persianes poden pujar o baixar per aprofitar la calor del sol a l’hivern o reduir l’entrada de calor a l’estiu i disminuir la necessitat de climatització artificial.

 

Un altre benefici important és la gestió remota. Mitjançant aplicacions mòbils, els propietaris poden supervisar i controlar els sistemes d’energia des de qualsevol lloc. Això permet apagar dispositius oblidats, ajustar la temperatura de manera eficient o activar rutines d’estalvi abans d’arribar a casa. La combinació de control local i remot assegura que el consum energètic es mantingui sempre optimitzat.

 

Els sistemes intel·ligents també ofereixen anàlisis de consum en temps real. Amb aquestes dades, és possible identificar hàbits que generen una despesa innecessària i ajustar les rutines domèstiques per millorar-ne l’eficiència. Per exemple, pots programar l’encesa de la calefacció només quan sigui realment necessari o reduir el consum d’electrodomèstics durant les hores punta d’electricitat.

 

A Marenmar, creiem que la tecnologia ha de ser un aliat per viure de manera més sostenible. L’automatització i l’eficiència energètica no només redueixen els costos de l’habitatge, sinó que també contribueixen a una llar més respectuosa amb el medi ambient. Apostar per cases intel·ligents és invertir en comoditat, seguretat i estalvi, tot alhora.

 

Adoptar solucions d’automatització i domòtica és, sens dubte, una de les maneres més efectives d’equilibrar confort i sostenibilitat a la llar moderna. El futur de l’habitatge està en l’eficiència i la intel·ligència de cada sistema que forma part del nostre dia a dia.

 

Renovar la instal·lació elèctrica d’un habitatge implica complir una sèrie de requisits legals que garanteixen seguretat, eficiència i fiabilitat. A Marenmar recopilem els aspectes més importants que qualsevol propietari ha de conèixer abans d’iniciar aquest procés.

 

El primer requisit és que la instal·lació l’ha d’executar un professional autoritzat. Només un tècnic homologat pot certificar que el sistema és segur i compleix la normativa vigent. Aquest professional també serà l’encarregat d’emetre el butlletí elèctric imprescindible per legalitzar qualsevol reforma completa.

 

El butlletí certifica que la instal·lació està preparada per a la potència contractada i que els materials utilitzats són adequats. Aquest document és essencial si es vol augmentar la potència, donar d’alta un subministrament nou o justificar una reforma davant d’organismes oficials.

 

La normativa exigeix ​​també que cada habitatge compti amb un nombre mínim de circuits independents. Això garanteix que els electrodomèstics de més potència, la climatització o la il·luminació funcionin sense risc de sobrecàrrega. Una instal·lació antiga sol tenir menys circuits dels necessaris, per la qual cosa la reforma sol implicar ampliar-los.

 

L´ús de materials homologats és un altre requisit obligatori. Cables, mecanismes, interruptors i quadres elèctrics han de complir estàndards específics que en garanteixen la seguretat. Utilitzar productes no certificats pot invalidar la legalització i suposar risc.

 

A més, si la reforma afecta zones comunes —com ara canalitzacions verticals, comptadors o escomeses— s’ha de comunicar a la comunitat de propietaris i actuar seguint les seves directrius.

 

Respectar la normativa no només és una qüestió administrativa, sinó una garantia de seguretat per als qui habiten l’habitatge. Complir tots els requisits permet gaudir d’una instal·lació elèctrica moderna, fiable i preparada per a ampliacions futures.

Tancar una terrassa és una de les reformes més útils per guanyar confort i espai a l’habitatge, però també és una de les que genera més dubtes. Abans d’emprendre el projecte, cal conèixer els preus aproximats, els permisos necessaris i els materials més recomanables segons el tipus d’habitatge i la seva orientació. A Marenmar sabem que amb una bona planificació, el tancament no només millora l’eficiència energètica sinó que també incrementa el valor de l’immoble.

Preus orientatius

El cost de tancar una terrassa depèn fonamentalment del material, la superfície i el tipus d’obertura. El 2025, el preu mitjà se situa entre 3.000 i 9.000 euros, encara que pot variar segons la complexitat del treball.

• Alumini: entre 250 i 400 €/m². És resistent i versàtil.
• PVC: entre 150 i 300 €/m². Econòmic i molt aïllant.
• Fusta: entre 250 i 500 €/m². Ideal per a espais rústics o climes freds.
• Cortines de vidre: entre 280 i 550 €/m². L’opció més estètica i panoràmica.

A aquests preus s’hi ha de sumar el cost de la mà d’obra, que pot anar des de 20 €/hora segons l’instal·lador, i el tipus de vidre, i els de seguretat, control solar o doble càmera són els més recomanables.

Permisos necessaris

Un dels punts més importants és determinar si cal permís. A la majoria de municipis qualsevol tancament fix requereix llicència d’obra major, ja que altera l’estètica de la façana i modifica l’estructura de l’edifici. També és obligatori demanar autorització a la comunitat de propietaris quan la terrassa forma part de la façana comuna.

En canvi, les solucions desmuntables, com ara tendals o panells mòbils sense ancoratges permanents, de vegades no necessiten permís, tot i que és recomanable consultar-ho sempre amb l’ajuntament.

Materials i la seva elecció

El clima, l’orientació i l’ús previst de l’espai influeixen directament en el material més adequat. L’alumini amb trencament de pont tèrmic garanteix un bon aïllament a zones fredes, mentre que el PVC és ideal per a habitatges que busquen eficiència sense elevar gaire el pressupost. Per als que prioritzen l’estètica, les cortines de vidre permeten integrar la terrassa amb la resta de l’habitatge sense perdre lluminositat.

Tancar una terrassa és una inversió que aporta benestar, eficiència i metres útils. La clau és informar-se bé, triar materials adequats i tramitar els permisos necessaris.