Tot sobre les etiquetes d’eficiència energètica: de l’A a la G

En el moment de triar un electrodomèstic, l’etiqueta d’eficiència energètica és un factor clau a considerar. Aquesta classificació, que utilitza lletres des de la A fins a la G, indica la quantitat d’energia que consumeix un aparell per funcionar adequadament. Com més a prop estigui de la lletra A, més gran serà la seva eficiència i menor la despesa energètica.

A partir del març del 2021, la Unió Europea va implementar un nou sistema més senzill que reemplaça les antigues categories com A+++, A++ i A+. La nova escala va de l’A, que representa la màxima eficiència, fins a la G, la menys eficient, facilitant una comparació més clara i realista entre els productes disponibles al mercat.

A més del consum energètic, aquestes etiquetes inclouen dades específiques segons el tipus d’electrodomèstic, com ara el volum en litres, el nivell de soroll, el consum d’aigua o l’exercici en diferents funcions. També incorporen un codi QR que dirigeix a una fitxa tècnica amb informació detallada en línia.

Per exemple, una rentadora amb etiqueta A pot consumir fins a un 70% menys energia que una altra de classificada com a G. Això implica no només un estalvi econòmic significatiu a llarg termini, sinó també un benefici ambiental en reduir les emissions vinculades a l’ús d’energia.

És important no confondre l’etiqueta energètica dels aparells amb el certificat energètic dels edificis, que avalua el rendiment energètic d’habitatges o locals i és obligatori en processos de compra, venda o lloguer.

Des de Marenmar, sempre aconsellem verificar l’etiqueta d’eficiència abans de comprar un electrodomèstic. Escollir aparells eficients contribueix a la sostenibilitat de la llar i pot representar un estalvi considerable a les factures anuals.

Invertir en eficiència energètica és apostar per més confort, estalvi econòmic i cura del medi ambient. La informació està disponible; només és qüestió de saber interpretar-la correctament.

Passadissos funcionals i amb encant: claus de distribució i decoració que marquen la diferència

El passadís sol ser un dels espais menys valorats a casa, però les seves possibilitats són sorprenents si sabem com aprofitar-les. Tot i que sovint es considera un simple lloc de pas, amb la distribució i decoració adequades, es pot transformar en un racó ple de personalitat i funcionalitat.

 

Una de les idees més pràctiques per a un passadís estret és instal·lar lleixes. Aquestes no només ofereixen un espai extra per col·locar llibres o fotografies, sinó que també permeten exhibir petits objectes decoratius com plantes o gerros, donant vida i color al passadís sense restar-li espai. A més, pots complementar amb làmines o quadres col·locats just sota l’última lleixa, creant un efecte visual molt atractiu.

 

Una altra manera d’aportar caràcter és incorporar un sòcol amb certa profunditat a la paret. Pintar-lo en un color que contrasti amb la resta del passadís afegeix singularitat i permet col·locar objectes decoratius o espelmes, aportant calidesa i estil.

 

La llum contribueix significativament al caràcter del passadís. En lloc d’optar per focus tradicionals, que solen emetre una llum freda i poc acollidora, és preferible instal·lar aplics de paret. Aquests proporcionen una llum més càlida i poden ressaltar elements decoratius com a quadres, a més de complementar la il·luminació general amb llums de sostre per a un ambient equilibrat.

 

Un recurs molt popular i efectiu és l’ús de miralls grans recolzats a terra. No només amplien visualment l’espai, sinó que també funcionen com un pràctic mirall de cos sencer. Optar per un marc amb detalls et permetrà incorporar textura i un element visual destacat que afegeix sofisticació, perfecte per a passadissos llargs i estrets.

 

Finalment, no subestimis el poder del color i el paper pintat. Els dissenys botànics de gran format són tendència i aporten frescor i modernitat, evitant que l’espai sigui petit o antiquat.

 

Si busques inspiració per transformar la teva llar, a Marenmar t’acompanyem per treure el màxim partit a cada racó, fins i tot aquells passadissos que semblen oblidats.

Escriptura de compravenda: què inclou i com afecta la teva propietat

La compra d’un habitatge és una de les decisions més importants que es poden prendre. Un dels elements clau en aquest procés és l’escriptura de compravenda, document legal que certifica el canvi de titularitat de l’immoble. Aquest tràmit, tot i que no sempre és obligatori, és fonamental per garantir la seguretat jurídica del comprador.

 

L’escriptura de compravenda se signa davant de notari i detalla tots els aspectes essencials de l’operació: identitat de les parts, preu acordat, forma de pagament, estat de l’immoble, càrregues existents i condicions pactades. En quedar formalitzada en escriptura pública, adquireix valor probatori davant de tercers i permet la seva inscripció al Registre de la Propietat.

 

Els protagonistes d’aquesta escriptura són el comprador, el venedor, el notari -qui valida la legalitat de l’acord- i, posteriorment, el registrador, que inscriu la titularitat nova. Tot i que les parts poden tancar l’acord mitjançant contracte privat, sense acudir al notari, això comporta riscs. Per exemple, el comprador no podrà inscriure la propietat ni sol·licitar una hipoteca fins que es formalitzi legalment.

 

Obtenir l’escriptura és un procés clar: s’acudeix al notari amb la documentació requerida, es verifica tota la informació i es procedeix a la signatura. En aquest moment, es fa el pagament i es lliuren les claus. A partir d’aquí, el comprador disposa de 15 dies hàbils per registrar la propietat, un pas clau per consolidar els seus drets.

 

Pel que fa al cost, cal contemplar una despesa aproximada del 10% del valor de l’immoble. Aquest percentatge inclou honoraris notarials, taxes registrals i impostos com l’IVA o l’ITP segons es tracti d’habitatge nou o de segona mà.

 

A Marenmar, acompanyem els nostres clients a cada etapa del procés, assegurant que l’escriptura de compravenda es gestioni amb transparència i sense contratemps. Una inversió tan important mereix el suport adequat.

El contracte acaba amb el lliurament de claus: guia legal per a propietaris i llogaters

Finalitzar un contracte de lloguer no es limita a abandonar l’habitatge. Com recorda la jurisprudència recent, l’acte clau per donar per acabat el contracte és el lliurament formal de les claus. Només amb aquest pas es considera que l’arrendador recupera la possessió de l’immoble i s’extingeix l’obligació de l’inquilí de pagar la renda.

Un error freqüent és pensar que només cal deixar el pis o comunicar la intenció de marxar per finalitzar el contracte. Tot i això, la llei i els tribunals insisteixen que s’ha de complir estrictament el que s’ha pactat sobre com i quan es farà el lliurament de claus. Això normalment implica una trobada entre arrendador i llogater (o els seus representants) per lliurar les claus a la mà i signar un document que acrediti la devolució de l’immoble.

Si el lliurament no es fa formalment, el contracte continua vigent i l’arrendatari pot ser responsable del pagament de les rendes fins que no es produeixi el lliurament correcte. Per exemple, deixar les claus al porter o conservar una còpia en espera de la fiança no allibera de l’obligació contractual.

Per evitar conflictes, els llogaters han d’acordar amb els propietaris el moment i la forma de lliurament, comunicar la seva intenció per escrit i sol·licitar un document de recepció. En cas de discrepàncies, es poden utilitzar mitjans legals per efectuar un lliurament judicial que asseguri els drets de les dues parts.

L’agència immobiliària Marenmar sempre recomana formalitzar el lliurament de claus per tancar el contracte amb seguretat i evitar reclamacions posteriors. Aquest simple gest és molt més que un tràmit: és la clau legal per posar fi al lloguer i recuperar la tranquil·litat.

En definitiva, abandonar l’habitatge només representa l’inici del procés; és el lliurament formal i comprovable de les claus allò que realment posa fi al contracte i extingeix les obligacions derivades de l’arrendament.

Compravenda d’habitatge: així es reparteixen les despeses de subministrament abans del traspàs legal

En el procés de compravenda d’un habitatge, un dels dubtes més comuns és qui ha d’assumir les despeses de subministraments –aigua, llum, gas o internet– abans que es formalitzi el canvi de titularitat. Encara que sembli un detall menor, no deixar aquest aspecte ben lligat pot generar malentesos entre les parts.

L’aspecte fonamental és la signatura del document públic davant d’un notari. Des de llavors, la propietat legal de l’immoble passa al comprador. Tot i això, el canvi de titularitat dels contractes de subministraments no és automàtic i s’ha de tramitar de forma individual davant de cada empresa proveïdora.

Fins que aquest canvi s’efectuï, el més habitual és que el venedor continuï sent responsable dels subministraments, llevat que s’hagi pactat el contrari al contracte. Això implica que qualsevol consum fins aquell moment correrà pel seu compte, fins i tot si ja no resideix a l’habitatge.

Per part seva, el comprador ha d’encarregar-se de tramitar el canvi de titularitat un cop hagi adquirit l’habitatge. Per fer-ho, necessitareu les darreres factures, lectura actual del comptador, còpia de l’escriptura de compravenda i el vostre document d’identitat. Des de Marenmar recomanem fer aquest tràmit com més aviat millor per evitar confusions o càrrecs indeguts.

En cas que el comprador comenci a viure a l’habitatge just després de la compra, s’haurà de fer càrrec del consum des de la data de signatura, encara que els contractes encara estiguin a nom del venedor. Si, per contra, el venedor continua ocupant l’immoble després de la signatura, serà ell qui assumeixi els costos fins a la sortida.

Si el comprador no fa el canvi de titularitat en un termini raonable, el venedor pot sol·licitar la baixa dels serveis i, si cal, reclamar els imports no abonats.

En definitiva, el millor és deixar reflectit al contracte de compravenda qui es responsabilitza dels subministraments fins al traspàs legal, per evitar possibles sorpreses i garantir una transició ordenada.

Habitatges LEGO: el futur modular de la construcció ja és aquí

Alguna vegada has imaginat construir una casa com si fos un joc de LEGO? Avui aquesta idea és més a prop de la realitat gràcies a una innovadora tècnica modular que està revolucionant el món de la construcció. A Marenmar, sempre atents a les darreres tendències, t’expliquem com aquest mètode està canviant la manera de concebre i aixecar habitatges.

La base d’aquest sistema són blocs de fusta aïllats, dissenyats per encaixar perfectament els uns amb els altres, similar als famosos maons de joguina. Aquests blocs, fabricats amb materials sostenibles i preparats per integrar les instal·lacions elèctriques i d’aigua, permeten construir un habitatge en un temps rècord: en tan sols sis dies pots tenir a punt una casa d’aproximadament 100 metres quadrats.

El procés comença amb un projecte personalitzat, creat per un arquitecte i adaptat digitalment per encaixar amb el sistema modular. Després, es lliura un kit que inclou tots els materials i un manual amb instruccions clares per al muntatge. Si bé es pot realitzar per compte propi, també hi ha professionals certificats que faciliten l’assemblatge. A més, un gestor de projectes acompanya el client durant tot el procés per garantir una experiència senzilla i eficient.

Un dels grans avantatges d’aquesta tècnica és l’alt nivell d’aïllament tèrmic i acústic que ofereix la fusta, un material natural amb propietats aïllants excel·lents. Això es tradueix en un consum energètic més baix i en ambients interiors més confortables i silenciosos. Així mateix, la construcció amb blocs reutilitzables afavoreix l’economia circular i redueix la petjada de carboni, punt clau en la sostenibilitat del futur.

Aquest innovador mètode modular, que ja s’ha començat a expandir internacionalment, representa una gran oportunitat per als que busquen rapidesa, eficiència i personalització a l’habitatge. Des de Marenmar, creiem que aquest enfocament és el futur de la construcció, on la creativitat i la funcionalitat s’uneixen per transformar somnis a llars reals. T’animes a construir la teva?

Disseny intel·ligent: com crear un saló funcional i atractiu

Si estàs buscant idees per distribuir i decorar el saló de casa teva, aquest article és per a tu. Aquí trobaràs consells pràctics per evitar errors comuns en la distribució i propostes actuals per a mobles, colors i accessoris que faran del teu saló un espai funcional i estèticament agradable, ja sigui gran o petit.

 

El primer disseny d’un saló és analitzar bé l’espai disponible. Un bon punt de partida és fer un croquis on senyalis la ubicació dels mobles més grans, com ara el sofà, les butaques i les prestatgeries. Aquests elements marquen la base per organitzar la resta, per exemple, col·locant la taula de centre davant del sofà. A més, la quantitat i el tipus de llum natural influirà en l’elecció dels colors per a parets i tèxtils, cosa essencial per crear ambients lluminosos o acollidors segons el que necessitis.

 

A l’hora de seleccionar mobles, pensa com uses el saló. Prefereixes un sofà ampli en forma de L o un de més compacte? Necessites que sigui sofà-llit? Vols incloure-hi butaques? I què passa amb la taula de centre? No oblidis que el mobiliari ha d’estar en escala amb l’habitació; mobles massa grans poden saturar l’espai, mentre que els molt petits poden perdre protagonisme. Si el teu saló connecta amb la cuina o menjador, els mobles et poden ajudar a definir cada zona, per exemple, situant el sofà amb l’esquena cap a la taula del menjador per separar visualment els ambients.

 

Pel que fa a la decoració, els tons neutres com a blancs, beixos i grisos són sempre una aposta segura per aportar amplitud i lluminositat, especialment en salons petits. Tot i això, els colors de moda com verds, bordeus o blaus profunds aporten calidesa i personalitat si prefereixes un espai més acollidor i vibrant.

 

Finalment, els accessoris i tèxtils són la clau per donar vida al saló. Cortines, catifes i coixins poden aportar textura, color i estil. Per exemple, en salons petits, les cortines lleugeres o estors són ideals, mentre que en espais grans pots atrevir-te amb estampats i materials més rics com el vellut o la llana.

 

Per aconseguir un saló pràctic i amb encant, segueix aquests consells que a Marenmar sabem que marcaran la diferència a casa teva.

Drets i límits: Accés al teu habitatge per a obres comunitàries

Quan arriba el moment de fer obres o reparacions en una comunitat de propietaris, sorgeix un dubte comú: estic obligat a deixar entrar al meu habitatge perquè es duguin a terme aquests treballs? La resposta legal és clara, però a la pràctica poden sorgir matisos que convé conèixer.

 

Segons la Llei de propietat horitzontal, tot propietari ha de consentir i facilitar l’accés al seu habitatge quan les reparacions siguin necessàries per al bon funcionament de l’edifici o per mantenir serveis comuns. Això implica que, en cas de negativa, la comunitat pot exigir l’entrada fins i tot de forma legal, garantint sempre una compensació pels danys que pugui ocasionar l’obra.

 

Això no obstant, aquesta obligació no és absoluta quant al moment en què s’han de fer les reparacions. Si no hi ha urgència, el més recomanable és que la comunitat i el propietari acordin una data i hora que causi el menor impacte possible. No obstant això, en situacions d’emergència -com ara una fuita d’aigua o un problema elèctric greu- l’entrada s’ha de permetre de manera immediata, sense importar l’hora del dia, per evitar danys més grans.

 

Un altre punt important és que la negativa injustificada a permetre l’accés pot constituir un abús de dret, i el propietari es podria enfrontar a reclamacions pels perjudicis causats en endarrerir les obres. En aquest sentit, encara que el dret a la inviolabilitat del domicili és fonamental, no es pot utilitzar per impedir reparacions essencials que afecten el benestar general de l’edifici.

 

En resum, encara que teniu drets sobre el vostre habitatge, també teniu l’obligació de col·laborar amb la comunitat per garantir el manteniment i la seguretat de l’immoble.

 

A Marenmar aconsellem sempre dialogar i cercar acords perquè les obres es realitzin amb la menor molèstia possible, respectant tant la legalitat com la convivència entre veïns.

Catalunya aposta pel coliving sènior davant del repte demogràfic

L’envelliment progressiu de la població i la saturació del mercat immobiliari a Catalunya, especialment a Barcelona i la seva àrea metropolitana, impulsen noves formes d’accés a l’habitatge. Entre elles, el coliving sènior es presenta com una alternativa innovadora i adaptada a les necessitats de la gent gran entre 60 i 65 anys.

 

Segons projeccions demogràfiques, la població més gran de 80 anys a Espanya augmentarà gairebé un 50% els propers 15 anys, mentre que els habitatges unipersonals també s’incrementaran significativament. Aquest escenari genera un desafiament social i habitacional que demana solucions diferents a les tradicionals residències per a gent gran.

 

El coliving sènior sorgeix com a fórmula que combina l’autonomia personal amb la convivència en comunitat. Inspirat en models desenvolupats inicialment a Europa del Nord, aquest concepte permet que els sèniors visquin de manera independent en habitatges dissenyats per a la seva comoditat i seguretat, però compartint espais comuns i serveis que fomenten la interacció social i el suport mutu.

 

Aquest tipus d’habitatges pretenen evitar la solitud i l’aïllament, factors que afecten moltes persones grans, i ofereix un entorn que promou el benestar físic i emocional. A més, sol atraure els qui compten amb recursos suficients per planificar una etapa de vida activa, social i sostenible, i que prefereixen allunyar-se del model clàssic de residència.

 

A Catalunya, la demanda per coliving sènior està creixent i ja es desenvolupen projectes que inclouen des d’apartaments amb terrasses àmplies fins a zones comunes com a horts urbans i espais d’oci amb vistes al mar. Aquestes propostes no només responen a una necessitat demogràfica, sinó també a un canvi cultural en la manera com s’entén l’envelliment.

 

Des de Marenmar, agència immobiliària amb àmplia experiència a la regió, observem amb interès com aquesta modalitat es posiciona com una resposta real i atractiva al repte demogràfic, transformant la manera d’habitar a la tercera edat i oferint qualitat de vida en un entorn compartit i dinàmic.

Aplicar microciment a casa: tècniques professionals d’obra

En els darrers anys, hem estat testimonis del creixement de materials innovadors que responen a les noves exigències tant estètiques com funcionals a la llar. Entre aquests, el microciment s’ha consolidat com una de les opcions més destacades.

Aquest material permet crear superfícies uniformes i contínues, sense juntes visibles, i gràcies a la seva gran adaptabilitat, encaixa amb pràcticament qualsevol estil decoratiu. Per això s’ha tornat molt popular tant entre professionals com entre particulars que busquen un acabat modern i durador.

Però què és exactament el microciment i com s’aplica correctament en una obra? És important aclarir aquest procés i detallar els passos fonamentals per obtenir-ne un resultat òptim.

El microciment és un revestiment que combina una base de ciment d’alt rendiment amb polímers, fibres, àrids seleccionats i pigments de color. El seu principal avantatge és la seva extraordinària adherència a gairebé qualsevol tipus de superfície, com rajoles, formigó, pladur, metall o plàstic, aplicant-se en capes molt fines de tan sols 2 a 3 mil·límetres de gruix.

Encara que el seu acabat final sembli senzill i homogeni, la instal·lació requereix precisió, experiència i paciència. El procés es divideix en diverses etapes clau:

  1. Preparació del suport: És essencial que la superfície estigui neta, seca i anivellada. En el cas de rajoles, es reparen les juntes i s’aplica una imprimació per millorar l’adhesió.
  2. Col·locació de malla de fibra de vidre: Aquesta s’integra a la primera capa per evitar possibles fissures, especialment en sòls o àrees susceptibles a moviments.
  3. Aplicació de capes base: S’estenen dues capes de microciment base que aporten resistència mecànica; entre elles s’espera l’assecat i es freguen per allisar la superfície.
  4. Capes d’acabat: S’apliquen dues capes de microciment de terminació —microfí per a parets i microdeck per a terres— que determinen la textura i el color final. La tècnica de l’aplicador és fonamental per assolir efectes personalitzats.
  5. Segellat protector: Finalment, s’apliquen diverses capes de vernís de poliuretà a l’aigua, cosa que assegura impermeabilitat, resistència a taques i durabilitat.

Per garantir un resultat professional i durador, és imprescindible comptar amb personal qualificat, fer servir materials de qualitat i respectar els temps d’assecat. Tot i que no és un procés ràpid, el microciment ofereix una transformació estètica notable.

A Marenmar, recomanem sempre acudir a experts per assegurar un acabat impecable que modernitzi qualsevol espai, aprofitant al màxim la versatilitat que ofereix aquest revestiment.