Autor: Editor

Adquirir un habitatge sobre plànol és una decisió que combina il·lusió i estratègia financera. A diferència de la compra d’un immoble ja construït, aquest procés implica anticipar-se i planificar diverses passes abans de rebre les claus. Una de les preguntes més habituals és com organitzar el finançament per afrontar cada fase sense ensurts. A Marenmar t’expliquem les claus per fer-ho de manera segura i eficient.

Quan es compra un habitatge en fase de projecte, és habitual seguir un esquema de pagaments dividit en tres etapes. Primer, un pagament inicial del 10% en signar el contracte de compravenda. Aquest import sol ingressar-se directament al compte vinculat a la promoció i ha d’estar protegit per una garantia legal. Després, un altre 10% fraccionat en quotes durant el període de construcció. Finalment, el 80% restant en lliurar l’habitatge, moment en què normalment entra en joc la hipoteca.

En aquest punt sorgeix l’elecció principal: contractar una nova hipoteca o subrogar-se a la del promotor. Optar per una hipoteca independent permet comparar condicions entre diferents entitats i triar el tipus d’interès, el termini i les comissions que encaixin millor amb el perfil financer. Això no obstant, implica assumir les despeses de taxació i possibles costos d’obertura.

L’alternativa és la subrogació, una opció freqüent quan el promotor ja té un préstec actiu per finançar l’obra. Subrogar-se significa substituir el deutor original pel comprador, aplicant les condicions pactades entre el banc i la promotora. Acostuma a ser un tràmit més àgil i amb menys despeses inicials, encara que convé comparar si les condicions són realment competitives. En alguns casos es poden negociar certs aspectes, com ara el tipus d’interès o la comissió d’amortització.

Sigui quin sigui el camí triat, és fonamental utilitzar simuladors financers per preveure l’import aproximat de la quota mensual i avaluar-ne la capacitat de pagament. També és aconsellable comptar amb un estalvi previ que permeti cobrir no només l’entrada del 20%, sinó també les despeses associades a la compra, que solen rondar el 10-15% del preu de l’immoble.

Una altra recomanació essencial és revisar que tots els pagaments anteriors al lliurament estiguin recolzats per avals o assegurances específiques, una cosa obligatòria en aquest tipus de promocions. Això garanteix que les quantitats lliurades estiguin protegides en cas que l’obra pateixi incidències.

Planificar amb antelació, comparar opcions i estudiar cada clàusula amb detall permet fer front a la compra sobre pla amb tranquil·litat. Amb una bona estratègia financera, el procés es torna més clar i accessible, facilitant el camí cap a un habitatge nou i adaptat al futur.

Comprar un habitatge implica decisions importants, i entre elles destaca l’elecció del tipus d’acord inicial que signaràs. A Marenmar t’expliquem de manera senzilla què és un contracte de reserva i com es diferencia del contracte d’arres, dues figures essencials per garantir que la compravenda es faci correctament.

 

El contracte de reserva és un document mitjançant el qual el comprador lliura una quantitat de diners perquè el venedor retiri l’habitatge del mercat. El seu objectiu és assegurar la propietat mentre es preparen els tràmits de compravenda i s’ultimen detalls financers. A diferència d’un simple compromís verbal, aquest contracte té valor legal i obliga les dues parts a complir. Si algú incompleix, haurà de compensar l’altra part pels danys ocasionats.

 

En canvi, el contracte d’arres té un caràcter més flexible i està expressament regulat pel Codi Civil. També implica el lliurament d’una quantitat econòmica, però, en el cas de les arres penitencials, ofereix la possibilitat de desistir de l’acord: si el comprador es fa enrere, perd el senyal; si el venedor no compleix, ha de tornar el doble de l’import rebut. Això atorga un marge de llibertat que el contracte de reserva no preveu.

 

La principal diferència entre tots dos rau en el seu efecte jurídic i nivell de compromís. Mentre que el contracte de reserva és més estricte i assegura la compravenda, el contracte d’arres permet una certa reversibilitat. Per això, si el comprador encara està tancant finançament o hi ha dubtes sobre terminis, les arres resulten més adequades.

 

En definitiva, conèixer bé tots dos contractes et permetrà negociar amb seguretat i evitar malentesos. Abans de signar, revisa cada clàusula i assegura’t de comprendre les conseqüències d’un possible incompliment. Així, el teu camí cap al nou habitatge serà més tranquil, transparent i segur.

El concepte d’habitatge prefabricat ha evolucionat fins a convertir-se en una opció sofisticada, eficient i totalment alineada amb les noves tendències del mercat immobiliari. Lluny dels models convencionals, els habitatges prefabricats de luxe destaquen per la seva capacitat per unir innovació arquitectònica, confort i respecte pel medi ambient, oferint un estil de vida modern i responsable.

La construcció modular permet un control exhaustiu de cada fase del procés, des de l’elecció de materials fins a l’assemblatge final, fet que es tradueix en una qualitat superior i en una reducció notable dels temps d’execució. Aquesta metodologia, a més, minimitza els residus i l’impacte ambiental i es consolida com una alternativa sostenible davant de l’edificació tradicional.

 

El disseny és un altre dels grans atractius d’aquest habitatge. La flexibilitat del sistema modular fa possible crear espais amplis, lluminosos i adaptats a les necessitats de cada propietari. Les línies arquitectòniques modernes, els acabats de gamma alta i la integració de l’habitatge amb l’entorn natural aporten una sensació d’harmonia i benestar que defineix el nou luxe residencial.

 

En termes de confort, els habitatges prefabricats d’alta gamma incorporen sistemes intel·ligents de climatització, aïllament tèrmic i control domòtic que garanteixen la màxima eficiència energètica i un alt nivell de benestar. La sostenibilitat no es limita al procés constructiu, sinó que s’estén a la vida útil de l’immoble i es redueix el consum de recursos i els costos de manteniment a llarg termini.

 

El mercat d’aquest tipus d’habitatges està experimentant un creixement sostingut, impulsat per compradors que valoren tant l’exclusivitat com la consciència mediambiental. A Marenmar creiem que els habitatges prefabricats de luxe representen l’equilibri perfecte entre el disseny contemporani, la funcionalitat i la responsabilitat ecològica.

 

En definitiva, els habitatges prefabricats de luxe redefineixen el concepte de llar moderna. Combinen innovació, elegància i sostenibilitat en una proposta que reflecteix les prioritats noves del sector immobiliari: gaudir d’espais únics, eficients i respectuosos amb l’entorn sense renunciar al confort ni a l’estil de vida que caracteritza les residències més exclusives.

Quan un propietari lloga el seu habitatge, moltes vegades sorgeixen imprevistos que el fan reconsiderar la decisió. Potser vols vendre, mudar-te o simplement canviar d’inquilí. Però és possible rescindir un contracte de lloguer abans d’hora? A Marenmar expliquem les opcions i les limitacions legals que marca la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU).

La durada del contracte s’estableix lliurement entre les parts, tot i que el que és habitual és un any amb renovacions automàtiques. L’arrendador ha de mantenir l’acord almenys cinc anys (si és una persona física) o set anys (si és jurídica). Durant aquest temps, només es pot trencar el contracte en casos molt concrets.

Una de les excepcions més conegudes és la necessitat del propietari o dels familiars directes d’ocupar l’immoble com a residència habitual. En aquest cas, s’exigeix ​​que hagi transcorregut almenys un any des de la signatura i que s’avisi l’inquilí amb dos mesos d’antelació, indicant-ne el motiu. Si l’arrendador no compleix l’ocupació efectiva en un termini de tres mesos, el llogater podrà reclamar una compensació econòmica o fins i tot tornar a l’habitatge.

També és possible rescindir el contracte si l’inquilí incompleix les obligacions: impagament de la renda, cessió sense permís, obres sense consentiment o ús no autoritzat de l’immoble. Aquestes causes han d’estar justificades i demostrades, ja que altrament el propietari estaria vulnerant la llei.

El que no està permès és cancel·lar el contracte per llogar un altre inquilí, fins i tot si aquest ofereix una renda més alta o millors condicions. Fer-ho suposaria una resolució il·legal i podria derivar en sancions o reclamacions judicials.

Per això, abans d’actuar, és recomanable revisar el contracte i valorar les alternatives legals existents. Rescindir un contracte de lloguer requereix complir terminis, causes i procediments específics que garanteixin els drets tant de l’arrendador com de l’arrendatari.

Quan comprem o venem un habitatge, apareixen dues xifres clau: el valor de compra i el valor de taxació. Comprendre la diferència entre tots dos és essencial per negociar amb seguretat i evitar problemes financers.

 

El valor de compra és el preu final acordat entre comprador i venedor. Aquest import depèn de múltiples factors: la ubicació de l’immoble, el seu estat, la demanda al mercat, la urgència de la venda i la percepció dels involucrats. És un valor subjectiu, resultat de la negociació, i reflecteix quant està disposat a pagar algú per la propietat en aquell moment específic.

 

El valor de taxació, en canvi, es calcula de manera tècnica i objectiva. Un taxador professional avalua l’habitatge considerant superfície, qualitat de construcció, antiguitat, comparatives amb altres propietats semblants i característiques específiques de l’entorn. Aquest valor no depèn d’emocions ni urgència de compra; s’utilitza principalment per determinar la base sobre la qual els bancs concedeixen préstecs hipotecaris.

 

Si la taxació és més gran que el preu de compra, el comprador podria obtenir un benefici en pagar menys que el valor real de l’immoble. Si la taxació és més baixa, el comprador hauria d’aportar més diners o renegociar l’acord amb el venedor. En tots dos casos, la comprensió d’aquests valors permet planificar la inversió amb més seguretat.

 

A Marenmar recomanem sempre avaluar tots dos conceptes abans de tancar l’operació. Mentre la taxació proporciona un criteri tècnic i segur, el valor de compra reflecteix les circumstàncies de cada negociació. Tenir clars ambdós valors permet negociar de manera intel·ligent, evitar sobrepagaments i prendre decisions estratègiques per protegir la inversió.

 

En definitiva, entendre la relació entre valor de compra i taxació és clau perquè cada transacció immobiliària es faci de manera eficient, segura i rendible, evitant sorpreses i assegurant una inversió sòlida a llarg termini.

Mantenir un edifici en bon estat no només implica cuidar-ne l’estètica, sinó garantir la seguretat i el benestar dels qui l’habiten. La Inspecció Tècnica d’Edificis (ITE) és un procediment obligatori que permet certificar que els immobles compleixen els estàndards legals quant a estructura, accessibilitat i eficiència energètica. A Marenmar volem explicar-te com verificar si el teu edifici ha passat la ITE i per què és tan important per a propietaris i comunitats.

 

El primer pas és revisar la documentació de l’edifici. El propietari o administrador ha de conservar el Certificat d’Inspecció Tècnica, emès per un arquitecte o arquitecte tècnic habilitat. Aquest certificat inclou un informe detallat de l’estat de l’immoble, identifica possibles deficiències i estableix terminis i recomanacions per corregir-los. Comptar amb aquesta documentació és fonamental per complir la normativa i garantir la seguretat de tots els veïns.

 

Una altra opció és consultar el registre públic d’inspeccions a l’Ajuntament on molts municipis faciliten informació sobre els edificis que han passat la ITE. Aquesta consulta pot ser complementària al certificat i ofereix un suport addicional sobre la situació de l’immoble.

 

En cas de no tenir accés directe a la documentació, és recomanable comptar amb l’ajuda d’un professional especialitzat que pugui revisar la situació de l’edifici i confirmar si la ITE està en vigor. Això evita problemes legals i assegura que l’edifici manté les condicions adequades per als ocupants.

 

La ITE es fa de manera periòdica, generalment cada 10 o 15 anys segons la normativa local, i pot ser requerida de manera extraordinària si es detecten riscos greus. Complir aquesta obligació no només és un requisit legal, sinó que protegeix la integritat dels veïns, manté el valor de la propietat i prevé sancions administratives.

 

A Marenmar acompanyem propietaris i comunitats durant tot el procés de la ITE, des de la verificació inicial fins a l’obtenció del certificat final. Revisar i mantenir la inspecció al dia és una inversió en seguretat, tranquil·litat i durabilitat per a qualsevol edifici, assegurant que tant els propietaris com els ocupants puguin viure en un entorn segur.

Comprar un habitatge amb finalitat d’inversió pot ser molt rendible, però requereix preparació i coneixement del mercat. A Marenmar creiem que l’èxit comença per entendre bé els factors que influeixen en la rendibilitat i els riscs associats a cada decisió.

 

El primer aspecte que cal considerar és la ubicació. Les propietats situades en zones amb alta demanda ofereixen estabilitat i potencial de revaloració, però també solen tenir preus més alts. És important analitzar els serveis disponibles, la connexió amb transport públic i desenvolupaments urbans futurs que puguin augmentar el valor de l’immoble.

 

Realitzar un estudi de mercat és fonamental. Conèixer com es comporten els preus de compra i lloguer a la zona, així com les previsions a mitjà termini, permet prendre decisions basades en informació real i minimitzar riscs. Comptar amb l’ajuda d’un agent immobiliari local pot facilitar aquest procés, ja que aporta detalls pràctics que les dades generals no mostren.

 

Un altre punt essencial és el finançament. Escollir la hipoteca adequada i avaluar les despeses associades, com ara assegurances o comissions, ajuda a mantenir la rendibilitat esperada. Així mateix, cal tenir en compte la fiscalitat i altres costos de manteniment, ja que influeixen directament en la rendibilitat neta de la inversió.

 

Escollir entre habitatge nou, segona mà o reformar és un altre factor determinant. Cada opció té avantatges i riscos: l’obra nova requereix menys manteniment inicial, la segona mà permet entrar a zones consolidades i les cases a reformar poden oferir grans oportunitats de revaloració si es gestionen correctament.

 

Finalment, defineix una estratègia d’inversió clara: lloguer tradicional, de vacances o compravenda després de reforma. Calcular la rendibilitat esperada i fixar un horitzó temporal et permetrà prendre decisions més segures i assolir els objectius d’inversió sense sorpreses.

Moblar una casa des de zero implica decisions importants sobre l’estil, la funcionalitat i el pressupost. A Marenmar recomanem avaluar quin tipus de mobles s’ajusten a les teves necessitats: econòmics per a una opció més assequible o premium per als que busquen durabilitat, disseny exclusiu i materials d’alta qualitat.

Un pis de 70 m² pot costar entre 10.000 i 15.000 euros si s’opta per mobles econòmics, mentre que amb opcions premium el mateix espai pot superar els 25.000 euros. Per a habitatges més grans, de 120 m², els costos oscil·len entre 20.000 i 35.000 euros depenent del tipus de mobiliari i serveis contractats.

Cada estada té les seves particularitats: el saló requereix sofà, moble de televisió i accessoris; els dormitoris inclouen llit, armari i tauletes; la cuina i el bany són les estances més cares, amb pressupostos que varien segons electrodomèstics, disseny i mida. Els mobles econòmics permeten un estalvi significatiu, mentre que els premiums ofereixen materials més duradors i dissenys més sofisticats.

També hi ha estratègies per optimitzar la despesa: començar per allò essencial, comprar mobles multifuncionals, aprofitar ofertes i promocions, i considerar peces de segona mà en bon estat. A més, prioritzar el mobiliari segons la importància de cada estada ajuda a distribuir el pressupost de manera eficient.

Els factors que poden encarir la inversió inclouen mobles a mida, serveis d’instal·lació i transport i acabats d’alta gamma. Comparar opcions econòmiques i premium permet decidir on invertir més i on estalviar, aconseguint una llar còmoda, funcional i amb estil sense sorpreses al pressupost.

Quan els pares volen ajudar els fills a adquirir habitatge, sorgeix el dubte: convé fer un regal o un préstec? A Marenmar analitzem les diferències i t’oferim recomanacions per triar l’opció més adequada.

 

Un regal, o donació, implica lliurar diners a títol gratuït, sense obligació de devolució. Això permet al fill disposar immediatament dels fons i beneficiar-se de certes bonificacions fiscals, especialment en transmissions de pares a fills. Per la seva banda, un préstec requereix que el fill torni els diners, amb interessos o sense, cosa que pot generar obligacions fiscals addicionals i un contracte formal.

 

La manera de documentar l’operació també varia. Mentre que els préstecs solen requerir contracte escrit i possible inscripció, les donacions es poden formalitzar davant de notari o mitjançant document privat. Això no obstant, per aprofitar bonificacions fiscals, es recomana sempre l’escriptura pública, on es detallin l’import, l’origen i la destinació dels diners.

 

Entre els avantatges d’un regal destaquen la simplicitat i la càrrega fiscal més baixa per al fill. En canvi, el préstec pot ser útil quan es vol mantenir control sobre els fons o establir un reemborsament gradual, encara que la gestió és més complexa.

 

Pel que fa a límits, no hi ha un màxim legal per donar, però els avantatges fiscals solen aplicar-se fins a cert import. A més, qualsevol transferència significativa s’ha de notificar si supera els 10.000 euros, complint la normativa bancària vigent.

 

Escollir entre regal o préstec depèn de la situació familiar i dels objectius fiscals, l’important és analitzar amb cura la millor opció, documentar correctament l’operació i, si és possible, formalitzar-la davant de notari per garantir seguretat i transparència.

A Marenmar et volem parlar del que moltes vegades no es diu sobre comprar cases embargades. Aquests immobles poden semblar una ganga pels preus baixos, però darrere d’ells hi ha detalls que convé conèixer abans de llançar-te a licitar.

El primer que no sempre s’esmenta és que moltes cases embargades venen amb càrregues pendents. Impostos, deutes de comunitat o fins i tot hipoteques anteriors poden passar al comprador. Per això és fonamental revisar tota la documentació legal i calcular les despeses reals abans de prendre qualsevol decisió.

Un altre aspecte que sol passar desapercebut és l’estat de l’habitatge. Moltes vegades es ven tal com està, sense possibilitat de visitar l’interior. Això pot implicar reformes importants o problemes ocults que augmentin el cost total. A Marenmar sempre recomanem informar-te sobre la zona i parlar amb veïns per tenir una idea clara de l’immoble.

El finançament és un altre punt crític. En moltes subhastes es requereix liquiditat immediata, i els bancs es poden negar a donar préstecs sobre immobles embargats. Comptar amb capital propi o assessorament financer especialitzat és essencial per no quedar fora de l’operació.

Finalment, no se sol dir que un bon assessor pot marcar-ne la diferència. Professionals en embargaments poden revisar contractes, ajudar a calcular impostos i guiar-te durant tot el procés, evitant errors costosos i assegurant que la compra sigui rendible.

A Marenmar creiem que conèixer aquests detalls és clau. Comprar una casa embargada pot ser una gran oportunitat si n’estàs informat i planifiques bé cada pas. La diferència entre un risc innecessari i una inversió intel·ligent rau en la preparació i en comptar amb l’ajuda adequada.